Concentració pacífica i festiva a plaça Catalunya

La concentració unionista d'avui a Plaça Catalunya, més enllà del ball de xifres, segurament ha estat força concorreguda. Lluny, en tot cas, de la participació que va tenir la manifestació independentista de l'11 de setembre.

Segons informa el 3/24, el to de la concentració ha estat pacífic i festiu. Sembla que alguna simbologia ultra s'ha colat, però majoritàriament els símbols han estat "constitucionals". Destacar la participació d'Alícia Sánchez Camacho, del PP delegació Catalunya, i d'Albert Rivera, de Ciutadans.

No ha estat l'única manifestació o concentració d'avui. Un grup d'ultres s'ha manifestat a la Plaça d'Espanya. Els ultres en qüestió devien ignorar que avui era un dels festius en que els comerços podien obrir i es veu que han amenaçat botigues que estaven treballant.El seu to no era ni pacífic ni festiu.

A més, hi ha hagut una concentració d'anti-feixistes a la Plaça Universitat. Segons el que s'ha vist a la tele, no hi havia gaire gent. Hi ha hagut un incident quan un grup dels anti-feixistes han insultat una família que anava amb banderes espanyoles a la manifestació de la Plaça Catalunya. Els mossos han intervingut i, segons les imatges, un dels anti-feixistes ha acabat detingut i amb lesions. No cal dir, doncs, que el to no ha estat tampoc pacífic ni festiu.

En general, els 12-0 a Barcelona acostumen a viure una concentració ultra i una concentració anti-feixista, amb els mossos interposant-se i. La tradició ens diu que els mossos escalfen, preferentment, als anti-feixistes, tot i que alguns anys també estoven als feixistes.

La novetat, doncs, ha estat la concentració unionista de la Plaça Catalunya, que ha buscat separar-se de la imatge ultra i donar-ne una de més democràtica, a més de pacífica i festiva.

Tothom té dret a manifestar-se pacíficament. Per tant, la concentració unionista d'avui em mereix respecte. El dret a opinar és inalienable. És un dret fonamental. En el sistema democràtic que patim, però, aquest dret fonamental només es pot exercir a conveniència d'alguns i, per exemple, no es pot exercir per demanar a la gent que n'opina, i que es decideixi per majoria, sobre coses del tipus "pagar o no pagar el deute públic contret per polítics corruptes". O per opinar i decidir per majoria "si continuar o acabar amb les retallades als serveis públics" -coses, aquestes, que no estaven als programes electorals dels partits però bé que les estan fent. O opinar i decidir per majoria coses com "vull que els catalans ens dotem d'un estat propi i independent". Totes aquestes coses, dins del sistema que patim ara, no es poden plantejar. En canvi, són qüestions molt importants que afecten a la vida diària de la gent.

Llavors penso que tota aquesta gent que es concentraven pacíficament i de forma festiva a la Plaça Catalunya estarien d'acord amb mi en que potser el més democràtic seria permetre que tothom es pogués manifestar lliurement i es pogués decidir per majoria què fer.

Em temo, però, que arribats a aquest punt és quan la cosa grinyola. A les declaracions que han fet per la tele, la Camacho ha vingut a dir que ella estava allà manifestant-se, justament, per a que no es pugui decidir democràticament. Ella exercia el seu dret a a la manifestació, que respecto, per a proclamar que no tenim dret a decidir. Una opinió que, evidentment, no només no respecto, sinó que crec que és perniciosa i que cal combatre. Per la seva banda, Albert Rivera, que trobo amb moltes més llums que la Camacho, ha fet un plantejament diferent, però que m'ha fet llàstima: "El que volem és reformar Espanya, i també Catalunya...". Pobre noi. Aquest encara no s'ha adonat que els espanyols estan encantats de conèixer-se i que no tenen la més mínima intenció de canviar res. I pel que fa als catalans... Doncs miri, Déu mos guard de parlar en nom de ningú més que de per mi, però crec que jo i molts d'altres opinem que el canvi que li convé a Catalunya és l'independentista.

I és que una concentració feta el 12 d'octubre dona mal rotllo. La Hispanidad és la forma nacionalista espanyola de referir-se als països que són "fills" de la "madre pàtria". Aquest dia es commemora el "descobriment" d'Amèrica, no pas una altre cosa. Però allà ja hi vivia gent, grans imperis i tot i, per tant, ja estava descoberta feia temps. Els més políticament correctes parlen d'un "encontre entre cultures" que no amaga que allò va ser un gran genocidi, i una gran espoli que, marcant tota una tendència pel futur, ni tan sols va servir per millorar la qualitat de vida de la població de la metròpoli si no que es va malbaratar en guerres absurdes i en aparences i luxes encara més absurds de les elits dominants, Us sona, oi? Encara bo que en l'època de l'imperi on no es posava el sol no es sabia que eren els aeroports.

O sigui que dret a a manifestar-se sempre, però que el seu discurs no cola. No cola perquè "la hispanidad", que a Amèrica en diuen "dia de la raza", és una festa essencialment racista. És una festa supremacista i, per tant, feixista. Parlant en plata: és una festa fatxa. És una festa de la que els manifestants d'avui a la Plaça Catalunya no només no reneguen si no que n'estan orgullosos. Sospito, doncs, que la qualitat democràtica dels que hi eren allà no assoleix els meus mínims de qualitat.

Però, en fi. Millor que siguin pacífics i festius. I que arribat el moment, si arriba, a més siguin democràtics. Jo porto quaranta tres anys sent pacífic i festiu i acceptant democràticament una constitució que democràticament no he pogut votar (ni jo ni ningú a l'estat menor de cinquanta-un anys), i democràticament m'he d'empassar la pertinença a un estat que converteix una festa fatxa en festa "nacional"; i democràticament he d'acceptar ser súbdit d'una monarquia que mata elefants. Estic de forma pacífica i festiva, i democràticament, fins els collons, d'Espanya. A veure si quan arriba el moment, si arriba, els manifestants pacífics i festius d'avui són, a més, democràtics. Així sigui. Amén.