30 aniversari del Parlament del Principat

Avui s'han commemorat els 30 anys de les primeres eleccions al Parlament del Principat De Catalunya després de la dictadura.

S'ha realitzat un acte al Parlament que he pogut segur parcialment per la TV.
He pogut sentir a l'Albert Rivera que, ves quina cosa, des de la discrepància que sento cap el que representa, cal reconèixer que ha dit coses que tenien sentit pel que fa a la confiança dels ciutadans amb les institucions i els polítics.

El portant-veu de IC, Jaume Bosch, ha intervingut a continuació i el seu discurs es podia escoltar fins que ha parlat de la decisió de la junta de fiscals de l'estat sobre el judici a Companys. Just abans de la seva intervenció estaven anunciant per les notícies que la junta de fiscals no revisarà el judici perquè en la seva interpretació particular de la llei de la memòria històrica resulta que aquest judici ja és nul. En aquell moment m'ha semblat que els d'IC desconeixien aquesta informació, però pel que he vist després, resulta que no, que la donen per bona. Increïble.

A continuació,el Sirera del PP ha fet un discurs molt en la línia pepera d'ala dura. Res a dir. Tenen el seu públic. M'ha semblat més nacionalista espanyol, però molt més, que l'Albert Rivera, que ja és dir.

De fet, de tots els discursos que he sentit, només m'ha agradat el del Puigcercós, però he de reconèixer que d'entrada ja me l'escolto amb més simpatia. També és cert que després de la intervenció del Sirera del PP, era molt fàcil brillar pel contrast, i la intervenció posterior de la Manuela de Madre també ha ajudat bastant. Puigcercós ha fet una defensa de la Política, del debat polítics i de la importància de la política en la construcció de la societat. És un discurs que Puigcercós porta temps repetint. Els polítics potser no donen la talla, però la política és important. El descrèdit dels polítics no ha de ser el descrèdit de la Política. Cal en tot cas, que el poble s'adoni de la necessitat imperiosa de fer política i de participar en les decisions i el debat polític. És impossible una renovació de la política si el poble se'n desvincula.

Durant la seva intervenció Puigcercós ha fet una valoració d'urgència de la decisió de la junta de fiscals: no acceptarem un succedani descafeïnat. És necessària una revisió del judici i una declaració formal de nul·litat. Però sembla que, si més no des del Parlament, ERC es quedarà sola defensant això. Lamentable aquesta tebior dels partits. Això no pot quedar així.

Puigcercós ha recordat la resolució del Parlament en la qual s'afirmava que Catalunya no ha renunciat a exercir el dret d'autodeterminació i ha acabat la intervenció deixant clar que l'objectiu d'ERC és convertir la cambra d'avui en el Parlament de la República de Catalunya i ha acabat el seu discurs amb una Visca Catalunya Lliure, que és el que calia sentir en un dia com aquest.

Després del secretari general d'ERC ha intervingut Manuela de Madre. M'ha semblat de bastant mal gust encetar la intervenció amb una referència a la constitució espanyola. En tot cas,m'ha semblat més desordenada que de costum i amb imprecisions al seu discurs.

La intervenció de Mas ha estat bona, realment aquest home es veu president i ha fet un discurs en aquest to. En particular, ha fet una defensa de l'estatutet: el constitucional no pot tocar el que el poble ha aprovat. Molt bé. Però si el toca què?

Finalment Montilla ha tancat amb un discurs en qualitat i amb to de President de la Generalitat. Interessant la referència a un darrer intent per fer la nova llei electoral. Tant de bo que pugui ser així i, en el temps que encara resta de legislatura, es pugui corregir aquesta deficiència històrica del Principat.

El que passa és que tot i que el discurs de Montilla era adequat, aquest home pot avorrir a les pedres: La càmara ha fet un parell de plànols sobre els honorables diputats i m'ha semblat que la Tura s'estava adormint i que l'Huguet, directament, ho estava.

L'acte s'ha tancat quan el President del Parlament Ernest Benach ha convidat a tots els assistents a l'acte a cantar l'Himne Nacional de Catalunya, cosa que han fet dempeus. Ocasionalment el nostre Parlament té aquestes pinzellades de dignitat i sobrietat i crec que cal agrair-ho.

30 anys. Fa 30 anys que els nostres pares van a anar a votar per encetar un camí de reconstrucció nacional que ens ha portat fins avui: gràcies a ells, pel seu esforç i el seu coratge. Ara nosaltres som els que hem de seguir i marcar-nos noves fites per assolir. No serà fàcil. Ens cal fer política. Ens cal recuperar la confiança. Ens cal recuperar la confiança en la política. Ens cal esperança,força i coratge. Ens cal creure en la divisa republicana de llibertat, igualtat, solidaritat i justícia.

Que d'aquí trenta anys la nostra, la que entregarem als nostres fills i nets, sigui una nació rica i plena, "políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa".