Crisi

El sistema financer mundial trontolla. Em sembla que això ja s'ha notat. D'un temps cap aquí, les notícies en van plenes de desastres econòmics: nacionalització de les grans hipotecàries dels EUA Fanny Mae i Freddie Mac (que no són una parella còmica, com es podia suposar pels noms), la caiguda de Lehman Brothers (que tampoc és una parella de ballarins, o de trapezistes) o la nacionalització d'AIG, la més recent.

Pel camí la baixada del preu del petroli que en molt poc temps a reculat dels gairebé 150$ a posar-se sobre els 90$ el barril Brent. Per la contracció del consum, diuen, tot i que poden haver més causes. Tanmateix es veu que la producció no ha augmentat o sigui que pot ser realment això. En aquest cas és un símptoma clar d'una aturada econòmica a escala planetària.

Les (males) noticies econòmiques no venen només dels EUA: Al Regne Unit, l'entitat hipotecària més important està en negociacions per a ser comprada per un gran banc. Un ensenyament d'aquest dies és que això de posar-se a la venda es fa quan van mal dades i cal un comprador que salvi del trencament.

El resultat és que les borses baixen. Les pèrdues acumulades enguany són importants i preocupants.

Ahir vaig poder veure part d'una entrevista a un professor d'ESADE que van fer pel 3/24. El senyor aquest deia que aquesta baixada de les borses afectaria, sobretot a la gent que està a punt de jubilar-se i que ha basat els seus plans de jubilació en renda variable, o sigui, en bosra. Aquesta gent han vist com els estalvis d'anys han minvat molt en pocs dies.

Diguel'ls anys col·laterals.

Aquest senyor, però, no semblava excessivament preocupat pel sistema financer local.

És curiós: el Leopoldo Abadia, ex-professor de l'IESE (el professor de la crisi NINJA), en una altre entrevista sí que ho semblava de preocupat.

Potser, tot plegat, només és una qüestió de punts de vista.

Em va fer l'efecte que el professor d'ESADE representava un punt de vista més porper al de la banca. L'home deia amb un somriure que aquí no és com als EUA, on qui no pot pagar un deute hipotecari, agafa les claus, les torna al banc i s'ha acabat el deute, i llavors és el banc el que s'ha de menjar la casa amb patates. Aquí no. Aquí si algú no pot pagar el deute, el banc executa la hipoteca, subhasta la propietat i si encara queden deutes, aleshores aquell senyor ha de continuar pagant, i si no paga ell, ho faran els seus fills i si no, els seus nets.

Ho deia somrient. Per vomitar.

Una altre perla del professor de l'ESADE: en aquest país la gent abans deixa de menjar que deixa de pagar la hipoteca.

Potser sí.

Se m'acut una alternativa: la gent deixa de menjar un dia, dos, una setmana... però llavors cauen en el compte que són milers, centenars de milers... i la cosa s'embolica. No només deixen de pagar la hipoteca sinó que, fixa't tu, saquegen els comerços i potser tallen alguns caps.

S'ha gastat el que es tenia i el que no es tenia. Segurament que molta gent ha estat enganyada i segurament també s'ha deixat enganyar. Tot plegat, cobdícia a menor i major escala.

El que passa és que al cobdiciós petit la lletra petita de la hipoteca l'encadena a ell i a la seva descendència a un esclavatge econòmic a mans del cobdiciós gran.

Al cobdiciós gran, en canvi, quan es declara en fallida li ve el Banc Central a rescatar-lo. No fos cas que el sistema econòmic petés. El Banc Central juga amb els calers de tots. El Banc Central rescata al cobdiciós gran amb els diners públics dels petits, siguin cobdiciosos o no.

Grans mentides s'estan desvetllant aquest dies.

Són només mentides? Noooo! És només pànic injustificat per la manca de confiança? Noooo! hi ha més gent a l'atur. Quants nous aturats coneixeu des del juny? Tenen motius els aturats per sentir-se confiats? Noooo! i els treballadors en actiu? Tampooooc!

Coincidència d'experts i d'institucions: La crisi pot durar molt. La crisi pot ser molt intensa. Encara no se sap fins on arribarà ni quina durada ni quina profunditat tindrà. Ens els darrers dies i setmanes sembla que està agafant velocitat. És dir, la percepció és que les coses empitjoren de pressa en comptes de millorar quan ja portem una mica més d'un any des que el món va sentir per primer cop el mot subprime.

Això se'n va a fer punyetes?

Bé, de moment, anem passant, però els que en saben diuen que el pitjor encara ha d'arribar.

En tot cas, avui s'ha distribuït una publicació gratuïta, crisi, que val la pena llegir. Demolidor, alliçonador, subversiu, alliberador (consulteu la web http://www.17-s.info).

Potser és el moment d'anar despertant consciències. Anar pensant en desempallegar-se de la tutela interessada de governs i bancs. Anar pensant de forma seriosa en formes autogestionades i solidàries per a fugir del control del sistema, o simplement per a abastir-se del necessari i de sobreviure: potser cooperatives de consum, potser sistemes d'intercanvi, potser voluntariats socials...

Potser està arribant el moment...