La notícia del dia, per dir-ne una podria ser que dues ciutats catalanes, una a cada banda de la frontera estatal dels Pirineus, però catalanes totes dues, Perpinyà i Figueres, estan connectades per tren d'alta velocitat. És una gran notícia.
L'altre notícia, d'ahir, però, seria que la gran capital del sud, València, està finalment connectada, també amb tren d'alta velocitat, amb la capital castellana. Això que podria ser també una bon notícia no ho és tant quan llegim que les autoritats valencianes no han dubtat ni un segon a assegurar que, per fi Madrid ja te platja.
Això és el que ha de ser València? la platja de Madrid? A la CAJEI no s'ho creuen i han fet aquest dur comunicat en el que expressen clarament el que en pensem alguns del dubtós honor de ser la platja de Madrid.
Mentrestant, el famós eix mediterrani que hauria d'unir Perpinyà amb Algesires per la costa del Mediterrani amb trens d'alta velocitat i amb línia de mercaderies paralel·la segueix esperant, se segueix reclamant, se segueix dient des d'Europa que és una línia prioritària. Però des de Madrid segueixen entorpint-lo.
A Madrid el primer tren d'alta velocitat que van posar va ser per anar a Sevilla. Així el senyor X podia anar fàcilment al seu cortijo. D'això en diuen promocionar el "turisme interior". Seguint el mateix criteri, ahir van continuar promocionant el "turisme interior" i avui Madrid ja te platja, i molts cambrers, i una costa plena d'adossats i Terres mítiques.
Mentrestant, poquet a poquet, de mala gana, emprenyats però no tenen un altre remei i fent-se poc soroll no fos cas que algú s'adonés, l'eix Mediterrani ha superat la frontera. Perpinyà i Figueres avui són mś properes. Barcelona i París són més a prop.
Aquest és el plantejament: València i Barcelona poden ser la platja de Madrid o bé, els cors polítics, econòmics, industrials, culturals del Mediterrani occidental. El problema és que, o les coses canvien molt, o la decisió la prenen (i jo diria que ja l'han pres) a Madrid.
No és només el tren. És qüestió de dir quin país volem ser. I que ningú no s'enganyi. Amb els polítics actuals i els interessos que estan defensat el futur que ens espera és més del mateix que tenim ara. Hi haurà qui ho trobarà bé. Jo no.
Perpinyà Figueres. Aviat, tant de bo, Perpinyà-Barcelona. Aviat, tant de bo, Barcelona-València i, per tant, Perpinyà-València. Tant de bo, a no molt tardar, París-Algesires! Aquest és el projecte que interessa. Tant costa d'entendre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada