Pàgines

dijous, 2 de novembre del 2006

Primera anàlisi dels resultats electorals

No han estat tan dolents per ERC.
ERC ha perdut els vots dels que la van votar al 2003 pensant que era la marca blanca de CiU, i que votant-la castigaven a CiU però sense fer-la fora. Es van equivocar llavors i ara no han repetit.
Els 21 escons d'ERC ara sí que són vot fidel.
ERC pot pactar un tripartit o amb CiU sense por a comportaments electorals incerts en el futur.
El PSC ha perdut escons que han anat a IC i a Ciudadanos. Per tant els Ciudadanos han debilitat al PSC que en cas de tripartit perd força relativa. És dir, de retruc, els Ciudadanos beneficien a ERC i IC.
CiU pot buscar el pacte amb ERC però tàcticament per ERC és més costós pactar amb CiU. Naturalment, CiU pot buscar el pacte amb el PSC, cosa que podria ser el sorprenent resultat final d'aquestes eleccions.
IC ha pujat, ha capitalitzat el maragallisme. Ho han fet bé. Cal felicitar-los.
El PP ha cedit un diputat als Ciudadanos. Sembla clar que és l'oportunitat pel PP d'aparèixer més centrat i descarregar el llast d'extrema-dreta que l'ha marginalitzat a catalunya. De retruc, Ciudadanos pot anar bé el PPC doncs els permet dir que l'extrema dreta ja no són ells.
Ciudadanos és l'extrema dreta espanyolista que sempre ha existit a Catalunya i que malvivia a PP i, fins hi tot, al PSC. Estan per quedar-se, no ens enganyem. El mal que poden fer és que algun dels partits espanyolistes els vulgui absorbir apropiant-se'n del seu discurs. En el cas del PP,això no passarà en molt de temps, doncs és clar que el Piqué vol un partit més centrat. En el cas del PSC, però, veurem què passa.
De fet, Ciudadanos és també un baló d'oxigen per al sector catalanista del PSC que veu com l'efecte Montilla no només no ha funcionat sinó que ha acabat amb una escisió tàcita.
I finalment, a tots els partits del Parlament: CiU, PSC, ERC, PP, IC i CPC dir-lis que ho han fet molt malament: No motiven la gent per anar a votar. Que ningú es posi floretes. Ni esquerres, ni dretes, ni nacionalistes catalans, ni espanyols ni res de res. El guanyador ha estat, un cop més (i van...), en no vots, l'abstenció.