escenificació

Demà, si no s'apareix la Verge i ho canvia, no passarà res res de nou

A veure. Segur que passaran moltes coses. Però pel que fa al finançament no passara res de nou. No passarà res que una ment mitjanament desperta no hagués vist venir: l'enèsim incompliment per part de l'estat. En aquest cas l'estafa prendrà la forma de violació d'una llei orgànica, la de l'estatutet de Catalunya, pel que fa a l'acord de finançament que estava ordenat per al 9 d'agost i que no serà.

No és que ho digui jo. També ho diu el President.

A mi, si incompleixo una llei, em multen, m'embarguen i poden arribar a tancar-me a la presó. Això en el millors del casos, és clar, que aquí també es tortura.

Però a l'estat que se salta les lleis, qui el tanca a presó? El tribunal constitucional? no ho crec: la tasca del TC és, més aviat, la de retallar aquesta llei que incompleix l'estat. Llei aprovada per dos parlaments i refrendada pel poble. Aquesta llei, l'estat no l'acompleix.

la bona, o mala, notícia és que llavors no cal complir cap llei, i tot plegat es redueix a una qüestió de força.

En el cas de Catalunya, la força depèn de la unitat. Demà, el govern i CiU faran, segons he sentit dir més d'un cop aquests dies, l'escenificació de la unitat.

Escenificació.

Es diu que els debats parlamentaris són l'escenificació de la democràcia. Certament, abans de votar res a cap parlament, ja se sap de bell antuvi quin en serà el resultat. La tasca de negociació es fa en les comissions i, de fet, ni tan sols allà. Es fa en reunions, en dinars i sopars, en converses de passadís, algun cop a seu parlamentària, però també i sovint a les seus dels partits o en seus d'institucions i empreses públiques o privades de tota mena, això sense comptar amb les trobades en domicilis particulars o en els terrenys neutrals d'hotels d'arreu.

Es negocia partint dels postulats ideològics dels partits, però em fa l'efecte que sobretot, atenent a les peticions, interessos, compromisos de tota mena entre polítics, empresaris, funcionaris, sindicalistes, oenegistes, representants d'organitzacions i comitès de tota mena, ... On és el poble? En molts casos, el poble no hi és representat, o només ho és parcialment. En molts casos no és evident qui representa al poble.

En tots cas és en aquesta capilaritat fina de contactes i relacions personals on es construeixen les negociacions. Molt abans d'arribar a asseure's en una taula dues posicions enfrontades, s'ha fet aquest contacte previ, s'han acostat posicions, s'han fet promeses, s'han defensat interessos i n'han sorgit d'ocults. Al final, quan s'arriba a la taula de negociació, n'hi ha alguns que ja saben com acabarà allò. A la taula de negociació, aleshores, s'escenifica la discusió.

Els grans debats parlamentaris, amb molta més raó, són una escenificació. Teatre.

Demà, com deia, s'escenificarà la unitat de govern i oposició per a denunciar l'incompliment del govern espanyol.

Quina és la força real de la unitat que s'amaga darrera de l'escenificació de demà? quins són els acords? S'ha forjat la unitat catalana?

O només serà teatre?