Suspens en començar el curs

Hi han més barracons que l'any passat. Aquest setembre, uns 20000 alumnes han iniciat el curs en un 940 barracons, 144 més que l'any passat.

És inacceptable.

Si no hi han calers, es treuen d'on sigui: es demanen crèdits o es deixa de fer una carretera, però les escoles han de funcionar com un rellotge. Aquestes xifres no són tolerables.

L'any passat, tot just cop encetat el govern d'Entesa, segon govern de les esquerres al Principat, i primer, diguem-ne, de regular, és a dir, amb l'objectiu únic de governar i fer-ho bé sense les estridències i les distorsions de la negociació de l'estatutet, es podia arribar a admetre -o no, que coi- amb un gran esforç el fort increment en el número de barracons que es va viure.

Pel camí fins avui és cert que s'han encetat les obres de moltes escoles noves i reformes i apliacions. Pel camí s'ha viscut l'emergència nacional de la manca d'aigua que al final la intervenció divina va acabar salvant. Pel camí també s'ha viscut la crisi financera i darrerament l'aturada de l'economia. Pel camí resulta que la població real de Catalunya està fregant, si no ultrapassa ja, els 8 milions d'habitants. El creixement poblacional que semblava que havia de moderar-se ha continuat al mateix ritme vertiginós, provocant l'obosolescència prematura de no pas pocs plans d'infraestructures. Tot això és cert i contrastable.

Però la realitat d'avui és que 20000 nens fan classe a 940 barracons.

Pel camí no s'ha arribat a resoldre aquest problema. Aquest és un problema tan estructural com puguin ser-ho les rodalies o l'aigua. Aquesta és una greu mancança de país. Com és que està passant això? És que no han estat capaços de preveure el creixement? Havent vist el ràpid creixement dels darrers anys, no han estat capaços de fer un seguiment estadístic i sociomètric més precís i continuat que els permetés saber en cada moment quines eren les necessitats reals actuals i la projecció de les futures? Tan ofegada està l'economia de la Generalitat que no es podia prendre el pols a les necessitats del país o és que, senzillament, ja no hi havia caixa per emprendre la construcció de les escoles que manquen?

No és només el problema dels barracons. Els mestres estan en peu de guerra. La USTEC amenaça amb vagues. El Pacte Nacional per l'Educació va alçar grans expectatives. La Llei de l'Educació a Catalunya, en canvi, està alçant molts i greus recels.

No hi han excuses.

El Govern del Principat comença el curs amb suspens en educació.