Pàgines

diumenge, 28 d’octubre del 2012

14N. Per la Catalunya que vull: Vaga General, Nacional i Social

Menys d'un mes per a les eleccions al Parlament. Cal preveure, doncs, que es multiplicaran els missatges per convèncer els indecisos. En aquesta ocasió, segons les enquestes, la bossa d'indecisos és molt important i pot provocar unes variacions tan importants com són el donar o no donar majoria absoluta.

Hi ha una una dada molt important a tenir en compte i prèvia al sentit del vot: quanta abstenció hi haurà? En un procés electoral que té un caràcter excepcional o, si més no, molts en veiem un caràcter excepcional o, com a mínim, volem que el prengui... Quanta gent amb dret a vot no l'exercirà? Com sempre, els motius poden ser variats com abstencionistes hi hagin però hom espera que la participació sigui alta. Ara bé, i si resulta que l'abstenció es situa, per exemple, entre el 30% o el 40%? (prefereixo pensar que no superarà el 40%...)

Penso que l'abstencionisme militant - anti-sistema, per simplificar- no és, ni de bon tros, majoritari. Més aviat crec que és lícit sospitar que la majoria de l'abstenció és per desconfiança amb el sistema o potser per indiferència.

Indiferència? es pot ser indiferent quan s'està parlant de la consecució d'un estat propi? doncs em temo que sí. I potser encara més de malfiança. Patim retallades en serveis públics, atur, congelacions i reduccions salarials. Ens diuen, en Mas ho ha deixat ben clar, que en patirem més. No sabem com serà l'estat propi de Mas. No sabem com s'aconseguirà aquest estat propi. Però els propers quatre anys les retallades continuaran. Això ho sabem i també sabem que continuarà l'encobriment a casos de corrupció, o que es passarà per sobre de casos com els denunciats per cafeambllet. Per cert, condemnats per "atemptar contra l'honor" d'un presumpte corrupte. La certesa, més aviat, és que res no canviarà.

O sí que canviarà? Artur Mas i CiU no es cansen de repetir que no hi ha marxa enrere. Estic disposat a creure-m'ho. Ara bé, "avançar" no implica que s'arribi a cap destinació concreta. De fet, "avançar", sense més, pot ser molt equívoc. Tots podem posar l'exemple dels salaris: "Els salaris estan experimentant pujades zero", o encara més hilarant "estan experimentant pujades negatives". Aleshores, cap a on avancem? Quines són les fites que assolirem? De moment, les úniques certeses són les retallades. Qui vol votar més retallades?

I és que fa l'efecte que una bona part de l'independentisme s'ha deixat caure en mans de CiU. Acceptem que hi ha un independentisme "transversal" que està disposat a seguir CiU, amb retallades i tot, en el convenciment que "sense Convergència, no hi ha Independència". Però i l'independentisme d'esquerres? O, senzillament, tots aquells independentistes que s'adonen que els problemes profunds de Catalunya no s'arreglen, simplement, eliminant la capa estatal. Tot i que estic segur que eliminar capes (i més l'espanyola) ajuda, també estic convençut que només és una solució temporal.

Perquè el problema de fons és el sistema. El problema de fons és el deute hipotecari de tanta i tant gent amb els bancs. Deute que no desapareixerà amb la Independència. El problema de fons el preu de la benzina a un euro i mig, i pujant, i no canviarà aquesta tendència amb la Independència. El problema de fons és un sistema que es carrega la classe mitjana: a la gran massa d'assalariats, als autònoms, als comerciants, als petits empresaris... el problema de fons és la mateixa classe mitjana que ha d'assumir que el món canvia i que el sistema ha de canviar.

Perquè comparteixo la certesa que la crisi que ens afecta, durament, no és un fenomen local, ni és culpa (només) de l'estat espanyol. És una crisi general. A Alemanya no hi ha l'atur d'aquí, però allà una quarta part dels treballadors sobreviuen, o malviuen, amb mini-jobs. I parlo d'Alemanya, i no de Grècia, Irlanda, Portugal o Itàlia. Tampoc parlo de França, o dels Estats Units. Però podríem parlar de com la crisis també està afectant durament a les classes mitjanes d'aquests països. De fet, arreu del món son ben pocs els que se'n salven.

I els bancs, i les grans empreses, i els Estats S.A. veuen com la crisi colpeja als consumidors i/o ciutadans però, a diferència d'ells, aquests actors, els accionistes, els alts funcionaris, els polítics, sí que s'adonen que el sistema ha de canviar. Aleshores el que cal fer és liderar el canvi.

I és en aquest moviment general que s'incardina el procés independentista a Catalunya. És un fet que l'independentisme ha anat creixent al nostre país des de la "restauració de la democràcia" i és evident que aquest creixement ha vist una acceleració provocada per la reforma de l'estatut, i la sentència del constitucional. I coincidint també amb una crisi que esclata i que destapa les mancances d'un sistema acomodat a èpoques de vaques grasses i sense capacitat de resposta enfront les magres. Aquests dos fets segurament són suficients per explicar el creixement del sentiment independentista i, perquè no, per explicar la gran manifestació de la Diada.

Ara bé, no expliquen la reacció posterior del govern i d'Artur Mas. La decisió de CiU d'aprofitar la força de la Diada per a encetar un procés "sobiranista" cap a "l'estat propi" és una decisió estrictament de CiU. No se'n seguia de la manifestació de la Diada que calgués encetar cap procés. La decisió respon a un càlcul de CiU.

I entenc que aquest últim paràgraf va en contra de l'èpica d'aquest dies, però per mi hi ha un fet que no puc oblidar: les vagues generals.

El proper 14 de novembre, és dir onze dies abans de les eleccions hi haurà una vaga general. Serà la segona de d'enguany, recordem la del 29 de març. O la tercera, si comptem la convocatòria de CGT per al proper 31 d'octubre. Cal explicar que la convocatòria del 31O és prèvia a la del 14N. Els sindicats convocants del 31O han traslladat la seva convocatòria al 14N, però mantenen la convocatòria del 31 per donar cobertura legal a les aturades i accions de protesta de diferents col·lectius de treballadors d'empreses en lluita.

A la Vaga General del 29M molts treballadors van fer vaga. A la del proper 14N molts treballadors faran vaga. Una vaga és deixar de treballar un dia, evidentment un dia que no es cobra, com a protesta. Una vaga és la màxima forma de protesta d'un treballador. Molt més que una manifestació. De fet, aprofitant el dia de vaga, els treballadors fan accions de protesta, marxes i manifestacions. Un dia de Vaga General, a Catalunya, és un dia que milers, centenars de milers, potser milions de treballadors fan una gran protesta.

Numèricament, pel nombre de treballadores implicats, un dia de Vaga té, com a mínim, una força similar a la de la gran Manifestació de l'11 de setembre.

Doncs bé, que potser se'n dedueix que el govern català hagi d'emprendre cap acció a conseqüència de la Vaga? No, oi? O potser si. Jo crec que sí, que és obligació dels governs escoltar l'opinió del poble. El cert, però, és que amb el sistema actual, els governs poden triar entre escoltar o no escoltar. l'11S de 2012 s'ha "escoltat", el 14N no s'escoltarà.

"No és el mateix!" És clar que no. El càlcul no és el mateix. El profit que se'n pot treure no és el mateix. Però, el cas, i aquí és on l'independentisme d'esquerres ha de posar-se fort, és que els treballadors que faran vaga, que farem vaga, el 14N són la mateixa gent, majoritàriament, que es van manifestar l'11S. Som els mateixos. La majoria dels que farem vaga, també hi érem a la manifestació de l'11S.

A més, es pot demostrar: Aquest és un país mitjà (no som tant petits), però quan hi ha una manifestació d'un milió sis centes mil persones, i després una vaga general amb un milió, per posar xifres rodones (i segurament curtes) de treballadors que fan vaga, aleshores es veu que per molt disjunts que siguin els conjunts, hi ha una gran zona d'intersecció d'ambdós.

Em refermo, serem els mateixos. La gent no vol retallades. La gent vol una altre via. I qui digui que els vaguistes fan una "vaga espanyola" està pixant fora de test. Al 14N farem vaga amb l'estelada. La roja, per descomptat.

Que tampoc s'enganyi ningú: CiU no escoltarà als vaguistes. Provaran de minimitzar-nos o "acusar-nos" de fer una "vaga espanyola". Doncs no.

La vaga del 14N és molt important. Encara més per situar-se al bell mig de la campanya electoral d'aquestes eleccions. Unes eleccions que, esperem, que siguin especials, amb un caràcter plebiscitari en favor de la Independència. Però, a més, unes eleccions en que hem de triar quina mena d'Independència volem. I aquí caldrà llegir la Vaga General del 14N amb caràcter nacional. La Independència ha de servir per a la gent. Ha de servir per aturar les retallades, per millorar els serveis públics, per desemmascarar i tancar als corruptes, per millorar la qualitat democràtica. La Vaga General del 14N ha de donar caràcter a les eleccions del 25N, igual com l'ha donat l'11S.

La Vaga General ha de servir per enviar un missatge als electors: Hem de dirigir el procés d'Independència per a que serveixi a la gent. No per a que serveixi als "Senyors del Sistema". Volem fer un país per a les persones. Aquest cop, cal participar. Cal lluitar perquè hi ha una oportunitat per a que la lluita serveixi per alguna cosa. Cal fer vaga el 14N i cal anar a votar el 25N. El vot del 25N no és "Estat propi Sí o No", el vot és "Independència per a servir a la gent, o només a alguns?" Més retallades, o canvi de paradigma?

Potser demano massa. Però més que en cap altre ocasió, la del 14 de Novembre ha de ser un Vaga General, Nacional i Social. I mai com 2l 25N les eleccions prendran el caràcter Nacional. És la nostra responsabilitat deixar clar quina Catalunya volem, i hem de lluitar per aconseguir-la.

1 comentari:

Edu Pelegrí ha dit...

Totalment d'acord. CiU no té el monopoli de la manifestació de l'11S, encara que ens ho vulgui fer creure amb anuncis institucionals. I el 25N no només es decideix cap on volem que vagi Catalunya, sinó també com volem que sigui els propers quatre anys.