Ja som més del 50%. Cal votar per a demostrar-ho.

El primer d'octubre de 2017 vam votar i vam guanyar i és el moment fundacional de la República.

Avui la República no està desplegada i l'estat espanyol continua ocupant Catalunya. És ben cert. Tan cert com que hi han preses i presos polítics i exiliades i exiliats. Tan cert i dolorós com ho són tots els dies que porten segrestades o exiliades.

Però el moment fundacional és allà. La DUI es va fer. Aquella victòria va ser el put d'inflexió, després, la gran aturada del 3 d'octubre i, sobretot, la resistència del 21D d'aquell mateix 2017 assenyalen el camí.

D'aleshores ençà, el suport a la causa Republicana ha anat creixent, poc a poc, però de forma constant. Avui hi han forts senyals que diuen que ja s'ha superat el 50% de suport popular a la independència de Catalunya.

L'ocupant sent que està perdent. Per això han decidit que la unitat d'Espanya passa per davant de la democràcia. Drets fonamentals estan sent trepitjats. L'amenaça de l'estat es fa cada cop més evident i comença a arribar als particulars : l'advocacia de l'estat vol inculpar als votants!

Venen moments molt durs. La repressió anirà a més. TV3, Catalunya Ràdio, els mitjans públics catalans, les institucions catalanes, els mateixos mossos d'esquadra, la mateixa escola catalana, els partits polítics sobiranistes (i trio amb intenció aquesta paraula i no independentistes, o republicans) poden ser il·legalitzats, o intervinguts. Les organitzacions civils i mitjans privats que s'hagin significat, seran atacats. Els particulars, aquest blog, per exemple, també podrem patir algun grau de repressió. No és cap escenari apocalíptic.Al contrari. És ben plausible.

Però malgrat la repressió, estem guanyant. Guanyem si, malgrat la repressió, seguim auto-organitzant-nos i actuant, seguim fent activisme, seguim intercanviant informació, seguim penjant llaços i estelades, seguim manifestant-nos, pacíficament, sens dubte, però també massivament, decididament, fent nostre el territori. Els carrers seran sempre nostres.

Guanyem si subvertim les seves regles. Guanyem si bloquegem el seu Parlament. Guanyem si els ajuntaments catalans són sobiranistes. Guanyem si a cada votació que es fa a Catalunya hi ha una majoria de més del 50% de diputats i vots que volen la República. Guanyem si ens mobilitzem, si votem sempre en clau republicana. Guanyem si som capaços d'anar-hi, anar-hi i anar-hi.


No en tenim una altre : Anar-hi, anar-hi i anar-hi. Mobilitzar-se. Auto-organitzar-se. Actuar. I sense lliris : només hi ha una via, que és la unilateral. Dur la iniciativa, forçar l'estat a cometre errors i aprofitar-los. No cometent-los nosaltres. Votar sempre que calgui i guanyant en totes aquestes eleccions.

I tinguem ho clar, també : arribarà un dia, espero que més aviat que tard, en que el torcebraç amb l'estat es resoldrà al carrer. Caldrà durant un temps indeterminat que els carrers siguin efectivament nostres. Com ho van ser l'1 i el 3 d'octubre de 2017, o a les diades, com tants altres cops, sempre que ha estat necessari.

Però pas a pas. El primer objectiu és que l'independentisme guanyi a les properes eleccions espanyoles: Cal convertir cada procés electoral en un plebiscit. Ha de visualitzar-se la majoria independentista de forma persistent i creixent. Els referèndums es guanyen superant el 50%, per això, perquè ja el superem, ara ja diuen  que ha de ser 65%, o 75%! Potser que fem un referèndum per veure si volem seguir a l'estat, i que per seguir s'hagi d'obtenir un resultat de vots a favor més gran que el 65%. A veure què els sembla  a aquests «demòcrates»!

Centrem-nos. Marquem objectius i assolim-los. El proper 28 hem de guanyar i per a guanyar cal mobilitzar fins l'últim vot independentista. Deixem ben clar que ja som més del 50%. Som-hi.