El compte enrere per l'u d'octubre és imparable. El govern català avança en el full de ruta i a cada nou pas que dona hi ha una resposta de l'estat espanyol.
L'estratègia nacionalista espanyol és la repressiva -ideològicament són incapaços d'una resposta diferent. Aquesta repressió es tradueix en que la Guàrdia Civil (que, malgrat el seu nom, és un cos militar, per cert) es presenti al Teatre Nacional fent preguntes, miri d'entrar al Parlament de Catalunya per "buscar informació" sobre la corrupció del 3%, citi a declarar a alts càrrecs de la Generalitat.
És la tàctica de la por. Per aquesta banda, de la "privatització del dolor", és dir, pressionar persones concretes de les cadenes de comandament de la Generalitat. És el moviment lògic de l'estat i, per tant, el moviment previ de la Generalitat d'una crisi de govern per col·locar a gent d'absoluta confiança en les cadenes de comandament va ser necessari i intel·ligent.
Però no és l'única tàctica. També està emprant la censura, la intoxicació informativa. Exemples recents ha estat el boicot a l'emissió de "las cloacas de interior" a les TV d'àmbit estatal. Només GOL, una cadena amb baixos índex d'audiència fora del control del PPSOE va emetre el documentari. Val a dir que li va servir per triplicar la seva audiència però, amb tot, l'audiència a nivell estatal va ser menor que l'audiència només a Catalunya quan es va emetre per TV3.
EL PPSOE té els grans mitjans estatals, públics i privats al seu servei. En aquest sentit, la posició contra l'independentisme català és monolítica i es tradueix en una flagrant manca de pluralitat informativa que, lògicament, es veu reflectida en l'opinió pública majoritària.
La "pluralitat" només es dona quan PP i PSOE s'esbatussen entre ells. En aquell moment passa que, com avui, per les cadenes privades es podia seguir la compareixença de Rajoy al jutjat, i a la TVE, no.
Sobre aquesta qüestió de la compareixença de Rajoy al jutjat,l'opinió pública internacional està "sorpresa" de la manca de dimissions. Poc a poc estan descobrint la molt pobre qualitat democràtica de l'estat espanyol. Als països escandinaus, per falsejar un curriculum, o per no declarar un regal, per exemple, dimiteixen ministres. A Espanya, en canvi, el PP està imputat per corrupció i ningú dimiteix, al contrari, el PP governa amb el suport del PSOE que és el principal partit de "l'oposició"! L'ombre del dubte arriba fins a la sospita que algunes trames de corrupció s'estan tapant amb morts, com la de Blesa, o la de Barberà. Es parla d'assassinats. Ningú va a la presó, ni és citat per la Guàrdia Civil, ni com a mínim, dimiteix. L'estat espanyol està en aquest nivell de degradació.
El govern del PP té, doncs, problemes propis ben grossos, a més del "desafío catalán". Fins i tot si el front del nord-est estigués pacificat, el govern del PP seguiria estant en dubte perquè la magnitud dels seus escàndols només es pot tapar amb la connivència de l'oposició, però la lluita entre les elits madrilenyes (PP o PSOE) per controlar el pastís estatal és a sang i fetge.
Aquesta lluita entre el que representen PP i PSOE (una lluita d'elits, no d'ideologies) vampiritza i dessagna l'estat espanyol al complet i, certament, el debilita. Tanmateix, la clau del poder és sempre mantenir el control sobre el territori. Per tant la independència de Catalunya és la major amenaça al status-quo i serà combatuda amb totes les forces.
La independència de Catalunya és la major amemaça perquè més que cap altre cosa, representa que no tenen control sobre el territori i que, per tant, el seu poder no és real. Tots els ciutadans de l'estat veuran que la promesa de l'estat de seguretat i serveis a canvi de sotmetre's a la seva autoritat trontolla des del moment en que no és capaç d'exercir el seu poder efectiu sobre el territori català. Amb la independència de Catalunya, Espanya haurà de fer un procés constituent. Les alternatives són la disgregació o un estat policial.
Un procés constituent és exactament el que les elits que representen PP, PSOE i C's no volen. Vet-ho aquí. Per això és tan important votar, i que guanyi el Sí. Perquè és la millor opció per a provocar canvis que d'altre forma serien impossibles, tant a Catalunya com a Espanya.
A hores d'ara el pla de l'estat és escapçar les cadenes de comandament. Però ara, a aquestes cadenes es troben amb independentistes que, en algun cas, tenen comptes pendents amb l'estat espanyol : al conseller d'interior, un policia espanyol li va trencar un braç quan la campanya del Freedom for Catalonia de fa uns quants anys; a la consellera d'ensenyament, el ministre Margallo la va vetar per a la beca de lecturer que ocupava en una universitat americana per ser independentista... trobaríem més exemples). No serà fàcil que es dobleguin aquestes voluntats que, en més d'un cas, li tenen ganes a l'estat espanyol.
Però, fins i tot, si algunes d'aquestes voluntats es trenca, que és possible, encara hi ha la força de la mobilització ciutadana. Portem molts anys de mobilitzacions, sempre festives, espectaculars i coloristes. Tant de bo que sigui tot el que calgui, però arribat el cas, només gent molt superba poden menystenir aquesta força.
Resistir. Completar i reforçar les cadenes de comandament, les estructures d'estat que manquin, els detalls i els preparatius. Respondre amb intel·ligència i eficàcia als atacs de l'estat espanyol. Informar, contrainformar, desintoxicar. És la tasca d'aquí a l'u d'octubre.
L'u d'octubre, votarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada