Adéu, Muriel Casals.

La vida és extraordinàriament fràgil.

La capacitat de lideratge, d'emocionar i encendre els cors, les dots organitzatives, la visió... Una força immensa. En un cos, però, que és massa fràgil.

Sobta aquesta fragilitat. Encara més quan es posa de manifest a personalitats tan potents com la de Muriel Casals, que ha mort a conseqüència del traumatisme que li va causar l'atropellament per una bicicleta. Costa de creure. La vida és extraordinàriament fràgil.

El darrer missatge, involuntari, de Muriel Casals és aquest: la vida és fràgil!

La majoria de les coses que fem i deixem de fer té un sentit últim que és, justament aquest: protegir la vida, perquè la vida és fràgil. Extraordinàriament fràgil.

Però la vida és, encara més, extraordinàriament meravellosa, diversa, expansiva.

I és per la meravella que és la vida que cal protegir-la i estimar-la, en tota la seva diversitat, en tota la seva extensió.

Protegir la vida, un riu, un paisatge, una llengua.

Protegir la vida. Aquest seria un bon punt d'acord per als habitants del planeta. Perquè és evident. Perquè no costa gaire copsar-lo.

Adéu. Les condolences als familiars. Un record, amable, per Muriel Casals.

La vida és fràgil, però també bella, diversa i expansiva i és per fer florir la vida el nostre capteniment. Com ho era, en definitiva, el seu.