20-S

20-S és el títol del documental que ha fet Mediapro en que s'expliquen els fets que es van esdevenir a Barcelona el passat 20 de setembre de 2017, amb l'entrada de la policia espanyola a diverses seus de conselleries i, en particular a l'entrada que es va fer a la seu de la conselleria d'economia que va provocar la concentració de protesta que es va mantenir tot el dia, així com l'intent d'entrada sense ordre judicial a la seu de la CUP del carrer Casp per part de la policia espanyola.

Recomanable del tot. Fins el 8 de juliol el podeu veure a l'adreça

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/20-s/video/5774300/

El documental dona un relat dels fets que crec que és compartible i corroborable per part de la gent que vam ser allà, alguns tot el dia, o bona part del dia, d'altres només a estones, com jo mateix.

Per descomptat, el relat no té res a veure amb el relat de revolta violenta que és unànime als mitjans de comunicació espanyoles.

No hi ha molta cosa a afegir. Cuixart i Sànchez estan segrestat per venjança, perquè com bé diu David Fernàndez al final del documental, aquell dia, igual com a l'1 i el 3 d'octubre, l'estat espanyol va perdre. Va ser derrotat i va ser un estat fallit a Catalunya, un estat, a més, de formes i actituds agressives, brutes i feixistes, en definitiva.

Aquelles batalles les vam guanyar. Vam resistir la seva intimidació i els vam aturar, o foragitar, fins i tot. "Els carrers seran sempre nostres". Als carrers és la nostra força, com a totes les revolucions, i no entendre aquesta veritat, no acceptar aquesta veritat, aturarà qualsevol canvi. No és en va que diem que els polítics són la baula més dèbil d'aquesta cadena

Necessitem portar la revolució al carrer de nou. La revolució que és l'alliberament de la República i amb ella totes les lluites socials: la lluita feminista, la lluita pels drets socials, a l'habitatge, als serveis públics gratuïts i de qualitat, a estimar com vulguis, a creure, o no creure, en el que vulguis, a parlar com vulguis, a estimar, defensar i promocionar la llengua i cultura catalanes, al dret a decidir en tot, al dret a autogovernar-nos i autogestionar-nos.

Aquests drets que els hem de defensar al carrer perquè són drets que estan amenaçats per les elits corruptes de l'estat espanyol, ahir nominalment en mans del PP, avui nominalment en  mans del PSOE, sempre en mans del PPSOEC's. Drets que no es poden defensar des de la constitució espanyola, "atada y bien atada", i que cada cop es veu més clar que està pensada per emmordassar els ciutadans, no per fer-los més lliures.

I sí, hi ha qui encara somia unicorns i espanyes federals. Que trist. Disposats a renunciar als carrers per seguir promeses mesiàniques que mai seran possibles, tan impossibles com referèndums pactats que només són a la seva imaginació o, pitjor encara, són mentides interessades.

Hem d'alliberar la República, i des del carrer, que és on es guanyen les revolucions, i amb la República totes les lluites, que són esperances de tantes i antes companyes i companys.

"Els carrers seran sempre nostres". Ho van ser el 20-S, i l'1-O i el 3-O.

Quan han sigut nostres hem guanyat la batalla. Ja sabem comes fa, doncs.

Llibertat Preses i Presos Polítics.  Fem el Procés Constituent. Som i Fem República.