Pàgines

divendres, 27 de maig del 2011

27M - Indignació

Tot just fa una estona que han deixat de sonar els repics de cassoles. No se si ha estat general a Barcelona o si la cosa ha anat per barris, però fins fa un moment, al meu carrer hi havia un bon grapat de gent als balcons fent una cassolada.

La darrera vegada que vaig veure una cosa així va ser amb motiu dels atemptats del l'11M a Madrid i de la posterior manipulació que va intentar el PP. El resultat d'aquells tres dies de fúria va ser un tomb electoral en les que van ser les eleccions amb més participació dels darrers no se quants anys.

Avui, han tornat les cassoles. Avui, com llavors van ser per la indignació. Indignació per la brutalitat dels fets i indignació per que des del poder es menystenia a la gent i es mentia  de forma descarada.

Avui, la brutalitat ha estat en l'agressió per part de les "forces d'ordre" a un grup pacífic. Una agressió  a sang freda. Avui, la mentida ha estat en que han volgut qualificar d'acció de "neteja" i de "prevenció", el que ha estat una barroera i brutal  acció de desallotjament i repressió.

La intervenció policial d'avui ha estat, a més,  l'estrena oficial de Felip Puig com a nou xèrif a a aquesta banda del riu Pecos.

Penso, igual com Joan Herrera, que el Felip Puig se'n moria de ganes de poder demostrar que hi ha nou xèrif:  l'acampada de la Plaça Catalunya ja durava massa i era un moment ideal per posar ordre. "Jo soc la llei", va dir el xèrif. I als seus nois: "sortiu i divertiu-vos".

Però, ai las, resulta que els nois s'ho han passat d'allò més bé, i potser més del compte,  i algun ha tingut la porra massa llarga. El resultat és que hi han un munt de ferits, que la brutalitat de la càrrega policial l'ha vista tothom arreu del món i, el que és pitjor, que el tret li ha sortit per la culata.

Ells volien desallotjar la Plaça, i ho han fet per la força, però la gent ha tornat. Han tornat de seguida i han refet tot allò que els nois han destrossat. I avui, a les 19:00 hi havia més gent que mai en tots els dies que porta durant l'acampada. En puc donar fe. Jo també hi he anat i he fet fotos.

Però el xèrif, seguint el millor estil dels cowboys de Texas, ja ha dit que ell assumeix tota la responsabilitat i que entén que hi hagi gent que en demani la dimissió. Diu això amb un mig somriure que ve a dir "la teva puta mare dimitirà". Tenim nou xèrif a la ciutat i ja sabem que té el gallet fàcil. Que primer dispara i després pregunta. Aparteu les criatures!

I deu estar content l'home. Jo no ho estaria gaire. Ni ell -que avui ha demostrat que no és un tou ni un titafluixa com el xèrif Xoan- ni la resta de capitostos. No se si ells ho han notat, però el que ha passat avui potser els ha fet molta gràcia i, de ben segur que també a molts dels seus votants, però m'atreveixo a afirmar que a la majoria dels que no els hem votat no ens n'ha fet cap.

La cosa pinta negre: Tenim un xèrif amb el gallet fàcil, tenim una crisi que no remet o empitjora, tenim que els ànims de la gent estan cada cop més exaltats i creix la indignació i, com qui diu, la legislatura està tot just estrenada. Té l'aspecte, doncs, que les coses aniran a pitjor.

Avui hem vist una demostració de força i de violència gratuïta i innecessària. Tenim ferits als hospitals. Quins serà el següent pas, xèrif? pujarem de grau i , per fi, tindrem morts? ens tacarem les mans de sang, xèrif? en tenim ganes, veritat? un cop has pelat el teu primer manifestant, la resta ja són fàcils, oi? tant de bo que fossis més jove i poguessis anar tu mateix a repartir hòsties: miraries fixament al manifestant i li diries: Vinga, alegra'm el dia...





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada