Les consultes per la independència han provocat el posicionament envers elles dels partits catalans. És interessant repassar les diferents posicions oficials.
A favor del Sí a la independència estan, sense matisos, ERC, CUP i Reagrupament.
"a favor del dret a decidir": CDC i IC. Aquí cal dir, però, que a títol personal -nombrosos i de prohoms tan destacats com López Tena- des de CDC hi ha hagut posicionaments i intens activisme pel Sí. Però la postura "oficial" de CiU és que estan a favor "del dret a decidir". No es mullen pel sí, probablement per no xocar amb els socis d'UDC. Per ara, si més no.
La postura de CDC i la d'IC ve a ser la mateixa. Només que, matís important, a IC no hi han hagut posicionaments individuals de renom a favor del Sí.
Potser a CDC són mandrosos a l'hora d'actualitzar la seva web, però si es compara les notícies de portada als llocs web d'ERC i de CDC, aleshores es fa evident la diferència de posicionaments oficials (o que a CiU els informàtics de guàrdia estan de festa).
Ara bé, està clar que malgrat no haver-se posicionat oficialment a favor del Sí, molts militants de CDC estan sumant forces i voluntats per a l'èxit de les consultes. El cor de CDC està amb el sí. Ara bé, el cap no oblida el tacticisme.
Seguim: "no m'hi oposo, però això no va enlloc i perjudica la defensa de l'estatut". Aquesta és la posició del PSC.
El PSC juga a menystenir les consultes. El discurs oficial del PSC evita qualsevol menció al "dret a decidir" i redueix les consultes poc més que a una "performance" independentista.
Però és evident que les consultes no són una "performance". No són un acte de propaganda sinó un acte polític de molta potència. No són un referèndum d'autodeterminació, perquè no es referenda res, però sí una consulta d'autodeterminació. És quelcom de nou.
Tant de bo que els resultats de demà siguin tant indiscutibles que li rebentin al PSC (no només al PSC) la tàctica de menystenir-les o dels discursos ambigus.
Finalment, "Las consultas son ilegales", PP i Ciudadanos
Observi's que, curiosament, ningú demana obertament el No. Els partits espanyolistes menystenen la consulta en ella mateixa, és dir, neguen el dret d'autodeterminació.
Per mi, la incertesa de tot aquest moviment és que estar "a favor del dret a decidir" no està tant lluny del "no m'hi oposo, però això no va enlloc i perjudica la defensa de l'estatut". Per què? doncs perquè en aquest moment, com deia Vicent Partal en l'editorial del Vilaweb d'ahir, no estem discutint sobre el dret d'autodeterminació, sinó que l'estem exercint. Està superada la fase de "reclamar el dret a decidir".
Al no posicionar-se en el sí o en el no, sinó que es torna a voltar sobre el "dret a decidir" el que estan fent és posar el fre.
Aquesta situació només es podrà trencar si, com espero, el poble es posiciona de forma majoritària pel Sí.
En aquests moments, el poble va per davant dels partits. Sí els líders han de liderar, han de posar-se al davant, ser la punta de llança, recollir les aspiracions del poble i catalitzar les seves forces. En cap cas ser un llast. Ara bé, si els líders no donen la talla, pot passar una altre cosa extraordinària: que el poble s'auto-organitzi i els superi. I podria ser ben bé que estigués passant això.
En tot cas, també pot ser que el dia 14, l'endemà de les consultes, algunes coses hagin canviat. A més, les successives onades de consultes, al febrer i a l'abril marcaran el ritme i l'agenda política catalana. Si les consultes obtenen un gran èxit, aleshores CiU, ERC i IC, i potser també el PSC, hauríen de replantejar-se programes i aliances.
Tot depèn de que el dia diumenge s'obtingui una gran resultat pel sí amb una alta participació. És la clau.
Per això, si demà pots votar, no ho dubtis: Vota Sí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada