Estat d'excepció a Girona

Avui, a Girona, policies espanyols, encaputxats i sense identificar-se, han segrestat alcaldes i periodistes en una acció de terrorisme d'estat.

Terrorisme d'estat. Perquè el terrorisme pretén, exactament, provocar por amb finalitats polítiques.

I ho han aconseguit? no ho sé, jo el que cada vegada tinc més clar, i la repressió continuada de l'estat espanyol contra els republicans catalans m'ho confirma és que amb l'estat espanyol no hi ha cap pacte possible.

Avui em deien que hi ha desànim, que manca una direcció clara, que la gent vol fer alguna cosa, però no sap què, ni a qui seguir.

Jo no trobo gens clara l'estratègia d'encomanar res un judici que, primer de tot, sabem que serà un muntatge i acabarà amb condemnes. Encara entenc menys l'estratègia de confiar en tribunals internacionals quan sabem que, pel cap baix trigaran vuit anys a dictar una sentència que donem per segur que serà condemnatòria de l'estat espanyol, però que és quelcom que encara està per veure; però que en tot cas sabem segur que l'estat espanyol, simplement, ignorarà.

A l'estat espanyol, que en aquests moments està ocupant policialment Catalunya només podem fer que derrotar-lo. O l'expulsem de Catalunya, o ens anorrea com a país. No hi ha una altre. El que hem de pensar és com derrotar l'estat.  El podem derrotar. De fet, els dies 1 i 3 d'octubre i 21 de desembre de 2017 el vam derrotar.

Podem tornar a fer-ho. Una vaga general de veritat, d'una setmana, de quinze dies, d'un mes... seria una bona forma de començar a tornar els cops. El boicot sistemàtic a les empreses de l'Ibex-35 (en particular les que van marxar de Catalunya amb el 155) amb, si de cas, la notable excepció de Grífols. Talls de  carreteres i, simultàniament, aixecament de peatges... Coi, si és que tenim el manual! Llegiu, o torneu a llegir "De la dictadura a la democràcia"!

Podem guanyar i tenim l'obligació de fer-ho. Ens cal adonar-nos que els que estan en territori enemic són ells. No nosaltres. Els ocupants són ells. Els que seran expulsats són ells. Que hi haurà represió, segur!  que només perdem si abaixem els braços, també.

 L'1 d'octubre de 2017 va donar un mandat democràtic. Aquell mandat no es va fer efectiu des del Parlament però no ha prescrit.

Ben al contrari. Segurament s'està reforçant, com semblen indicar les enquestes i estudis que parlen d'un creixement lent i sostingut de l'independentisme a la societat catalana. La demoscòpia i la demografia ens diuen que avui, amb molta probabilitat, ja som més del famós 50% + 1 que se'ns reclama.

Sense fer les trampes al solitari típiques dels unionistes, ningú dubta que en un referèndum d'autodeterminació sense porres i amb la mateixa pregunta que l'1 d'octubre, el Sí guanyaria clarament.

Justament per això mai es farà aquest referèndum acordat (o sense porres). Justament per això -perquè ja tenim mandat democràtic, i perquè està reforçant-se a cada dia que passa- el que hem de fer és aprodondir la via unilateral i plantar cara, enfrontar-nos, derrotar i  expulsar l'ocupant de Catalunya.

Avui, denunciem la repressió i l'estat d'excepció a Girona i plantem cara als carrers, que són i seran sempre nostres. Que sàpiguen que no ens fan por.

Ja es poden anar ofegant en la seva ràbia i el seu odi. Han perdut. Els foragitarem.