canviar-ho tot perquè no canviï res.

Del canvi de ministres es poden dir, i es diran, moltes coses. Està per veure també quina és la intenció d'aquesta crisi del "gobierno".

Probablement el criteri sigui, simplement, tractar d'arribar a les properes eleccions en les millors condicions per evitar un desastre. I potser fer algun gest "d'austeritat", com eliminar l'extraordinàriament inútil ministeri "de Igualdad". Ja sabeu, el que portava aquella noia tan ocurrent del "miembras y miembros". Una perla. Bibi, et trobarem a faltar.

També s'han carregat un altre ministeri absolutament imprescindible: el de "Vivienda". Ministeri absolutament necessari a l'estat espanyol que compta, segons diuen alguns, amb un milió  de pisos buits a preus inabastables. Un lloc on el nombre d'habitatges construïts en els darrers anys ha superat de llarg  la suma  d'habitatges construïts en el conjunt d'estats europeus. Ben mirat, potser sí que calia un ministeri però amb la missió d'impedir o, si més no, de controlar aquesta orgia constructora que és en bona part responsable de les característiques particulars de la crisi que estem patint per aquestes latituds.

Tenim també l'ascens imparable de Rubalcaba. Un enemic declarat de l'independentisme. Del basc, sens dubte, però també i convé no oblidar-ho, del català. Rubalcaba és la personificació de l'ambició. Aquell personatge que poc a poc va escalant. Un Darth Vader que encara no ens ha mostrat tot el poder del cantó fosc.
 
Ara bé, per mi el canvi de titular que trobo més significatiu, em causa més sorpresa i m'està fent pensar més malament és el de treball.

Fet, el 18 de juny es va aprovar una reforma laboral lesiva per als treballadors. Fet, CCOO i UGT han fet una oposició de pa sucat amb oli a aquesta reforma laboral. Fet: malgrat tot, malament i tard, es convoca una vaga general que, fet, es pot considerar un èxit raonable de participació. Això últim va passar el darrer 29 de setembre. Més fets, el govern espanyol diu que, malgrat la vaga, la reforma segueix exactament igual i, no només això, està preparant una reforma de les pensions.

En un país civilitzat, on civilitzat vol dir, entre d'altres coses, que els seus naturals són gent responsable del que passa en el propi país, més o menys amb hàbits i actituds democràtiques i participatives, en un país així, posem França, per exemple, a reformes com les que planteja el govern espanyol, el poble li hauria clavat ja una altre vaga general o alguna cosa pitjor.

Doncs bé, sembla que això, aquí no passa. De fet, i de forma extraordinàriament sorprenent, Rodríguez ha triat a Valeriano Gómez de nou ministre de treball, un senyor que és membre de la UGT i que, segons diuen, està en contra de la reforma laboral.

Això vol dir que tirarà enrere la reforma laboral? Sospito que no. No calia canviar de ministre per tirar enrere la reforma. No, el que farà serà continuar amb la reforma de les pensions. El Corbacho estava cremat i calia un ministre nou. Què millor que posar a algú d'UGT.

D'aquesta forma encara hi haurà qui pensarà que amb això es guanya alguna cosa. Per descomptat UGT ara te  l'excusa perfecte per dir que han guanyat interlocució o alguna bajanada per l'estil, però, evidentment, la reforma segueix com estava.

Un sindicat com cal estaria plantejant una nova vaga general per a la setmana que ve, vist que el Rodríguez i la seva camarilla no afluixen però, en canvi, CCOO i UGT pensen en mobilitzacions per al desembre! i, mentrestant, es plantegen una cosa tan marciana com una ILP (Una Iniciativa Legislativa Popular, recollir mig milió de signatures i portar-les al Congrés) per fer marxa enrere la reforma.

És clar, és clar! ja sabem com funcionen les ILP en aquets país! Em sembla que la única que ha funcionat mai ha estat la de la prohibició dels toros a Catalunya. La resta, han estat rebutjades com la recent ILP per la Televisió sense Fronteres que volia demanar que es pogués veure TV de Catalunya al País Valencià i que no ha estat, ni tan sols, admesa a tràmit malgrat complir amb tots els requisits legals. De les ILP per la consulta popular per la independència no cal ni parlar. Democràcia, en diuen.

Però l'estat espanyol, els seus naturals i les seves organitzacions sindicals o bé tenen la sang d'orxata, que podria ser; o bé encara no s'han adonat que els drets es lluiten i es guanyen al carrer, perquè legalment, les cartes estan marcades i les regles les posa el capital; o bé és que a CCOO i UGT ja els està bé la partida, perquè, de fet, ells juguen en l'equip contrari i resulta que és tot un èxit  poder col·locar un dels seus de ministre, encara que sigui per trair i vendre als treballadors.

Però ves, que tot això se m'acut perquè tinc moltes paranoies. Tot es fa a fi de bé. Segur.

Quina enveja em fan els treballadors de França, Déu meu!