Pàgines

dilluns, 15 de juny del 2009

T-1

Demà s'inaugura la T-1, la "Ti-uan". Infraestructura important i necessària, es miri com es miri. Nova terminal que dona un impuls a l'Aeroport de Barcelona.

Aeroport que té una història ben curiosa, com es pot veure en aquest interessantissim reportatge de TV de Catalunya, dirigit per l'admirada Montserrat Besses ("TV3. París"!)

Terminal i aeroport que que arriben sense enllaç amb el ferrocarril d'alta velocitat i sense metro que en faciliti l'accés. que arriba sense el terminal satèl·lit que ja veurem si es fa o no es fa, eue arriba amb un model de gestió que continua centralitzat i que en fa dependre les decisions finals dels funcionaris d'AENA a Madrid.

Aeroport de Barcelona per marca, però no per alineament estratègic.

Malgrat tot, sens dubte, necessari. Tanmateix no serà igual si la T-1 esdevé un hub internacional, en competència directa amb "Madrid - Barajas" i "París - Charles de Gaulle"; que si esdevé alimentador i extensió de l'aeroport de Madrid.

Diversos tractats internacionals signats per l'estat fan que per a un grapat de països, l'aeroport d'entrada a l'estat sigui Barajas. Qui revocarà aquestes lleis? els mateixos polítics, empresaris, alts funcionaris del poder madrileny que s'ha cuidat prou de mantenir el control sobre l'Aeroport de Barcelona? au, vinga.

L'aeroport de Barcelona serà, de veritat, el de Barcelona i el de Catalunya només quan a Catalunya les decisions sobre infraestructura i el poder de dur-les a terme corresponguin a qui tingui el desenvolupament de la societat catalana com a prioritat.

Sospito que això només passarà amb la independència.

En fi. Mentre la revolta només sigui virtual, AENA i molts altres seguiran fent la seva a Catalunya. Però, oi que ningú no es queixa de veritat? doncs això.

El documental sobre l'aeroport acaba amb aquest poema que J.V. Foix va dedicar a Josep Canudas, nom clau en la història de l'aeroport de Barcelona i en la truncada per la guerra civil i la dictadura feixista, història de l'aviació catalana.

Sí, també la dictadura ens va arrabassar això. Ho he escoltat més d'un cop: l'empenta que duia Catalunya abans de la guerra civil no s'ha recuperat encara. Avui que gairebé portem tants anys de "democràcia" com anys es van patir de dictadura

Vet aquí el poema:

Com el pilot que força els governalls
Quan ix del Prat, i per salvar un pollanc
Arrisca, incert, el vol, i en tòrcer un branc
Tem pel país, ell que menysprea els falls

J.V. Foix

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada