Pàgines

dijous, 12 de juny del 2008

vaga de transportistes

La vaga dels transportistes és potser el foc més important que ha encès la pujada sostinguda i contínua del preu del petroli.

No és pas l'únic foc. S'afegeix al dels pagesos i els pescadors i demà, a el de la vaga de taxistes.

És dir: els sectors que paguen benzina.

No volen apujar preus perquè això els faria perdre clients, per això demanen el gasoil professional o una rebaixa en els impostos sobre els carburants.

A mi em sembla que deixar de pagar impostos no és cap solució. Els impostos serveixen per pagar els serveis públics i la seguretat social. No es pot desvestir un sant per vestir-ne un altre.

Tal com ho veig jo, més tard o més d'hora, caldrà repercutir la pujada del petroli en els costos de transport. És inevitable. Serà inevitable que els productes s'encareixen per a repercutir el preu, més car, del transport. La pujada del preu del petroli repercutirà, encara més, en la butxaca dels consumidors. No hi ha volta de fulla.

Això provocarà, del cert, un descens del consum amb conseqüències previsibles: descens de l'activitat econòmica i més atur. No queda tan lluny.

La tornada de vacances ens portarà indicadors negatius. Podem preveure que el sector turístic notarà la crisi. Ja l'està notant. Podem preveure que les contractacions de temporada seran menors.

No tinc ni idea de quina forma es podrà regular aquesta pujada de preus. Potser al màxim que es pot aspirar és a impedir el dumping, o sigui, prestar serveis o vendre productes per sota del preu de cost amb l'objectiu de destruir la competència.

El cas de molts transportistes és el d'autònoms que, o pel seu compte o subcontractats, realitzen els transports. Pel que expliquen són molts els autònoms en el sector del transport. Es veu que molts aturats han triat aquesta via: capitalitzar l'atur i comprar un camió. Per aquest motiu, hi ha molta oferta. És un sector amb molta competència i, darrerament, començava a escassejar la feina. La pujada del combustible ha estat la gota que ha fet vesar el cas.

Deia aquest matí un col·laborador del Bassas a Catalunya Ràdio que aquesta vaga acabarà quan la senyora del transportista li digui al marit, "si no entren diners, no mengem", o quan el banc demani que toca pagar la hipoteca o el préstec pel camió. Deia que per això la vaga s'està fent a principis de mes. Per tenir marge per a recuperar part de les pèrdues.

Potser te raó, o potser no. Si realment encara tenen a perdre, la vaga es trencarà aviat. Si no tenen res a perdre, això pot durar. Jo crec que hi han sectors que si l'escalada de preus continua es plantejaran deixar-ho córrer i buscar-se la vida fent una altre cosa. Jo crec que això passarà amb pagesos i pescadors. Amb el transport és d'esperar que s'acabarà repercutint el preu del combustible, per una banda i que hi haurà un ajustament del sector per l'altra.

Hi hauran moltes famílies que patiran. Ara, ells. Després, tota la resta, nosaltres.

Llavors ve la UE aprovant les 60 hores setmanals (65 per col·lectius especials com els metges).

60 hores que es poden repartir, per exemple, fent 8,5 hores de dilluns a diumenge, o bé 10 hores de dilluns a dissabte i ...tot el diumenge de festa! o també podria ser 12 hores diàries de dilluns a divendres: entrar a les 9:00 i sortir a les 22:00, amb una hora per dinar. Tot pel mateix salari que ara.

Això ho han aprovat els ministres de la UE. El parlament europeu ho ha de referendar.

Els empresaris ho aplaudeixen i parlen de flexibilitat laboral.

No havíem dit de treballar menys hores per a repartir millor la feina? No parlàvem de la setmana de 35 hores?

Caldrà reaccionar contra aquesta agressió. Ho farem o no ho farem? Jo tinc els meus dubtes. A mi em fa l'efecte que molts transportistes, pagesos i pescadors estan fent vaga perquè, senzillament, ja no tenen res a perdre. Perquè no els surt a compte treballar.


Molts treballadors d'altres sectors encara tenen molt a perdre. Malgrat l'encariment de tot, encara poden perdre. Encara la majoria s'anirà de vacances i encara la majoria pot aguantar un encariment més gran de tot. Per la majoria, això de la vaga dels transports només és una molèstia.

HI han uns fets: el sistema menja petroli i el petroli cada vegada és més car. Més car per escàs i més car per especulació. El cas, però és que en la lluita contra el temps per canviar de models energètics, de consum i socials cal actuar amb fermesa i decisió.

Amb quin objectiu? jo aposto per canviar a un model basat en energies renovables, amb generació i distribució més eficients, amb eficiència energètica i sostenibilitat ambiental. I en la defensa dels drets fonamentals de tots i la protecció especial dels més dèbils. Aposto per mantenir la cohesió social. Per garantir la seguretat social, l'atur, les pensions, el sistema públic d'ensenyament i sanitat. Tota la transició cap al nou model s'ha de fer amb aquests objectius estratègics.

El que sembla, però, és que els poders no estan disposat a seguir aquesta via. A què ve això de les 60 hores? és que pretenen substituir el petroli per músculs humans? Es preveu una baixada de l'activitat econòmica i més atur... i ens diuen que haurem de treballar 60 hores a la setmana? és el cinisme dut a l'extrem: en un món d'aturats, els pocs treballadors seran explotats fins a l'extenuació... En nom de què? de la competitivitat? del PIB? del compte de resultats? del preu de les accions?

Espero que els irlandesos ens donin una alegria carregant-se el tractat de Lisboa. El penúltim intent de l'Europa neoliberal per a xuclar als treballadors fins l'última gota de la seva sang.

M'agradaria pensar que reaccionarem, però em temo que ho farem tard i malament. Em temo que anirem aguantant. Anirem aguantant però veurem com la majoria cada vegada es va fent més petita. Anirem veient com van caient sectors en la desesperació i potser la majoria d'avui acabarà sent la minoria.

Llavors, potser, quan la majoria estigui desesperada, quan a la majoria ja no li surti a compte treballar, llavors serà quan es protestarà, o no, o potser ja no hi haurà res a fer.

Un altre món és possible, però el temps de canviar-lo és ara.

És un bon moment per recordar aquesta cita del pastor protestant Martin Niemöller, que ens diu que cal lluitar contra la tirania des del principi.

"Quan els nazis van vindre a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,

Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van vindre a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan van vindre a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan van vindre a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.
"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada