Pàgines

dissabte, 27 de desembre del 2008

El finançament o la darrera mentida de ZP

Un cop superada la primera tongada de festes, banquets, celebracions del Nadal, ara venen uns dies de tranquil·litat fins el cap d'any i l'any nou.

Bon moment per a subratllar i que no quedi en l'oblit la darrera mentida del ZP: el finançament abans d'acabar l'any. A tres dies vista i després de les declaracions d'ahir, ja es pot comptar amb que aquesta serà la penúltima mentida del Mr. Bean.

ZP menteix perquè pot fer-ho, perquè li surt gratis. Té 25 diputats a Catalunya que votaran el que ell, i no Montilla, mani (en l'hipotètic cas que Montilla manes votar diferent qel el ZP, que ja es veu que no).

I el finançament que vindrà, si bé, arribarà tard i molt em temo que malament. Ja s'ha incomplert amb l'estatutet repetidament. L'estatutet no serveix per res. El constitucional el retallarà i el que no retalli dirà com cal interpretar-ho. Tot plegat, una gran estafa.

Però en el fons, només una estafa política (en un país civilitzat, això seria molt gros, però en el lloc on vivim, les lleis se les salta tothom, començant pels governs). El que és greu és que amb el finançament s'està perpetrant una estafa que toca la butxaca. És Una estafa que se suma a les dificultats que imposa la crisi.

Si no tenim finançament per any nou, que no el trindrem, cal pensar en treure la destral de guerra. Per mi això seria, valorar seriament la possibilitat que Esquerra deixessin el govern i anessin a buscar la movilització al carrer i l'organització de la societat per a una resposta alternativa a la suspensió de pagaments imminent de la Generalitat i de la fallida dels serveis que presta.

En definitiva, si el finançament és una merda, o no arriba, o arriba tard, qui ho pagarà serem els ciutadans que ens trobarem sense un conjunt de serveis.

La resposta pràctica a la crisi no vindrà del govern. Ha de venir del carrer. El govern és còmplice de la crisi. En definitiva, només cal veure que els directius de les transnacionals i dels sectors financeers que han estat rescatats pels governs són la mateixa gent que fa uns anys estaven a les direccions dels partits, és igual si PSOE, PP. Són la mateixa casta, les mateixes famílies. Avui estan als partits i demà als consells directius de multinacionals. Passat demà tornaran als partits però sota sigles diferents. Èls governs són còmplices perquiè són les mateixes persones.

La resposta no vindrà, doncs, dels governs. Els governs protegiran als seus, a ells mateixos. Als seus negocis. La resposta ha de venir del carrer, de la societat, però de la societat de veritat.. No de l'autoanomenada "societat civil", que és el nom que es donen a ells mateixos la casta dels dirigents quan volen fer-se passar per poble.

Però no serà fàcil: des de la mort del dictador que la casta del poder s'ha esforçat en dominar dos espais fonamentals: el dels mitjans informatius i les centrals sindicals majoritàries. El resultat és la incapacitat de l'esquerra per transmetre els missatges com no sigui per un sobreesforç de la militància i en la desmobilització patològica dels treballadors.

O potser és que ja estem acabats i només esperem el tret de gràcia. Mentrestant s'hi està bé a la presó. Hi ha pa i no cal pensar.

Però no. Un altre món és possible. L'hem de fer nosaltres amb les nostres mans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada