Pàgines

dilluns, 16 d’octubre del 2017

Fart de l'estratègia de parar la galta

Han empresonat a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.

Aquest matí Puigdemont donava un marge de dos mesos per al diàleg. La resposta no ha trigat ni dos dies.

En fi.Estic molt encès, però m'estic contenint, aquest és el segon intent de post. El primer m'estava sortint massa rabiós.

Jo dic que a hores d'ara, no sé a què esperem a fer la Declaració d'Independència. De veritat, ningú pot creure sincerament que hi haurà cap diàleg per a alguna cosa que el justifiqui.

També sincerament, no crec que es pugui dialogar amb un estat espanyol que està, essencialment, en mans d'uns partits mafiosos en les pràctiques, i de fet imputats judicialment com a mafiosos. De veritat, algú creu que és possible el diàleg democràtic amb la màfia? Amb la màfia només val combatre-la i derrotar-la.

El que passa és que si continuem amb el lliri a la mà, i carregant-nos de raons, i rebent bufetades, i deixant-nos empresonar, em sembla que, al final, els derrotats serem nosaltres. De veritat, qui va decidir que l'estratègia havia de ser parar la galta?

A mi, tot plegat em recorda aquell gag gloriós de "La vida de Brian", quan Brian està crucificat i de cop arriba l'esquadró suïcida d'alliberament jueu : disciplinats, ben armats, i ben organitzats i... en comptes de despenjar als crucificats, resulta que es suïciden perquè, en la seva visió estratègica, es veu que era el que feia més mal a la imatge de l'imperi... el qual, evidentment, els agraeix l'estupidesa.

Doncs igual.


Solidaritat amb els Jordis, tant de bo que tornin aviat a casa, però qui hagi de fer-ho, si us plau, que es replantegi l'estratègia de parar sempre la galta, perquè a aquest pas, ni independència ni res, i a més amb la cara inflada per les hòsties rebudes.

De veritat, ja n'hi ha prou de lliris i happyflowerisme!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada