La marca Espanya que es ven a la costa catalana

Hem passat uns dies de vacances a Calella. Envoltats de turistes majoritàriament anglesos aconseguíem tot sovint passar desapercebuts  entre els visitants estrangers. I quan convenia, ens encarregàvem de trencar l'efecte mimètic.

Fer de turista al teu propi país té el seu què. Calella és un lloc fantàstic per anar a fer el turista. Tanmateix un visitant de més alt nivell, o un resident de vacances en traurà molt més profit d'aquesta localitat del Maresme que no pas els turistes que hi passen una setmana. Que, en general, diria que és un perfil de baix nivell cultural. Però que ningú dubti que els turistes s'ho passen d'allò més bé. En dono fe.

Tanmateix, una cosa que crida l'atenció és la imatge del país que troben els turistes. És quelcom que he trobat angoixant. Llevat d'algunes excepcions la marca Catalunya pràcticament és invisible. En canvi, són ben visibles les marques Costa Brava, Barcelona i Espanya.

I són visibles amb els seus tòpics més tòpics. Com l'imant de cuina de la Sagrada Família amb els colors del Barça, o les samarretes amb l'estampat del brau d'Osborne o les nines sevillanes. Però per mi el que ho supera tot és el barret mexicà.

En definitiva, és un món a mida dels turistes que venen una setmana a passar-s'ho bé sense pensar gaire. Volen això i això és el que se'ls dona. Sense contemplacions. Encara bo que ha estat el barret mexicà i no el barret de pell rus.

Durant uns tres mesos, a aquests pobles de costa que viuen del turisme de platja, nit i dia, set dies a la setmana, sense cap descans possible, es ven aquesta imatge que els turistes reclamen, que han vingut a buscar. Where is Catalonia?

No seria molt preocupant si no fos perquè al voltant d'aquesta imatge està muntat el sector econòmic més potent del país. Un munt de famílies que hi viuen. La marca Espanya és molt important per a aquesta gent del nostre país.  Tindria  lògica que no se'n vulguessin desvincular.

És una marca xarona i mentidera i prou que ho saben. No crec que cap visitant espanyol pugui sentir-se gaire satisfet de la imatge vulgar que es dona de la marca Espanya a aquests pobles de costa, però certament,és la imatge que busquen els turistes. Encara bo, doncs, que la marca Catalunya no és visible perquè  l'acabaríem venent  amb barrets de pell russos.

Però ves  a saber, potser no se sentirien ofesos. En definitiva, la marca Espanya que es ven a la costa catalana és la dels tòpics més tòpics de tots. Que molts espanyols, en la meva opinió, els menys cultes, han acabat per fer-se'ls seus i creure-se'ls.

Al final, tindran raó els que diuen que Catalunya és una part molt important d'Espanya, sense la qual aquesta no té sentit. En definitiva, una determinada imatge xarona i vulgar d'Espanya es fabrica aquí, a Catalunya. És la que venen  a buscar i consumir els turistes, i la que s'emporten als seus països d'origen. El millor del cas és que aquesta imatge se l'han arribat a creure molts espanyols. Però, és clar, a molts d'altres això no els fa cap gràcia.

Una paradoxa curiosa. Potser algun dia aquest país decidirà majoritàriament tirar cap a la independència, però no crec que sigui abans de deixar de dependre de la  marca Espanya, per vulgar que aquesta sigui.  Josep Huguet tenia raó quan des de la conselleria d'innovació va dir que calia promoure les icones turístiques catalanes  en comptes de les espanyoles a les botigues de records. No era cap ximpleria.