Pàgines

dimarts, 26 de febrer del 2008

fastiguejat

Avui, a diversos llocs de l'estat, quatre dones han mort a mans de les seves parelles.

Aquesta violència és real. Aquesta violència ha d'aturar-se.

Avui no he llegit que el ZP o el Rajoy en parlessin de la violència contra les dones. He llegit que sí que van parlar de terrorisme. Per de la violència contra les dones en diuen "violència de gènere" i no és important. El terrorisme contra les dones acumula més víctimes que cap altre terrorisme a l'estat.

El terrorisme masclista no ocupa el temps ni les agendes de ZP i de Rajoy.

No és un problema que exciti a l'opinió pública. És per això, no?

Avui he llegit que a una illa noruega, a l'àrtic, es volen preservar les llavors de les plantes del món. La iniciativa sorgeix com una resposta als efectes del canvi climàtic, les guerres o les catàstrofes naturals.

Si hom rumia el significat d'això s'adona que te un significat aterridor. Hi han països que s'estan prenent molt seriosament el canvi climàtic.

Avui no he llegit que el ZP o el Rajoy parlessin de canvi climàtic. De fet, quan el Rajoy, n'ha parlat ha sigut per enfotre-se'n. I el ZP per prometre que amb ell no hi haurà canvi climàtic.

Suposo, però, que el canvi climàtic no és una qüestió que exciti l'opinió pública. És així, veritat?

Avui sí que he llegit cròniques dient quin candidat parlava més reposadament, o amb més seguretat, o més crispat i he sentit per més d'una banda que el Rajoy movia massa el boli i que la camisa li quedava estreta.

És la imatge, estúpids! em diran els directors de campanya

I potser sí que ho és, però acceptem, llavors, que tot plegat és una farsa.

No tenim redempció si entre tos plegats tolerem aquest engany.

El pitjor no és que es va viure un fals debat, l'exclusió de la resta de veus, i no es va parlar de problemes reals sinó del que excita a l'opinió pública.

El pitjor és que a l'endemà, molts ho han trobat bé, han parlat del debat com si de futbol es tractés i han identificat la camisa del Rajoy com element desequilibrant.

D'acord. L'estrany sóc jo, doncs. Suposo que és el primer pas. Algun dia agafaré la dona i el fill i emigraré ben lluny d'aquí.