Pel maig cada dia un raig.

Alguns companys de feina diuen que "em posa" parlar de la crisi. Que és el meus tema favorit. Jo no diria tant. No soc un psicòpata, ni un sàdic que s'ho passa be veient patir la gent. Home, una mica de raó potser sí que porten, però tampoc ens passem. En to cas, no és res de sexual!

Però és cert que és una de les qüestions que em fan rumiar. I el que sí que és cert d'un temps cap aquí és que la qüestió ja no està només en boca de catastrofistes, apocalítics i personatges sinistres. A la feina, poc o molt, tothom té alguna cosa a dir. Cada dia. Pel maig, cada dia un raig.

I és que d'un temps cap aquí cada dia hi ha una notícia, un rumor, una anècdota que algú comenta. Perquè ara ja no estem parlant de notícies que només poden ser dexifrades per especialistes en economia. No. Estem parlant de coses que afecten al dia a dia de cadascun de nosaltres, al dels que ens són molt propers.

Aquest mes de maig n'ha deixat moltes de notícies. La degradació de l'economia espanyola s'està accelerant. La borsa cau, la prima de risc puja, Bankia, els plans de reducció del dèficit de les comunitats autònomes...

No tot ha estat dolent! ara mateix se m'acut que el Barça ha guanyat la copa d'aquell senyor que caça elefants. la xiulada a l'himne i les cançons fent conyeta sobre el senyor titular de la copa, reinterpretats com reivindicació independentista per part de la Presindenta de la Comunitat de Madrid, li ha proporcionat a aquesta senyora una cortina de fum, si més no per uns dies, sobre l'escàndol de Bankia. Per si fos poc, algú va decidir enviar patrulleres de la Guàrdia Civil a "defensar" als pescadors que feinejaven en aigües territorials de Gibraltar! una altre cortina de fum que, això sí, va durar encara menys que la de la copa.

I és que això dels enemics (ja siguin interns: catalans i bascos; o externs: anglesos) sempre ha funcionat molt bé. Que aquest cop no hagi triomfat vol dir alguna cosa sobre la magnitud de la tragèdia.

Quan no funcionen les maniobres de distracció, aleshores és que el personal està molt encès. El personal encès es pot revoltar. És el moment de deixar de ser bons i passar a ser dolents: això vol dir repressió. Una de les bones notícies d'aquest mes de maig ha estat l'alliberament de Laura. la secretària d'Organització de la Federació Local de Barcelona de la CGT va ser alliberada després d'un mes de captiveri. Coincidint, quina casualitat, amb la finalització dels actes de protesta en el marc de l'aniversari del 15M.

Es veu que la volien tenir tancada per recordar a la CGT que si poden tancar a la seva SO, poden tancar a qualsevol pel motiu que més els vingui de gust. O sense cap motiu. El missatge que enviaven a la CGT va ser "feu bondat mentre els capitostos del BCE estiguin aquí, i mentre passa aquesta cosa del 12M15M, o potser a la Laura no la tornareu a veure en una bona temporada".

A la Laura l'han deixada anar amb una fiança de 6000€. Demanen 36 anys de presó. Per què? que potser ha provocat un forat de 23000 milions d'euros? No. Es veu que va cremar una capsa amb diners de mentida a la porta de la borsa de Barcelona. En realitat, no. Va fer alguna cosa més que cremar una capsa: va denunciar amb noms i cognoms als que han provocat la crisi. La Laura no te por. Que la gent no tingui por és el que més espanta als poderosos.

Però la Laura va sortir. Ara bé, s'estan produint detencions de vaguistes del 29M. Sota acusacions inversemblants. Aquest mes de maig ens està deixant noves detencions. El mes de maig ens està mostrant cruament la cara repressora de l'estat. La llei és per obeir-la. Punt. I quan la llei està de part del reprimit, aleshores no hi ha llei que valgui. has d'obeir, i punt final. Les protestes, al Facebook i al Twitter. Però les protestes que impliquen desobeir al poder, fer vaga o manifestar-se al carrer no agraden al règim.

I és en aquest context que resulta decebedor com la Generalitat està començant a enviar multes als #novullpagar a les autopistes. Algú dubta encara de part de qui està el govern de la Generalitat? Està de part del govern del'estat. Que està de part de Bankia, i dels que son com Bankia. Són els mateixos. Només que aquí parlen català en públic, i castellà en la intimitat.

I mentrestant, les forces de seguretat de l'estat - de l'Estat S.A. - continuen la seva tasca de represaliar. Aquí, a vaguistes, per rojos o per anarquistes. A Madrid, a la final de copa del caçaelefants, a seguidors del Barça amb estelada, o del Bilbao amb Ikurriña, per independentistes. La qüestió és repartir llenya i deixar clar qui mana.

I en aquestes estem. Perdem drets, perdem la feina, perdem capacitat econòmica. Som sospitosos de no estar d'acord. Som sospitosos de creure que la culpa és seva. Com som sospitosos som reprimits.

Tot això em recorda a la Mafia. la Mafia et "protegeix". Tu no has demanat aquesta protecció, però et "protegeixen" igual. I s'ho "cobren". I si no "pagues" ho lamentaràs. L'estat funciona de forma semblant: cada any pagues tres mesos sencers del teu salari a canvi de "serveis públics" que estan en retirada, i de la "protecció" externa (exercit) i interna (policia). Però, de moment, ver quina cosa, el més probable és que qui rebi les multes o les garrotades siguis tu.

Mentrestant, els diners que es "cobren", a compte de la "protecció", van a parar a Bankia...

En fi. S'ha acabat maig. I aquest maig, dia sí i dia també, hem patit un bon raig. Un bon jec d'hòsties, millor dit.