Pàgines

dimarts, 14 de novembre del 2006

deliri gripal

Un refredat de cavall! per sort, s'acaba. Una galipàndria. Aquest cap de setmana. No, més. Ben bé des del dijous. He passat per les successives fases d'un refredat en tota regla: coïssor a nas i coll; embussament progressiu del nas; mocs i més mocs; esternuts i baixada implacable dels mocs als pulmons; xiulets al pit; tos; esgotament, congestió, respiració dificultosa; aclariment lent dels pulmons, fase actual; i millora progressiva.
Ha estat el primer refredat digne d'aquest nom de la temporada tardor-hivern 2006-2007. Dels remeis populars tan nomenats no me'n funciona cap i prou que m'agradaria (llet calenta amb whisky i una aspirina! per exemple). A mi només em va bé dormir. Això li treu molta èpica i molta gràcia a un refredat. El deixa en el que només és: una emprenyadora molèstia.
I com he arribat a aquesta lamentable situació? crec que els canvis sobtats de temps. Vam passar de la calor al fred sense temps per a posar-me samarretes. Si a això li sumem l'escalfament que duia de les eleccions i els intensos i acalorats debats que van seguir ja tenim part de l'explicació. La segona part és la sospitosa tranquil·litat que regna des de fa un parell de dies. L'ambient s'ha refredat de forma sobtada i això m'ha acabat de constipar. És normal? és l'efecte Montilla? Es la calma que precedeix la tempesta? Què volia dir el Madí quan deia que veuríem al Mas president abans que no ens pensem? perquè un fil al Racó Català especulava amb transfuguisme tot just després que ERC anunciés la decisió de donar suport al govern d'Entesa? (xifraven en tres els trànsfugues necessaris!) Passarà com a Madrid? Hi hauran trànsfugues? Serà aquest el sorprenent i tragicòmic final de la història d'unes eleccions al dia de tots Sants?
Digues-me paranoic amb deliris de refredat mal curat...
Toquem ferro.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada