Primer. Ara mateix, al TN: "El curs començarà amb 250 mòduls prefabricats més que l'any passat". A la notícia s'al·lega que el creixement de les rodalies de Barcelona ha superat les previsions i ha desbordat l'obra nova. També diu que la tendència serà similar els propers set o vuit anys.
Puc acceptar que amb la legislatura de Maragall les forces es van concentrar en l'estatutet, Tot i que va haver-hi temps per arribar a un positiu pacte nacional per l'educació (apadrinat per Esquerra). Puc acceptar que aquesta legislatura del Montilla, ha tingut durant el seu primer any el pollastre de la tercera hora. Estic disposat a acceptar-ho. Però en el futur no ho acceptaré més. Per l'any que ve no poden haver barracons. Que s'ho treguin del sou, si és que el super-finançament del super-estatutet no dona per més, o de les inversions de l'AVE. Però fer polítiques d'esquerra vol dir que no poden haver criatures en barracons. L'educació és més important que un tren per milionaris.
Segon. També del TN: "Un operari mort i dos de ferits en caure'ls a sobre una bobina de cable mentre treballaven en les obres de l'AVE". La Raquel Sans ha afegit una dada que no he pogut escoltar bé i l'he buscat per Internet. L'he trobat en aquesta nota de "El País", enguany les obres de l'AVE acumulen 55 accidents lleus i un de greu en les obres de plataforma a la província de Barcelona. L'accident d'avui no compta perquè no és de plataforma sinó de comunicacions. I des del 2o01 que les obres de l'AVE van començar al Principat acumulen 11 treballadors morts i 9 de ferits greus.
Quan es va planificar el projecte de l'AVE, quants recursos (humans) es comptaven? quants recursos (humans) preveien que caldria reemplaçar degut als accidents? quants morts van preveure? quin criteri per triar el traçat van fer servir? el que donava més rèdit polític o el que era més segur per als treballadors? sobre qui cau la sang dels morts?
Tercer. En Xavi Mir impulsa una nova campanya que he vist batejada per algun lloc amb el nom "El món ha de saber-ho i el món ho sabrà".
La cosa va de donar a conèixer internacionalment la història de l'Èric Bertran, el nen de 14 anys que el 2005 va enviar uns mails a empreses demanant-los que respectessin l'etiquetatge en català o que s'atenguessin a les conseqüències en cas contrari. El nen va signar els mails com l'"exercit del fènix", nom extret directament de les novel·les de Harry Potter. El cas és que a algú del DIA allò no li va fer gràcia i es van denunciar els mails. l'Èric, de 14 anys, va ser detingut a casa seva per un escamot de 20 guàrdies civils, acusat de terrorisme, va haver d'anar a Madrid a declarar i va ser sotmès a un examen psicològic. El cas, finalment, fou retornat als jutjats de Girona i arxivat.
Aquesta història, verídica, és la que es vol donar a conèixer. Com? fent que molta gent vegi el documental al YouTube. Si prou gent el veu, entrarà a la llista dels més vistos de la setmana, moment en el que cal pensar que per l'efecte de mimetisme, augmentarà en molt el nombre dels visionats.
Senzillament, és una campanya que vol contribuir a internacionalitzar el conflicte català-espanyol.
Bé. No se si ens en sortirem, però per provar que no quedi.
Felicitats, Xavi Mir, per una altre bona idea.
Enllaç al video.
I el video:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada