Pàgines

divendres, 17 de setembre del 2010

GEAB N°47. Welcome to the United States of Austerity

Després de dos mesos de vacances sense comunicats, torna la traducció al català, amb la inestimable ajuda del traductor.gencat.cat, del comunicat públic del Laboratori Europeu d'Anticipació Política. El LEAP/GEAB.
El LEAP ens diu que els EUA llisquen cap a una era d'austeritat, desconeguda per a la població EUA i també per al sistema financer mundial. Pronostiquen una aturada política de Washington que serà fatal en les circumstàncies de crisi sistèmica actual i que, de pas, estirarà a la resta del món a un bloqueig que encara complicarà més les coses.
En general, pronostiquen un empitjorament global de la situació financera, econòmica i social.
La cosa és que no s'està produint un cataclisme brutal i traumàtic, però cada cop més gent té clar que aquest és un cataclisme brutal, només que per etapes i, pel que es veu, cada cop s'està usant més la paraula clau: sistèmic.


Crisi sistèmica global - Primavera 2011: Welcome to the United States of Austerity / Cap a la gran pana del sistema econòmic i financer mundial

Nota publica de
GEAB N°47 (17 de setembre de 2010)

Com va anticipar el LEAP/E2020 el febrer passat, en el GEAB N°42, el segon semestre de 2010 es caracteritzarà per un intens deteriorament de la crisi que determinarà el final de la il·lusió de la reactivació que proclamaven els dirigents occidentals (1) i els milers de bilions engolits pels bancs i els plans d'«estímul» econòmics sense eficàcia duradora. Els propers mesos desvetllaran una realitat senzilla però dolorosa: l'economia occidental, i en particular la dels Estats Units (2), en realitat mai no ha sortit de la recessió (3). Els salts estadístics registrats des de l'estiu de 2009 van ser només conseqüències passatgeres de la immensa injecció de liquiditat en un sistema que bàsicament s'ha tornat insolvent a imatge del consumidor nord-americà (4). Des del començament Estats Units, que va ser el centre de la crisi sistèmica global, en els propers mesos demostrarà que està arrossegant novament a les economies i a les finances mundials al «cor de les tenebres» (5) perquè no aconsegueix sortir de la seva «Molt Gran Depressió» (6). Així, al final dels sobresalts polítics de les eleccions de novembre pròxim, en un context de taxes de creixement una altra vegada negatives, el món haurà d'enfrontar-se amb ho «Molt Gran Pana» del sistema econòmic mundial i financer, basat des de fa més de 60 anys en l'absoluta necessitat de l'economia nord-americana de no entrar mai en una recessió perdurable. Ara, la primera meitat del 2011 imposarà a aquesta economia una cura d'austeritat sense precedents que enfonsarà al món en un nou caos financer, monetari, econòmic i social (7).


Evolució comparada de l'índex del creixement CMI (en vermell) i del PBI d'EUA (en verd) (2005 -2010) - Font: Dshort, 26/08/2010


Evolució comparada de l'índex del creixement CMI (en vermell) i del PBI d'EUA (en verd) (2005 -2010) - Font: Dshort, 26/08/2010


En aquest GEAB N°47, el nostre equip anticipa per als propers mesos diferents aspectes d'aquesta nova evolució de la crisi, particularment la naturalesa de la imposició del procés d'austeritat dels Estats Units, la dinàmica de la infernal parella «inflació/deflació» l'evolució real del PIB nord-americà, l'estratègia dels bancs centrals, les conseqüències immediates per a Àsia i Eurolandia. Presentem com cada mes les nostres recomanacions estratègiques i operacionals. I excepcionalment en aquest número del GEAB presentem un extracte del nou llibre de Franck Biancheri «Crisi mundial: encaminats cap al món postcrisi - França, Europa i el món en la dècada 2010-2020» del que la versió en francès sortirà el proper 7 d'octubre a Editions Anticipolis.

En aquest comunicat públic del GEAB N°47, hem decidit presentar un extracte de l'anticipació que es refereix a la pròxima austeritat imposada als Estats Units a partir de la Primavera 2011: «Welcome to the United States of Austerity».


Estats Units - el doble dur cop: més crèdit, més treball » - Correlació de les baixes de preu immobiliari i de l'evolució de la taxa de desocupació per Estat (2006-2009) - Font: FMI / OIT / OsloConference, 07/2010


Estats Units - el doble dur cop: més crèdit, més treball » - Correlació de les baixes de preu immobiliari i de l'evolució de la taxa de desocupació per Estat (2006-2009) - Font: FMI / OIT / OsloConference, 07/2010


Els trimestres venidors seran particularment perillosos per al sistema econòmic i financer mundial. El president de la FED, Ben Bernanke, va passar el missatge tan diplomàticament com va ser possible durant la recent reunió dels banquers centrals mundials, a Jackson Hole - Wyoming: malgrat el fracàs de la política per reactivar l'economia dels EUA, o la resta del món continua finançant el dèficit nord-americà a pèrdua amb l'esperança que en algun moment aquesta aposta serà rendible i haurà evitat un col·lapse del sistema global o els Estats Units monetitzará el seu deute i transformarà en moneda sense valor els Dòlars i els bons del Tresor d'EUA que posseeix la resta del planeta. Com tota potència envoltada, Estats Units està obligat, ara, a unir l'amenaça a la pressió per poder obtenir el que volen. Fa tot just més d'un any, els dirigents i els responsables financers de la resta del món s'havien ofert voluntàriament per «treure a la superfície la nau USA». Avui tanmateix, les coses han canviat, des que la bonica seguretat de Washington (tant la de la FED com la de l'administració Obama) va revelar ser només pura arrogància fundada sobre la pretensió d'haver comprès la naturalesa de la crisi i la il·lusió de tenir els mitjans per dominar-la. Ara, trimestre rera trimestre (8), el creixement nord-americà s'evapora i tornarà a ser negatiu a finals de 2010; l'atur no deixarà de créixer entre l'estabilitat de les xifres oficials i la sortida del mercat de l'ocupació de dos milions de nord-americans, en els propers sis mesos (per al LEAP/E2020, la xifra real de desocupació ara és almenys del 20%) (9); el mercat d'immobles d'EUA continua deprimit a nivells històricament baixos i repetirà la seva caiguda el quart trimestre de 2010; per fi, com es pot fàcilment imaginar en aquestes condicions, el consumidor està i romandrà absent ja que la seva insolvència perdura, fins i tot s'agreuja (10) per a un de cada cinc nord-americans que no té treball.

Darrere d'aquestes consideracions estadístiques s'amaguen tres realitats que modificaran radicalment el panorama polític, econòmic i social d'EUA i el mundial dels pròxims trimestres a mesura que es manifestin en la consciència col·lectiva.



La còlera popular paralitzarà Washington a partir de Novembre de 2010


En primer lloc, hi ha una realitat popular molt ombrívola, un verdader viatge al «cor de les tenebres»: la de les desenes de milions de nord-americans (prop de seixanta milions depenen ja dels bons d'aliment) que no tenen actualment ni feina, ni casa, ni estalvis i que es pregunten com sobreviuran en els propers anys (11). Joves (12), jubilats, negres, obrers, empleats de serveis (13),.... constitueixen aquesta massa enfurismada (seixanta milions de persones que depenen dels bons d'aliment) que s'expressaran cruelment el proper novembre i col·locaran a Washington en un tràgic atzucac polític. Partidaris del moviment «Tea-Party» (14), nous secessionistes (15)... volen «trencar la màquina washingtoniana» (i per extensió la de Wall Street), sense tenir, però, propostes realitzables per a resoldre la multitud de problemes del país (16). Les eleccions de novembre de 2010 seran la primera ocasió per a aquests «Estats Units que pateixen» puguin expressar-se sobre la crisi i les seves conseqüències. I, recuperats o no pels Republicans o pels extremistes, aquests vots contribuiran a paralitzar encara més l'administració Obama i el Congrés (que probablement es bolcarà del costat Republicà), enfonsant el país en un immobilisme tràgic en el moment en què tots els indicadors passaran de nou al vermell. Aquesta expressió de còlera popular es trobarà des de desembre amb la publicació de l'informe de la comissió sobre el dèficit posada en funcions pel President Obama, que automàticament posarà la qüestió dels dèficits en el centre del debat públic a començaments de 2011 (17).

A tall d'exemple, ja podem veure una expressió molt particular d'aquesta còlera popular contra Wall Street, el fet que els nord-americans van deixar la Borsa (18). Cada mes, són més i més els «petits accionistes» que abandonen Wall Street i els mercats financers (19), el que deixen avui a més del 70% de les transaccions a les mans de les grans institucions i altres «high frequency traders». Si recordem la imatge tradicional que els mercats borsaris serien el temple modern del capitalisme, significa que assistim a un fenomen de pèrdua de fe que podria ser comparable a la desafecció de les grans manifestacions populars que va conèixer el sistema comunista abans de la seva caiguda.



La Reserva Federal ara se sap impotent

Finalment, hi ha una realitat financera i monetària tràgica, ja que els protagonistes són conscients de la seva situació poc envejable: la Reserva Federal ja sap que és impotent. Malgrat les disposicions excepcionals (taxa d'interès nul·la, quantitative easing, gran suport al mercat dels préstecs immobiliaris, als bancs, triplicant el seu balanç) que va posar en execució a partir de setembre de 2008, l'economia nord-americana no es va reactivar. Els dirigents de la FED descobreixen que són només un component del sistema, encara que en siguin un de central, i que ella no pot contra un problema que afecta la pròpia naturalesa del sistema, en aquest cas, és el sistema nord-americà concebut com el cor solvent del sistema financer mundial des del 1945: el consumidor d'EUA s'ha tornat insolvent (20). El comsumidor EUA que durant els últims trenta anys, es va convertir en el protagonista econòmic central d'aquest cor financer (amb més de 70 % del creixement d'EUA (21) depenent del consum familiar) ara és insolvent. És contra la insolvència de la llar nord-americana que es van estavellar les temptatives de la FED. Acostumat al virtual i en conseqüència a la possibilitat de manipular els esdeveniments, els processos i les dinàmiques, la banca central d'EUA va creure que podien «enganyar» a les llars, donar-los novament la il·lusió de riquesa i així impulsar-los a reactivar el consum i a través d'ell a tota la maquinària econòmica i financera del país. Fins a l'estiu de 2010 no van creure en la naturalesa sistèmica de la crisi, o bé no van comprendre que generava problemes fora de l'abast dels instruments d'un banc central tan poderós com són ells. És només en el curs de les últimes setmanes que han constatat una doble evidència: que les seves polítiques han fracassat i que no tenen més armes, ni municions. D'aquí vel el to particularment deprimit de les discussions en la reunió de la banca central a Jackson Hole, l'absència de consens sobre les pròximes mesures, els debats sense fi sobre la naturalesa dels perills que s'enfronten en els pròxims mesos (inflació o deflació, per exemple, com conseqüència de que els instruments interns del sistema que utilitzen per mesurar les conseqüències econòmiques d'aquestes tendències ja no són pertinents, com nosaltres analitzem en aquest GEAB N°47) (22), els enfrontaments cada vegada més violents entre que s'han reactivat per l'endeutament i els adeptes a la reducció dels dèficit... i finalment el discurs ple d'amenaces vetllades de Ben Bernanke als seus col·legues banquers centrals que, en termes alambinats, va donar el següent missatge: «Intentarem tot, i sense importar el què, per evitar un col·lapse econòmic i financer, i vostès han de continuar finançant el «tot i no importa el que », sinó deixarem anar les amarres de la inflació i devaluarem l'USD en tant que els Bons del tresor nord-americà ja no valdran gran cosa (23)». Quan un banquer central s'expressa com un vulgar extorsionador, és que hi ha perill en sedasses (24).

La reacció dels grans bancs centrals mundials es revelarà en els dos propers trimestres. Ja el BCE va donar a entendre que pensava que una nova política d'estímul mitjançant un augment del dèficit d'EUA seria suïcida per a aquest país. Actualment Xina, mentre declarava que no faria res per a precipitar les coses, no perdia el seu temps i venia actius nord-americans per comprar actius japonesos (el nivell històric de la cotització Ien/dòlar el reflecteix). El Japó es veurà forçat, d'ara endavant, a alinear-se simultàniament amb Washington i Pequín... el que probablement neutralitzarà tota la seva política en matèria financera i monetària. La FED, com el govern federal, descobrirà en els pròxims trimestres que quan Estats Units no és sinònim de sucosos guanys i/o forts dividends, la seva capacitat per convèncer els seus socis decau ràpida i intensament, sobretot quan aquests últims posen en dubte que les polítiques aplicades siguin les pertinents(25).


Índex de sol·licitud de préstecs immobiliaris (1990-2010) (mitjana mòbil sobre 4 setmanes) - Fonts: Mortgage Bankers Association / Bloomberg / New York Times, 08/2010


Índex de sol·licitud de préstecs immobiliaris (1990-2010) (mitjana mòbil sobre 4 setmanes) - Fonts: Mortgage Bankers Association / Bloomberg / New York Times, 08/2010

La conseqüència d'aquestes tres realitats que es van imposant a poc a poc en la consciència col·lectiva nord-americana i mundial es concretaran, estima l'equip del LEAP/E2020, al començament de la Primavera de 2011, quan Estats Units entri en una era d'austeritat sense precedents d'ençà que el país és el cor del sistema econòmic financer mundial. Els Bloqueigs polític federals és conjugaran per a precipitar el país a l'austeritat, en un context marcat pels que han esgotat la seva paciència electoral amb Washington i Wall Street, per la forta dependència del finançament federal de tota l'economia nord-americana i per la impotència de la FED en el marc d'una creixent reticència internacional a finançar el dèficit d'EUA.

Una austeritat que, d'altra banda, ja ha començat a afectar plenament almenys al 20% de la població, i que influeix directament com a mínim un nord-americà de cada dos, temerosos d'unir-se amb les files dels sense-sostre, sense-treball i altres aturats de llarga data. Per a aquestes desenes de milions de nord-americans, l'austeritat és palmària allà i rep el nom d'"empobriment sostenible". El que es jugarà fins a la Primavera de 2011 és més el canvi del discurs oficial, en les polítiques pressupostàries i en la consciència internacional de que Estats Units ja no és «the land of plenty», sinó «the land of few». I més enllà de les decisions de polítiques internes, és també el descobriment d'una limitació nova per al país: Estats Units ara no té els mitjans per a una nova reactivació (26). Més aviat esta embussat per a diverses dècades a l'estil japonès, molts responsables polítics estaran temptats per una teràpia de xoc... la mateixa teràpia que el FMI i els Estats Units van recomanar als països d'Amèrica Llatina, els asiàtics i als d'Europa de l'Est.

Això és normalment una bona raó per a que les agències de qualificació, sempre tan ràpides per veure la palla a l'ull de la majoria dels països del món, amenacin els Estats Units amb una forta degradació de la seva qualificació si no implementen com abans millor un ampli pla d'austeritat. Però de tota manera, per al LEAP/E2020, a causa de les condicions internes i externes als països esmentats anteriorment, serà en aquesta primavera de 2011 quan EUA tindran una cita amb l'austeritat: una cita que obligatòriament també tindrà la resta del món si els EUA es paralitzen políticament.

Fins llavors, és probable que la FED intenti una nova sèrie de mesures «no convencionals» (paraula tècnica que significa «temptatives desesperades») per tractar d'evitar acudir a la cita perquè en aquesta etapa un sola cosa és certa concernent a les conseqüències de l'entrada dels Estats Units en un vast programa d'austeritat: serà el caos per als mercats financers i monetaris acostumats des de dècades a exactament al contrari, és a dir, al malbaratament nord-americà, també serà una commoció intern econòmic i social sense equivalent des dels anys 1930 (27).

--------
Notes:

(1) Referent a això en el pròxim GEAB Núm. 48 d'octubre, el nostre equip prepararà com cada any el seu mapa del risc-país i de les perspectives econòmiques per al 2011. El que ja és segur, per als nostres investigadors, és que el final de 2010 es caracteritzarà per una forta revisió a la baixa de totes les previsions actuals (inclosa les perspectives ja reduïdes dels Estats Units). Font: Reuters, 09/09/2010.

(2) Fonts: Bloomberg, 20/07/2010; Oftwominds, 15/07/2010; New York Times, 09/08/2010; CNBC, 12/08/2010;

(3) El gràfic que segueix il·lustra com el creixement ja està enfonsant-se. L'índex de creixement CMI es mostra com un dels més fiables indicadors avançats per anticipar l'evolució del PIB d'EUA. El 92% dels nord-americans consideren que el país segueix en recessió. Font:: GlobalEconomicAnalysisBlogspot, 09/09/2010

(4) Així com ho descrivia el nostre equip ja en el GEAB N°9 de novembre de 2006.

(5) Per a repetir el títol evocador de l'excel·lent novel·la de Joseph Conrad que va inspirar a Francis Ford Coppola per al seu film Apocalypse Now.

(6) Com el LEAP/E2020 a anomenat a la crisi econòmica nord-americà des d'Abril 2007 en el GEAB N°14.

(7) d'altra banda, encara que sense integrar aquesta anticipació a la seva anàlisi, fins i tot els experts de l'OCDE preveuen que el creixement mundial sofrirà una interrupció a finals de 2010. Font: Marketwatch, 09/09/2010

(8) El índex Wells Fargo/Gallup de les PYME's nord-americà continua disminuint mes rera mes Font: Gallup, 02/08/2010

(9) El mateix Wall Street contínua la programació d'acomiadaments massius per als propers mesos. Font: Bloomberg, 07/09/2010

(10) Fins els ingressos més alts estan sent afectats pels problemes d'embargaments immobiliaris. Font: USAToday, 29/07/2010

(11) Per a aclarir aquesta terrible situació social, pot ser útil llegir l'Informe conjunt FMI/OIT presentat pel Govern de Noruega sobre «els desafiaments del creixement, l'ocupació i la cohesió social» en el context de la crisi actual. Font: OsloConference, 22/07/2010.

(12) Un indicador mostra molt eloqüentment el preu que les joves generacions nord-americanes paguen a causa de la crisi. El nombre de treballs d'estiu, element tradicional central de l'autonomia dels joves per a l'any que segueix, va caure al seu nivell més baix des del 1948. Font: USAToday, 03/09/2010

(13) Aquestes imatges de la retallada dràstica del nombre de policies a Auckland són emblemàtiques del que passa a tot el país quant als serveis públics. Font: DailyMotion

(14) Sobre això, USAToday del 16/08/2010 va realitzar una presentació molt interessant dels partidaris del moviment «Tea-Party».

(15) Veure GEAB N°45

(16) El èxit de la gran aliança dels seguidors del «Tea-Party» en Washington el 28/08/2010, organitzat per Glenn Beck és un exemple inqüestionable. Font: Washington Post, 29/08/2010

(17) Font: New York Times, 31/08/2010

(18) Les Borses que s'estanquen o baixen des de fa diversos trimestres malgrat les contínues temptatives de les autoritats financeres per intentar tornar-los el glamour... s'apropen a un nou xoc violent que se suma al «presagi d'Hindenburg» o a les anticipacions de les condicions mundials econòmiques i financeres. Font: Telegraph, 27/08/2010.

(19) Font: New York Times, 22/08/2010

(20) Fins i tot quan arriben a recuperar l'ocupació, és una ocupació en general molt menys pagada que l'anterior. Font CNBC, 01/09/2010

(21) Així el procés dels embargaments immobiliaris reflecteix un fenomen formidable de baixa del valor dels actius de les llars nord-americanes. Font: Foxnews, 23/08/2010

(22) Si la perspectiva de la deflació és el que oficialment ha «refredat l'ambient» de la reunió dels banquers centrals a Jackson Hole a finals d'Agost de 2010, però són, de fet, els dubtes cada vegada majors sobre la capacitat de la FED per decidir i aplicar les mesures apropiades per reactivar l'economia nord-americana el que posa tan nerviós a tot el petit món de banquers centrals. Fonts: CNNMoney, 31/08/2010; FT, 10/09/2010

(23) Cal assenyalar que davant de l'actual creixent reticència de la resta del món a comprar els bons del tresor nord-americans i els GSE, la FED no només es va proposar comprar-los ella mateixa oficialment ( o més discretament via seus «primary dealers»), sinó que ha començat a organitzar la venda massiva del deute federal als propis operadors econòmics nord-americans. Li ha de semblar més fàcil d'administrar l'espoliació de moltes desenes de milions de ciutadans més o menys ignorants de les subtileses econòmiques i financeres que als grans actors estratègics com Xina, el Japó, països productors de petroli del Golf ... (veure gràfic en el GEAB Núm. 47)

(24) Després d'haver explicat que practicar moderadament una política inflacionista, per més que hagués estat discutida, no estava en l'ordre del dia, Ben Bernanke ha indicat que si els riscs de deflació s'augmentessin tanmateix, llavors la utilitat de certs mètodes d'intervenció podrien ser reconsiderats. Concretament, si res més no funciona i els altres protagonistes mundials no volen més alimentar la màquina del dèficit nord-americà, llavors la monetització del deute serà posada en execució a gran escala. Almenys, les coses ara són clares! Quan el LEAP/E2020 advertia que era una opció inevitable per als Estats Units en la crisi que es perfilava, això semblava exagerat. Avui és el mateix president de la FED qui mostres les cartes. Font: US Federal Reserve, 27/08/2010

(25) El fracàs de les enormes mesures de suport al mercat immobiliari es reflecteix al gràfic que segueix.

(26) Inclús es comencen a sentir veus que recomanen «copiar a Europa», com les de Jim Rogers i de Doug Noland qui publica al notable «Credit Bubble Bulletin». Fonts: CNBC, 31/08/2010; Prudent Bear, 30/07/2010


(27) Com ho recorda l'historiador Niall Ferguson al seu article publicat el 29/07/2010 per a The Australian «el sol pot ocultar-se molt ràpidament sobre un imperi quan el deute sorgeix». Un record històric que no desmenteix l'editorialista, tanmateix, molt patriota, Thomas Friedman, que subratlla la decadència brutal de la potència nord-americana a causa de la crisi econòmica en el New York Times del 04/09/2010.

divendres, 17 de setembre de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada