Es tracta, però, d'una crida a l'acció argumentada; amb una exposició dels motius pels que cal actuar; amb una crítica, ferotge, als grups que, en nom d'un ecologisme de saló, han acabat pactant amb les multinacionals que destrueixen el clima; amb propostes d'acció rumiades. És un llibre que cal llegir.
Naomi Klein és una referència imprescindible dins el moviment altermundialista. És obligatori recordar que és l'autora de "No logo" i "la doctrina del shock. A "No Logo" denunciava el poder antidemocràtic de les multinacionals a "La doctrina del shock", com aquestes multinacionals aconseguien mitjançant el capitalisme del desastre, arrabassar drets civils, fer-se lleis a mida, privatitzar serveis públics i acaparar la riquesa; a "Això ho canvia tot", Klein ens mostra com aquesta avarícia és suïcida per una banda, i "ecocida" per l'altre.
Els tres llibres estan separats per catorze anys i però tenen una continuḯtat, es veu una evolució entre ells, seguint el pas del temps. El món és molt diferent de fa una dècada i mitja, quan es va publicar "No logo". L'avarícia de les multinacionals avui és evident i la "doctrina del shock" aplicada a escala global com a "resposta" a la gran crisi que encara patim no deixen dubtes sobre la natura perversa del capitalisme del segle XXI. El capitalisme no enganya, l'objectiu és acaparar riqueses sense aturador. El creixement infinit. I, en aquesta cursa, tots els recursos natural són susceptibles de ser consumits.
La Klein explica això en un llibre gruixut: 640 pàgines de contingut i 116 pàgines de notes. Aquestes pàgines s'estructuren en tres blocs:
1. "Mala sincronització". La lluita contra el canvi climàtic pot ser el gran relligador de les diferents lluites pels drets de tota mena, laborals, de gènere, de llibertat democràtica, o directament ambientals. Pel seu caràcter crític per a la vida. Però, tanmateix, avui encara no ho és. En canvi la dreta global ha captat perfectament el caràcter revolucionari de la lluita contra el canvi climàtic i, la seva resposta ha estat múltiple: des del negacionisme; fins al capitalisme "verd"; o l'adopció de fonts d'energia "neta", con el gas natural, o l'etanol reconvertits en nous productes de les multinacionals de l'energia; o directament l'us de la força per imposar l'extracció per fracking, o d'arenes bituminoses.
La dreta global està organitzada per continuar aquesta extracció criminal, l'esquerra global tot just comença a organitzar-se, o reorganitzar-se per respondre. Mala sincronització.
2. "El pensament màgic". Part d'aquest retard en donar resposta, uns temps preciós perdut, és degut a com l'ecologisme "de saló" ha encarat la resposta. NO s'han atacat problemes puntuals, però no s'ha vist, o no s'ha volgut veure la relació directa entre capitalisme i canvi climàtic. En canvi, s'ha confiat en l'aparició de "súper-herois ecologistes", en la forma de multimilionaris donants de grans sumes de diners per a la investigació climàtica; o la creença que la ciència descobrirà alguna energia miraculosa, no contaminant; o que, potser es descobrirà la forma de regular la temperatura del planeta mitjançant solucions de geoenginyeria globals... El cas és que no es planteja que la solució per no emetre més gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera és molt més senzilla: no consumir combustibles fòssils. Però, és clar, aquest plantejament, decreixentista, xoca amb el model capitalista basat en el creixement infinit.
3. "Els indicis d'un començament". Han passat anys i el capitalisme extractiu ha actuat i actua cada vegada amb més fatxenderia, prepotència i des de posicions de força per continuar acaparant beneficis (amb governs corruptes que no son pas aliens a aquestes accions). Aquesta operació de saqueig es troba, cada vegada més, amb respostes d'acció directa persistents i, sovint, eficaces per aturar projectes extractius. És una resposta global que Klein anomena Blockadia, una línia de front que es troba escampada arreu del món. Blockadia és allà on hi ha una lluita mediambiental, però també una lluita per la democràcia, per l'autodeterminació i el dret a decidir, una lluita feminista, una lluita per drets laborals, o per serveis públics. Perquè resulta que, en realitat totes aquests lluites comparteixen un punt comú: cal un canvi de paradigma, un canvi de cosmovisió, de forma d'entendre el món. El món no és un recurs, la gent no és un recurs, el món és on vivim, però amb unes condicions que estan canviant i que dos graus d'escalfament faran que deixi de ser el lloc, malgrat tot, acollidor que és ara.
D'aquest tercer bloc en destaco el darrer capítol del llibre "El dret a la regeneració". És la cosa més personal que he llegit mai de Naomi Klein: relaciona la seva difícil maternitat (Klein ha estat mare per primer cop mentre escrivia aquest llibre) amb les dificultats que tenim cada vegada més com espècie per a reproduir la vida, o les dificultats que tenen tantes i tantes altres espècies, o les especies que, directament, s'han extingit o s'estan extingint.
Aquestes dificultats estan fortament relacionades amb una forma de vida tòxica i amb un planeta cada cop més brut. La Terra, però, amb prou temps, és capaç de regenerar-se, o més ben dit, la vida és capaç de brollar de nou. Doncs bé, aquest dret a la renovació de la vida és un dret fonamental, un dret relacionat amb la maternitat i la paternitat. La idea és que l'ecosistema, les diferents espècies d'animals, plantes i biosfera, en conjunt, som un bressol de vida i tenim el dret a la regeneració. la regeneració vital va més enllà de la transmissió de gens de pares a fills, Tots i tothom formem part d'aquest procés de regeneració vital i de protecció de la vida. És una gran visió.
Klein acaba amb un capítol de conclusió en el que crida a l'acció. No queda massa temps per evitar la pujada de dos graus que ens durà a un clima desfermat i hostil. No hi ha gaire temps i al màxim que es pot aspirar ara es, amb prou feines, a atenuar els efectes del canvi climàtic. Però fins i tot per a aixo caldrà una acció contundent. Es poden fer coses però ha d'haver un canvi general de valors. I de la pròpia visió de la humanitat al món. Cal oferir alternatives pràctiques. Per exemple un municipalisme fort capaç de recuperar el control sobre les fonts d'energia i els recursos i posar-los al servei de la gent, i no de les multinacionals de l'energia. No només: les lluites laborals, les reivindicacions feministes... es poden llegir des d'un punt de vista mediambiental. La conciliació familiar és alguna cosa més que paraules quan és la mateixa reproducció la que està amenaçada. El dret a decidir, l'autodeterminació, la democràcia en si mateixa, és un poderós actiu en la defensa del medi ambient. L'estimació i el coneixement del propi territori, vist com una llar, i no com un recurs, les varietats culturals i lingüístiques esdevenen en elles mateixes biodiversitat.
Em deixo moltíssimes coses al tinter. No pretenia ser exhaustiu. Només vull fer una recomanació: Llegiu-lo. Us excitarà. Us farà pensar. Us motivarà a l'acció.
Repeteixo, em deixo moltes coses, potser que escoltem a la mateixa Naomi Klein explicant el seu propi llibre. Naomi Klein va ser a Barcelona el passat 27 de març, al CCCB, presentant el llibre, i va donar aquesta conferència (traduïda al català):
Moltes gràcies, Naomi Klein. Feia falta aquest llibre. Gràcies infinites per la vostra lucidesa.
...i felicitats pel petit Toma!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada