Pàgines

divendres, 16 de maig del 2014

Cañete el súper-macho i supremacismes variats

Supremacisme és, de forma molt resumida, una idea o teoria que diu que un grup definit per una característica és superior o millor que un altre.

Per exemple, si la característica es la raça, parlem de racisme; si és el gènere, sexisme.

Altres supremacismes que ens toquen de prop: per exemple, el supremacisme lingüístic. Que seria aquell supremacisme que diu que una llengua és millor que una altre. El supremacisme de models socials, que posaria com a superior, per exemple, el model de vida "occidental", enfront del model social  d'una tribu indígena de la selva amazònica.  O el supremacisme nacionalista, aquell que diu que ser d'una nació és millor que una altre, o que nega l'existència mateixa d'una altre identitat nacional. O el supremacisme religiós dels integristes de la religió que sigui. O el supremacisme dels rics que es consideren superiors als pobres. O el dels poderosos, que es consideren superiors als ciutadans corrents.

Forçant-ho, potser es podria parlar genèricament d'un supremacisme ideològic, segons el qual, uns determinats valors o principis ètics serien superiors a d'altres i aquí debatríem sobre la "superioritat ètica" de les esquerres sobre les dretes, o viceversa.

Crec que això últim dona per un debat molt interessant, però ara em centraré en només un d'aquests supremacismes. El de gènere. Concretament el supremacisme de gènere masculí. El masclisme.

Ve al cas perquè ahir van fer per la tele un cara a cara entre el candidat del PP, Arias Cañete, i la del PSOE, Elena Valenciano, i per unes declaracions posteriors de Cañete.

Primera pregunta ¿per què la impostura d'un cara a cara, falsament anomenat debat, entre PP i PSOE, quan són les dues cares d'una mateixa moneda, el PPSOE, que fins i tot Felipe González diu que, si cal (com ho sabran si cal?), haurien de fer un govern de concentració? Ai senyor... aquests ex-presidents que no estan atents a les directrius de campanya... Les banderoles del PSC demanant aturar Rajoy, i el González reclamant un govern de concentració...

Segona. El senyor Cañete és masclista. I ruc. El dubte és si és més ruc que masclista, o més masclista que ruc. Les declaracions són de traca: "Si haces un abuso de superioridad intelectual, parece que eres un machista y estás acorralando a una mujer indefensa". Coi, fa riure i tot.

Cañete és masclista (i ruc) i, per tant, és supremacista. Jo estic convençut que no només és supremacista de gènere. També deu ser-ho,en funció del partit en que milita, lingüístic i nacionalista.

Sospito, també, que els vots que rebi respondran a aquest mateix perfil. No crec que a ningú li quedi cap dubte després de les declaracions del personatge. Qui vota a Cañete sap que fa. Dic, doncs, que aquells que votin al PP o faran  perquè, en diferents graus, també són supremacistes.

La senyora Valenciano  segurament no és supremacista de gènere. Poques dones ho són, la veritat. Equiparar masclisme i feminisme és, simplement, una bestiesa i desconèixer el que és el feminisme. Avui en dia el feminisme malda per una igualtat de drets que no s'ha aconseguit. En cap cas és un supremacisme. No es pot ser supremacista quan la teva lluita es l'equiparació en drets ( no obtenir més drets, si no els mateixos!).

Tanmateix, la senyora Valenciano , en virtut del partit en que milita, segurament comparteix amb el senyor Cañete posicionaments supremacistes linguístics i nacionalistes.

I no només: que Cañete i Valenciano se les tinguessin ahir en un "debat" demostra que efectivament tots dos comparteixen el supremacisme ideològic segons el qual el bipartit, el PPSOE, és śuperior a la resta i que això de la pluralitat està molt bé quan només és de dos.

Supremacistes ells. Que l'Arias Cañete sigui, a més, masclista no hauria d'extranyar. Gairebé diria que és podia deduir. I també que, tot i sabent-ho, el PPSOE rebrà més de la meitat dels vots que s'emetran el 25M.

EL problema no és que Cañete i Valenciano siguin més o menys supremacistes. El problema és que els que els votaran, també ho són. Moltes de les dones que votaran a Cañete, són tant o més masclistes que ell. A veure, si tries a qui et representa, si ets masclista és "correcte" o "ja ve a ser" que un masclista et representi.  O un supremacista, si ets, simplement, supremacista.

No cal ser un geni per adonar-se que un Parlament amb majories supremacistes no és democràtic. Democràcia és, entre d'altres coses, el respecte a les minories. Una majoria supremacista respectarà a una minoria que considera inferior?

Aquest és un dels molts casos pràctics  que il·lustren que una cosa és la democràcia, i una altre triar "representants".

El 25M votaré, entre d'altres coses, també per plantar cara als supremacistes.

I no, només amb votar, no n'hi ha prou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada