víctimes o còmplices

Poso aquí la reproducció parcial d'un article d'opinió frapant, "Demagògia i realisme", de Santiago Alba Rico. publicat a Rebelion.org.

[Traducció del castellà al català, cortesia de traductor.gencat.cat]

"El mateix dia en el qual la FAO informa que la gana afecta ja a gairebé 1.000 milions d'éssers humans i valora en 30.000 milions de dòlars l'ajuda necessària per salvar les seves vides, l'acció concertada de sis bancs centrals (EUA, UE, Japó, Canadà, Anglaterra i Suïssa), injecta 180.000 milions de dòlars als mercats financers per salvar els bancs privats.

Davant una dada com a aquest només hi ha dues alternatives: o som demagògics o som realistes. Si invoco la llei natural de l'oferta i la demanda i dic que al món hi ha molta més demanda de pa que d'operacions de cirurgia estètica i molta més de remeis contra la malària que de vestits d'alta costura (i molta més també d'habitatges que de crèdits hipotecaris); si reclamo un referèndum kantià que pregunti als ciutadans europeus si prefereixen destinar les reserves monetàries del seu país a salvar vides o a salvar bancs, estic sent sens dubte demagògic. Si, contra la raó i l'ètica, accepto que és més urgent, més necessari, més convenient, més eficaç, més profitós per a la humanitat, impedir la ruïna d'una companyia d'assegurances i la fallida d'una institució bancària que donar menjar a milers de nens, socórrer les víctimes d'un huracà o curar el dengue, llavors està sent realista.

No hi ha en les meves paraules ni un bri d'ironia. Les coses són així: una veritat rodona que no consent aplicació és demagògica; una monstruositat punteguda que no admet alternativa és realista. Per tenir-ne molt o tenir-ne poc -o fins i tot per tenir només les ganes de tenir alguna cosa- cal deixar de costat totes les rodoneses i acceptar totes les puntes i totes les punxes. La minoria organitzada que gestiona el capitalisme -ministres, banquers, executius multinacionals, corredors de borsa i periodistes econòmics- pot invocar Hayek amb arrogància en moments de bonança i exigir amb aplom la intervenció de l'Estat quan està a punt d'estimbar-se perquè sap que la seva impunitat és proporcional a la nostra dependència. Per això mateix -admetem-ho- els ciutadans europeus convocats a un hipotètic referèndum kantià ("el banc o la vida") respondríem sens dubte amb realisme a favor dels bancs, conscients que tot el que ens importa -des de l'abraçada de les nostres núvies fins al somriure dels nostres nens- és una concessió seva. La minoria organitzada que ens governa ha pres com a ostatge la humanitat i, si no acudim en ajuda dels segrestadors, pot ara rematar-nos tots."

(Continua. Podeu seguir el link de més amunt per a llegir-lo sencer)

Déu n'hi do...

1000 milions d'éssers humans passen gana. amb 30.000 milions d'euros els rescatariem de la gana. Això no es fa. En canvi ja s'han destinats 170.000 milions per "salvar" als bancs, i se n'injectaran 700.000 més només als EUA, si el pla de "rescat" prospera.

Suposo, espero, que un efecte col·lateral del "rescat" dels bancs serà evitar que en comptes de 1000 milions, en siguin 2000, o més, els éssers humans que siguin víctimes de la gana i, en particular, evitar-ho al, diguem-ne, primer món.

Però això no és cap excusa o justificació. Acceptant el pla de rescat pels bancs, sense més, ens convertim -de fet ja ho som- en còmplices del sistema que condemna a la gana a mil milions, o més, d'éssers humans.

Demagogia o realisme? víctimes o còmplices?

Ni víctimes ni còmplices. Un altre món és possible.