Pàgines

dimarts, 25 de juny del 2019

Cent cops per cop

Al post anterior deia que « les sentències, que es preveuen brutals i, per això, les preses i presos polítics encara ho són, provocaran, han de provocar, no s'entendria que no la provoquessin, una reacció popular. Una reacció que hauria de ser proporcional a la brutalitat de les sentències. Una proporció que al meu entendre hauria de ser la de tornar cent cops per cop. »

Aquesta proporció és el mínim, al meu entendre.

Aquesta gent van venir, com a tropes d'invasió i d'ocupació a pegar-nos. Al crit de "a por ellos". No ho oblideu mai. Estaven disposats a matar. A gent pacífica i desarmada que estava votant. Aquesta està guardada.

Aquesta gent van segrestar al govern electe de Catalunya i a representants de la seva societat civil. Porten prop de dos anys segrestats en presons espanyoles. Se'ls ha passejat com a trofeus de caça. En tancar-los i humiliar-los a ells ens volen tancats i humiliats a tots els independentistes. Aquesta està guardada.

Junqueras deia : « jo sóc independentista català, però abans que independentista sóc demòcrata, i abans que demòcrata sóc bona persona ». Aquesta gent, i tots els que els han votat, i encara els voten ens diuen « yo soy español, y eso va antes que ser demócrata o  buena persona » i, per això, aquesta gent demanen  condemnes llargues i els sembla bé la presó i els cops que hem rebut. Aquesta gent ens odien i en el seu odi, quan poden ens fan mal, ens provoquen dolor i patiment, només perquè som catalans i ells espanyols. Aquesta està guardada.

No penso empatitzar amb qui em vol tancat, ferit o mort. Són males persones. Són l'enemic i els vull fora de la meva vida.

Amb una vegada en va haver prou. No pararé l'altra galta. Si em peguen m'hi tornaré. Cent cops per cop. Sense parar, fins a fer-los fora de la meva vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada