14 de juliol. Diada nacional de la Republique Française. Data que saludaria amb simpatia si no fos per la tebior, per no dir hostilitat, amb la que està tractant l'estat francès les seves nacionalitats i excepcions culturals interiors.
Ells que tant s'han preocupat de defensar l'excepcionalitat cultural francesa en un món dominat per la indústria cultural anglòfona pretenen obviar-ne les excepcions dins del seu territori. No tinc gaire clar que aquesta forma d'actuar es correspongui amb la divisa republicana: liberté, egalité, fraternité.
Al gra. Justament avui he acabat la lectura del "Jo, Claudi" de Robert Graves. en una edició de 1979 que regalava la en el seu moment "Caixa d'Estalvis de Barcelona".
El llibre pren com fil conductor la vida de Tiberi Claudi Drus Neró Germànic per a fer un retrat dels poderosos i sorprenents personatges que dominen i determinen la història de Roma en el període de temps que correspon als mandats dels emperadors August, Tiberi i Calígula, des d'abans de néixer Claudi fins que aquest és proclamat emperador de Roma.
Es tracta d'un autèntic llibre d'història. L'aportació de dades és continua. Suposo que el retrat del caràcter dels personatges és la part més de ficció de la història, però en quin grau? Cal dubtar de la bogeria de Calígula? o de la freda intel·ligència de la cruel, calculadora i poderosa Llívia? Llívia és l'autèntic personatge central de la història fins a la seva mort, a les acaballes del mandat de Tiberi, pel meu gust.
Crec que seria molt útil una guia de lectura per a poder discriminar correctament la ficció de la realitat i quines anècdotes corresponen a la invenció i opinions de Robert Graves i quines estan documentades en referències històriques. Segurament existeix, però, per sort, aquí no tinc accés a Internet i la temptació de dedicar temps a documentar-me queda posposada, a major glòria de les hores de piscina.
L'aclamada adaptació televisiva de la BBC també ocupava el segon llibre "Claudi el Déu i la seva dona Messalina" , que relata el regnat de Claudi fins la seva mort.
Serà cosa de buscar aquesta segona part a la biblioteca i de rescatar els vídeos de la sèrie.
Pel meu gust, una entretinguda lectura d'estiu amb l'afegit del, al meu parer, elevat valor didàctic. Una petita part de la gran història de Roma en el moment que s'acostava al seu zenit... quan la pell de la poma era fina i brillant per fora i la seva polpa dolça... però el seu cor estava podrit. Un relat des del mateix centre de la podridura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada