Pàgines

dijous, 31 de gener del 2019

Dempeus!

Diu Marta Rovira a Ginebra que "no vam pecar d'ingenus, vam pecar de demòcrates".

Potser és així. Potser el problema és justament aquest. Pot ser que avui la democràcia sigui una ingenuïtat. Pot ser que un polític que pretén liderar un moviment d'alliberament nacional, i la consecució d'un estat no pot permetre's la ingenuïtat.

No és gens fàcil confrontar l'ètica amb el conflicte.

Aquests pensaments em venen al cap quan és imminent el trasllat dels presos polítics catalans a Madrid per a ser sotmesos a una paròdia de judici que tothom sap que ja té les condemnes escrites.

Tanmateix, els segrestats demanen anar a aquest "judici", per "contraatacar".

Hem sentit bé? Els segrestats per l'estat lideren el contraatac?

Una anècdota. Estic fent un curs de francès i m'han deixat un llibre per llegir : "Un arc-en-ciel dans la nuit" de Dominique Lapierre. El llibre explica la història de l'estat de Sud-àfrica des de l'arribada del primer colonitzador holandès fins el primer govern de Nelson Mandela. Lectura recomanada. Sobretot la part que ens parla de com Nelson Mandela va activar la lluita armada de l'ANC (Que ningú es confongui, Congrés Nacional Africà), com va ser empresonat i com va passar més de vint anys segrestat pel règim de l'apartheid.

L'anècdota ve al cas perquè mentre llegia aquesta part del llibre trobava semblances i diferències i, particularment, m'adonava que la figura de Nelson Mandela, que se'ns mostra sovint com un model, no era, en cap cas, ingènua.

Totalment d'acord : Catalunya, any 2019, no té res a veure amb Sud-àfrica, anys 90 del segle XX. Cert, la catalanofòbia no és un racisme comparable al de l'apartheid. Les diferències són òbvies.

Tanmateix, hi han semblances : un règim manlleva drets democràtics a ciutadans. Un règim fa servir la violència contra ciutadans que defensen uns objectius legítims i democràtics. Un règim empresona i segresta a polítics i representants del poble triats democràticament. A això últim no s'havia atrevit el règim de Pretòria.

El règim espanyol no actua amb cap ingenuïtat. Ben al contrari : fa servir la força i la repressió si li convé. Fa servir el joc brut i les clavegueres si li convé. L'estat muntarà una paròdia de judici i mantindrà el segrest dels presos polítics durant anys. Algú ho dubta?

I, sobretot, com es pot ser tan ingenu per creure que aquest judici serà un "contraatac" ? L'únic contraatac vàlid és posar l'estat contra les cordes amb una mobilització constant.

Mobilització que ha de fer trontollar els interessos econòmics de l'IBEX-35. Mobilització que ha de fer trontollar els interessos de la UE. Només així la, cínica i mentidera, UE mourà fils per a demanar "democràcia", igual com aquests dies està demanant "respecte per a la democràcia" a Venezuela. I pel seu petroli, també.

Els estats no són ingenus. Els estats tenen interessos. Des de la ingenuïtat perdrem. La no violència és el camí triat perquè amb violència perdem segur, però sense conflicte, no avançarem. Sense tibar, no avançarem. La radicalitat democràtica no pot significar renunciar a les concentracions, a les manifestacions, a les pintades, murals i cartells, a la desobediència, a la unilateralitat, a la protesta, a les vagues i aturades, als talls de vies i carreteres i a les barreres de peatges alçades, al boicot a l'IBEX, als scratches als representants de l'unionisme, al govern paral·lel i a l'assemblea d'electes, al debat públic, a l'objecció fiscal, al conflicte sostingut fins fer que Catalunya sigui un problema greu per a l'ocupant i pels avaladors de l'ocupant.

Dit això, demà preses i presos s'aniran a Madrid a ser les víctimes d'una paròdia de judici. Tota la meva solidaritat amb elles i ells. Tot el meu suport. Tota la meva ràbia pel dolor que els maleïts ocupants els estan causant a ells i les seves famílies.

Ells diuen que van a "contraatacar". Està bé. Que així sigui. Els elogio l'esperit que fa que, fins i tot en les seves penoses circumstàncies mantinguin aquesta actitud combativa i de donar la cara. Està molt bé.

Però fora de la presó faríem bé d'adonar-nos que l'autèntic contraatac ha de ser el del poble. El poble alçat en uns nous 1 i 3 d'octubre.

Així, doncs, dempeus!