Catalunya és sobirana

EL Tribunal Constitucional (TC) espanyol s'ha apressat a "suspendre" la Declaració de Sobirania que va fer el Parlament de Catalunya. Aquest migdia n'ha saltat la notícia.

Com si la sobirania d'un poble la pogués suspendre un tribunal. Fa riure.

Tot plegat, molt hispànic, han vist una capa vermella i han envestit. Ni tan sols s'han aturat a preguntar-se si havia una altre possibilitat.

El cas, però, és que des de cercles independentistes, aquesta reacció del Tribunal Constitucional s'ha saludat amb entusiasme. I no és per menys. Espanya està tancant totes les vies a una possible consulta negociada. El trencament,doncs, és imminent. Pot ser que des del govern de Catalunya es pretengués cremar encara alguna via de negociació però l'acció d'avui del TC anuncia, a tot el món, que no hi ha cap negociació possible. Espanya no ens reconeix als catalans com a subjecte polític. Punt.

La Declaració de Sobirania va ser un trencament amb la Constitució. El Poble de Catalunya, per mitjà dels seus representats al Parlament, proclamava que no hi ha res per sobre de la voluntat sobirana del poble de Catalunya. Per tant, la Constitució Espanyola i, per descomptat, el TC NO estan per sobre de la voluntat del Poble de Catalunya.

I avui, el TC diu que no. Bé, doncs, ni puto cas. Perdoneu, però algú ho havia de dir. És tan senzill com això. Ara ja sabem que no hi ha res a negociar.

Simplement, s'ha acabat. A Madrid poden dir el que vulguin. Segueixen entestats en que som els seus súbdits. I no és així. Amb la Declaració de Sobirania es va anunciar al món que els catalans no som súbdits de ningú. Potser encara estem sotmesos a un estat, però en un procés d'emancipació. i lliure és qui és lliure, i també qui lluita per ser-ho. Potser encara paguem impostos a Espanya, però ja ha estat declarada la voluntat de deixar de fer-ho. Perquè NO som súbdits d'Espanya.

La pilota torna a estar al nostre terrat, però avui, amb l'error monumental que ha comès el TC, ja no hi ha cap dubte que la possessió de la pilota es per Catalunya, per a fer una jugada de tiki-taka, com les del Barça del Pep. Per preparar una jugada de gol de fantasia. Sempre ha estat així, però avui es fa evident que el temps d'aquest partit, i els gols, es marcaran des de Barcelona.

I ara ja només es pot avançar cap a la desobediència institucional i civil. Desobeir. I un cop s'hagi desobeït per primera vegada, ja no hi haurà cap excusa per precipitar la consulta, i guanyar-la.

De nou la història s'accelera. Al 2013 li en queden sis mesos i mig per acabar. Doncs bé, avui sento que serà enguany la proclamació de la Independència. És a tocar. No dubtem. No tinguem por.

Visca la República.