Un home a les fosques

He acabat la lectura d'"Un home a les fosques" de Paul Auster.

És una novel·la més aviat curta. Crida l'atenció que no té divisions, capítols, ni parts "formals. És dir, es tracta d'una successió de paràgrafs que van explicant la nit que passa el protagonista.

Per mi, però, la novel·la té dues parts molt evidents: a la primera, el protagonista, ajagut al seu llit, a les fosques i insomne va saltant entre línies de pensament, sobre la seva vida, sobre la conversa cinematogràfica que ha mantingut amb la seva neta (és una anàlisi sobre l'ús d'objectes per a expressar emocions en diverses pel·lícules), i sobre una guerra civil als EUA que imagina i en la que apareixen personatges de la seva realitat.

En un moment donat la història de la guerra civil acaba bruscament, i un atac de tos del protagonista fa que es desperti la neta, que puja a veure com es troba l'avi. El llibre continua amb tots dos, avi i neta estirats a les fosques l'un al costa de l'altre parlant sobre les seves vides. Per mi, aquesta és la segona part del llibre: la primera és el monòleg, records i conte imaginat interior, i la segona, el diàleg entre avi i neta. Aquesta part explica la història dels personatges i dels amors i traumes que han viscut. La història de la parella de la neta i de la seva mort cruel, de la que la noia se sent culpable, és particularment frapant, perquè es fa inevitable recordar el vídeo de l'assassinat d'un treballador nordamericà segrestat a l'Iraq que va circular per Internet fa un temps.

La neta d'adorm. Durant uns breus instants el protagonista dormisqueja, però poca estona. La seva filla va truca a la porta de l'habitació. Entra i parlen de la neta que s'ha quedat adormida. Faran un bon esmorzar. Personatges amb ferides fondes que s'estimen. La vida seguirà.

L'estrany món avança.