Jo soc dels que creuen que hem arribat a un punt on l'evidència que amb l'estat espanyol no hi ha res a negociar és tan rotunda que només queda la via unilateral i el conflicte. L'estat espanyol ens tracta com enemics, perquè ho som. Això vol dir que no cap esperar cap mena de clemència. Espanya ens vol anorrear com a nació i en aquest afany compta amb el suport entusiasta de capes amples de la seva població. A por ellos.
No queda més que el conflicte i derrotar i foragitar l'ocupant. Per supervivència nacional, però també per la defensa de principis democràtics, però també per la defensa de principis ètics, notablement el d'autodeterminació que, en la seva essència, sempre és personal i el fonament del concepte de llibertat. La llibertat que ens fa humans.
Per això la lluita per la independència de la República és tan bàsica, tan essencial.
El "judici" serà una mentida. Se li ha de donar la volta. Hem de passar a l'atac.
Per això Òmnium ha encetat la campanya "Acusem l'estat". No m'agrada aquest nom. Jo l'hauria batejat "Derrotem l'ocupant". En tot cas, el que es bo és que, per fi, comencem a parlar seriosament del contraatac, encara que de moment només sigui acusant l'estat ocupant. És un primer pas.
Aquest matí s'ha presentat la campanya :
I vet aquí l'espot :
#JoAcuso #AcusemLEstat #Dissidència
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada