Pàgines

dimecres, 2 d’agost del 2006

d'aeroports i nens malcriats

No volia, però me'n moro de ganes.
A veure: ara demanen l'aeroport. La vaga del personal de terra ha estat el cop de gràcia. Segons el conseller Castells no es pot trigar més. Ha estat la gota que ha fet vessar el vas. Aeroport ara!
Però què demanen? no fa ni dos mesos que l'aeroport quèia de la negociació de l'estatutet! No fa ni dos mesos que ERC eren uns torracollons per seguir apretant amb l'aeroport dels pebrots. No fa ni dos mesos, els que reclamaven l'aeroport eren uns radicals i estaven contra Catalunya. No fa ni dos mesos que era de molt mal gust parlar de l'aeroport perquè a Madrid uns senyors van pactar per repartir-se el poder i la cartera. I al pobre cavall què?

Doncs resulta que l'aeroport els ha petat a la cara. I ara la culpa és d'Iberia, i dels treballadors, i la culpa es del govern que ja triga a cedir l'aeroport.
Per sort la senyora De la vega ja ha deixat clar que de cessió nàstic de plàstic. I amb tota la raó, home. Fa dos mesos no i ara sí? Si llavors que es tenia la possibilitat de fer força es va cedir, es va claudicar, es va pactar un estatutet de rebaixes, perquè ara, sense cap força, el gobierno de España anava a cedir res? El gobierno ja ha deixat clar que és molt lleig això que feu. Catalanets de CiU, PSC i IC, què demaneu? No haviem quedat que amb el caramelet ja en tenieu prou? No sigueu malcriats!
L'estatutet encara no és vigent i ja es queda curt.
Gràcies CIU, PSC i IC. Gràcies PSOE. Gràcies PP. Ens heu ben donat pel sac. Gràcies als que vau votar un sí crític. A vosaltres, sobretot. Gràcies per les petites millores, i pels vint-i-cinc anys d'aturada que ens esperen. Gràcies per desarmar un país d'una forma tan vergonyant.
En fi. L'estatutet encara no és vigent i ja es queda curt. Hem començat amb l'aeroport. Què serà el següent que posarà de manifest com l'ha cagat el país amb l'estatutet?
Ah sí! ara venen els recursos al tribunal constitucional. A més resultarà que ni el caramelet. És fantàstic companys! Però tranquils, que per Tots Sants, o Mas o Montilla seran virreis. I que vinguin otros cuarenta años de paz.