Pàgines

diumenge, 11 d’abril del 2010

0-2. Gràcies Barça!

L'any passat, uns dies abans de la final de la copa d'Europa, vaig llegir en la web d'un diari esportiu francès un comentari que deia el Barça no era tant bo. Que el que passava és que la lliga espanyola tenia un nivell molt baix i que, per això, el Barça havia arrasat, però que quan li toques enfrontar-se amb els grans d'Europa, el Barça no podria.

Qui va escriure aquell comentari se'l va haver d'empassar perquè l'any passat el Barça ho va guanyar tot, a Espanya, a Europa i al món. Ara bé, jo crec que sí que tenia raó amb una cosa: el nivell de la lliga espanyola és molt baix.

Això es tradueix en la bestial diferència de punts que tenen Barça i Real sobre la resta d'equips. És una dada objectiva que Barça i Madrid estan molt per sobre de la resta.

El partit d'ahir va servir per demostrar una altre cosa, a més: que el Barça està molt per sobre del Madrid. El Barça és, a dia d'avui, un equip que pot lluitar per guanyar la copa d'Europa. El Madrid no. I la resta d'equips de la lliga, simplement, no saben de què estem parlant.

Per això molts diaris donen avui per fet que el Barça ha guanyat mitja lliga.

Home, sobre el paper, tenint en compte la superioritat demostrada, d'aquí a final de lliga ni el Barça ni el Madrid haurien de cedir ni un sol punt. Les diferències són tan brutals que és raonable contemplar aquest escenari.

Però no seria prudent. A dia d'avui, els rivals que esperen a Barça i Madrid ja saben que ni els uns ni els altres poden perdonar. Més que mai el Madrid pressionarà per tractar de guanyar la lliga encara que sigui sense honor. I el Barça, per la seva banda, només té un partit de marge. Un avantatge massa curt. Els rivals els esperaran disposats a fer el que calgui per no perdre. Perquè no perdre es podrà considerar un gran resultat.

A més, com tothom pot veure, el calendari del Barça té, al meu parer, tres sortides compromeses: Vilareal, Sevilla i Cornellà. En particular cal esperar que els pericos faran tot el possible i l'impossible per evitar la victòria blaugrana.

El gran mestre (Pep era el padawan de Cruyff, però avui Pep és el mestre) segur que ho té present i segur que motivarà als seus homes com només ell ha demostrat que ho sap fer. Tot guanyat i tot per guanyar. No hi han excuses: d'aquí a final de lliga el Barça ha d'anar a guanyar tots els partits. Bé, l'últim potser se'l podrà estalviar: Queden, doncs, sis finals per la lliga.

Del Mourinho i l'Etoo en parlarem un altre dia.

El Barça és viu i amb il·lusió a la Lliga i a la Champions. Es guanyaran o no. Queda molt encara. Però avui molts ens sentim guanyadors. No està gens malament en els temps que corren. És molt. Tant de bo que aquest esperit de victòria i aquests valors que molts volem llegir en la samarreta, l'escut i la història del club calin en la gent. El Barça ajuda a fer esperit de país que triomfa, que reïx en els reptes que enfronta. Això està molt bé. Això no té preu.

Gràcies per l'energia! Visca el Barça!