mòdem 56K i perspectiva

He retrocedit cinc anys en el temps i, en vista que Ono segueix passant de mi i no són capaços de fer que el meu accés a Internet funcioni, he posat un mòdem de56Kbps. El que dic: com fa cinc anys.

Fa cinc anys 56Kbps era una velocitat que començava a resultar poca cosa. Fa cinc anys, més o menys, que començava la popularització de la "banda ampla" i les ADSL. En aquella època, la "banda ampla" eren els vertiginosos 128Kbps o, velocitat de bogeria, els 256 Kbps.

Les coses han canviat molt en cinc anys. Cinc anys, en informàtica, són una era geològica.

Doncs bé, jo he tornat a l'era dels dinosaures.

Millor això que res, és clar. Si més no ja puc consultar el correu i pujar posts al bloc.

Tanmateix, espero que els d'Ono reparin l'accés a la major brevetat possible. No havia tingut queixa fins avui, però ara s'estan lluint. I espero que algú em torni els calers dels dies que no he tingut connexió.

En fi...

Des del divendres 7 de març cap aquí, els esdeveniments del món polític s'han succeït un darrera l'altre. No he pogut publicar res, però, a canvi, he llegit i escoltat moltes opinions.

El diumenge 9 a la nit la meva sensació era més aviat de decepció, avui, en canvi veig les coses amb més perspectiva:

1 - Com més va, més em refermo en la convicció que la davallada electoral d'Esquerra no és producte del suport d'Esquerra al govern d'Entesa. Crec que això no ha perjudicat a Esquerra. Més aviat, si de cas, ha estat al contrari. L'argument és que fa dos anys els votants catalans van triar entre Entesa i CiU. Ho van fer amb una distribució de forces concreta i per a un mandat de quatre anys. Aquell compromís de govern ha de respectar-se. En el combat intern que s'apropa dins Esquerra cal preservar l'estabilitat del govern d'Entesa.


2 - Crec que Esquerra faria bé de formar un grup al congrés juntament amb IU i IC. Argument: Els programes són prou similars com per a que un grup sigui útil als interessos de tots tres partits.

3 - Ser dèbils a Madrid és un mal negoci. Es pot compensar, només en part, sent forts a Catalunya. El govern d'Entesa haurà de negociar a Madrid sense fissures.

4 - Els reptes a curt i mig plaç per Catalunya són: desplegament de l'estatutet, en particular la negociació del model de finançament; infraestructures, en particular aigua i transports; traspassos, en particular rodalies i aeroport; més inversió en educació i despesa social; eficiència energètica, aprofitament sostenible dels recursos; mitigació i prevenció dels efectes del canvi climàtic; integració de la immigració i dels fills de la immigració en la nació catalana.

5 - Repte a llarg plaç: establir el full de ruta cap a la independència.

Què en sortirà del congrés de juny d'Esquerra? no ho se, però avui votaria per l'opció que s'assemblés més al que estic plantejant ara.

S'esperen ofertes.