Una nova campanya electoral ha començat.
A hores d'ara estic rumiant si votar nul amb la papereta del primer d'octubre, o de si votar a algun partit independentista nou que s'assembli tant com sigui possible a la meva forma de pensar. Vista l'oferta, suposo que només podria votar a "Alhora", el partit de Clara Ponsatí i Jordi Graupera.
Probablement faré això últim. M'agradaria creure que "Alhora" obtindrà representació, però no em faig il·lusions. Si més no, que el meu vot se sumi als nominalment independentistes.
La decisió del sentit de vot encara no la tinc presa. Si finalment passo pel col·legi electoral a fer un vot no nul serà també motivat per la jugada bruta, brutíssima, de Pedro Sánchez, que ha decidit ser ell el candidat socialista, vist que els sondejos començaven a mostrar que la gent detesta a Salvador Illa, probablement el candidat més repel·lent que ha presentat mai el PSC, amb permís d'Iceta.
Amb la jugada d'aquest cap de setmana, g Sánchez pretén convertir les eleccions del 12 de maig en un plebiscit sobre la seva figura. Bé, doncs, si al final faig un vot no nul serà, indubtablement, un vot en contra seva.
Necessàriament, per tant, també serà un vot en contra de tots aquests partits auto anomenats independentistes que busquen acomodar-se a l'estat espanyol i trien a Sánchez com a soci preferent. Vergonya els hauria de donar.
Si finalment Alhora no obté representació tindré, si més no, la tranquil·litat que no hauré d'empassar-me cap gripau quan, més tard o més d'hora, els possibles diputats d'Alhora acabessin votant en contra del que em semblaria escaient. No és que sigui un gran avantatge però, si més no, garanteix que no seré decebut. En tot cas, aquesta és una crítica al sistema, més que no al partit. No es pot votar un cop i haver de callar quatre anys
En tot cas, el mateix sistema és el que no permet canvis. Legitimar aquest sistema participant-hi és una contradicció. No es pot canviar res des de dins d'aquest sistema falsament representatiu. No es pot menysprear la força que té el sistema. Tot i com n'està de podrit va ser prou fort com per resistir l'embat del primer d'octubre. Tot i com n'està de corcat, persisteix i, aparentment, es reforça.
La gent oblida fàcilment, o potser és que mai hi ha hagut una autèntica consciència i una autèntica memòria. La massa és voluble i manipulable, i és aquesta manipulació massiva la que permet als partits "de govern" ocupar el poder, àdhuc "legitimats" amb els vots.
En fi, m'ho he de rumiar. Si aquesta campanya electoral em fastigueja com ve sent habitual, potser la meva decisió serà més dràstica: emigrar per sempre més. L'exili. Fugir de la decadència i del no res. Ser un refugiat. Qui sap. Diuen que a Costa Rica per pocs calés pots fer-te una caseta prop de a platja i que el ritme de vida és molt tranquil i no t'emprenyen. Potser aquest serà el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada