La repressió espanyola no s'atura, i apunta contra el mateix President de la Generalitat de Catalunya.
Avui sha celebrat el judici contra el Molt Honorable President. Pretenen inhabilitar-lo per 20 anys perquè no va retirar pancartes i llaços grocs de la façana del Palau de la Generalitat. Ens trobem en aquest punt.
És profecia que inhabilitaran al MHP. És un fet que a qualsevol país amb mínims democràtics aquest judici ni tan sols s'hagués plantejat.
Però els mínims democràtics del regne d'Espanya fa temps que degeneren .
El judici d'avui ha estat un judici polític. No és casualitat que la ultradreta franquista hagi estat l'acusació particular... ni que el jutge (el jutge!) hagi esbroncat al President Torra per haver remarcat el caràcter franquista i ultradretà de la dita acusació particular. Tenint en compte els antecedents de tots plegats, no seria d'estranyar que el mateix jutge sigui votant de la ultradreta franquista. Declaracions no li falten.
A un judici polític se l'ha de respondre políticament. És el que ha fet el MHP Torra amb el seu al·legat final que reprodueixo a continuació. Hi ha qui diu que aquest discurs ja és part de la història de Catalunya i que està a l'alçada dels al·legats finals dels presos polítics independentistes durant el judici del Procés.
Heus-lo ací :
Gràcies, President.
dilluns, 18 de novembre del 2019
diumenge, 17 de novembre del 2019
No a Sánchez.
Per mi està molt clar : cal votar que NO a la investidura de Sánchez.
No, mentre hagin preses i presos polítics.
No, mentre hagin exiliades i exiliats.
No, mentre segueixi la repressió.
No, mentre no es reconegui el dret a l'autodeterminació.
Aquests són bàsics. Però també :
No, mentre no es retirin la policia nacional i la guàrdia civil de Catalunya.
No, mentre se segueixi aplicant un 155 encobert. Que fa, per exemple, que demà el Molt Honorable President Quim Torra vagi a ser jutjat per no despenjar uns llaços i sigui, previsiblement, inhabilitat. Quina puta merda és aquesta?
Encara més :
No, mentre no es derogui la reforma laboral.
No, mentre no es derogui la llei mordassa.
No, mentre no es derogui la llei mordassa digital.
No, mentre se segueixi bloquejant l'acció d'organitzacions com Open Arms.
No, mentre no es reverteixin les retallades.
No, No i NO.
Per això vaig votar la CUP a les darreres eleccions. per impedir que l'establishment corrupte de l'estat espanyol segueixi fent i desfent, per dignitat personal, per convicció, perquè vull la República Catalana.
I no, amb Pedro Sánchez, no hi ha res a dialogar. De fet, ell tampoc ho vol. Com abans es demostri que Sánchez va de farol, millor. Vet aquí la meva aposta : Sánchez no dialogarà de veritat amb l'independentisme. Només ho farà veure i, arribat el moment, trencarà el diàleg i buscarà l'abstenció del PP oferint a canvi, el trencament amb Unidas Podemos.
Espanya és el seu país. No el meu. Si han de salvar el seu país, que es posin d'acord amb el PP, o amb Vox. Ja veureu com es posaran d'acord.
Missatge a Unidas Podemos : Només des de la ignorància, o la incomprensió, o potser és cinisme, o només una profunda estupidesa es pot pretendre que els partits independentistes donin suport a la investidura de Sánchez a canvi de res.
Els partits independentistes, com el seu nom indica, són independentistes i, per tant, no són partits de govern del regne d'Espanya. El seu objectiu no és governar Espanya. El seu objectiu és que Catalunya se'n separi, com abans millor, amb el mínim cost i sacrifici possible. Un cop la República Catalana estigui en marxa, aquests partits avui independentistes seran, molt probablement, partits de govern de Catalunya. Però ara mateix aquest no és el combat. El combat, avui. és aconseguir la independència de Catalunya.
Per tant, si de veritat a Unidas Podemos esperen que els independentistes facin de partits de govern, estan molt equivocats.
El que dic és que el PSOE no té la més mínima voluntat d'obtenir el consentiment de l'independentisme. Crec que, igual com va fer després del 28A, està tornant a enganyar a Unidas Podemos. Els està ensarronant i, de nou, Pablo Iglesias no se n'adona. L'objectiu d'aquesta nova mentida és provocar que el PP s'abstingui oferint el cap d'Iglesias. M'ensumo que és el que passarà.
Sánchez és un mentider que es pensa que mentir és fer política, i Iglesias és massa superb. Casado, de moment, s'ho mira i espera. Segurament ja l'han avisat de la jugada, però la seva ambició pot fer que decideixi no seguir el joc.
Només hi han dues sortides possibles a aquesta comèdia : o bé un pacte PSOE-PP, o noves eleccions.
I com que el pacte PSOE PP demana massa intel·ligència per part dels dos, no ho dubteu : en sis mesos caldrà votar un altre cop, i potser aleshores sí que hi haurà un PPSOE.
Pel camí, l'estat espanyol s'haurà debilitat una mica més. És l'únic benefici que ha d'esperar l'independentisme. Aprofitem-lo. Tinguem ben present que la Independència només es guanyarà al carrer. Amb mobilització constant, amb desobediència civil, amb no violència, amb persistència. Amb accions continuades i distribuïdes per tot el territori. Com vam fer-ho el #1Oct i el #3Oct i amb totes les accions que han seguit a la sentència.
I guanyarem.
No, mentre hagin preses i presos polítics.
No, mentre hagin exiliades i exiliats.
No, mentre segueixi la repressió.
No, mentre no es reconegui el dret a l'autodeterminació.
Aquests són bàsics. Però també :
No, mentre no es retirin la policia nacional i la guàrdia civil de Catalunya.
No, mentre se segueixi aplicant un 155 encobert. Que fa, per exemple, que demà el Molt Honorable President Quim Torra vagi a ser jutjat per no despenjar uns llaços i sigui, previsiblement, inhabilitat. Quina puta merda és aquesta?
Encara més :
No, mentre no es derogui la reforma laboral.
No, mentre no es derogui la llei mordassa.
No, mentre no es derogui la llei mordassa digital.
No, mentre se segueixi bloquejant l'acció d'organitzacions com Open Arms.
No, mentre no es reverteixin les retallades.
No, No i NO.
Per això vaig votar la CUP a les darreres eleccions. per impedir que l'establishment corrupte de l'estat espanyol segueixi fent i desfent, per dignitat personal, per convicció, perquè vull la República Catalana.
I no, amb Pedro Sánchez, no hi ha res a dialogar. De fet, ell tampoc ho vol. Com abans es demostri que Sánchez va de farol, millor. Vet aquí la meva aposta : Sánchez no dialogarà de veritat amb l'independentisme. Només ho farà veure i, arribat el moment, trencarà el diàleg i buscarà l'abstenció del PP oferint a canvi, el trencament amb Unidas Podemos.
Espanya és el seu país. No el meu. Si han de salvar el seu país, que es posin d'acord amb el PP, o amb Vox. Ja veureu com es posaran d'acord.
Missatge a Unidas Podemos : Només des de la ignorància, o la incomprensió, o potser és cinisme, o només una profunda estupidesa es pot pretendre que els partits independentistes donin suport a la investidura de Sánchez a canvi de res.
Els partits independentistes, com el seu nom indica, són independentistes i, per tant, no són partits de govern del regne d'Espanya. El seu objectiu no és governar Espanya. El seu objectiu és que Catalunya se'n separi, com abans millor, amb el mínim cost i sacrifici possible. Un cop la República Catalana estigui en marxa, aquests partits avui independentistes seran, molt probablement, partits de govern de Catalunya. Però ara mateix aquest no és el combat. El combat, avui. és aconseguir la independència de Catalunya.
Per tant, si de veritat a Unidas Podemos esperen que els independentistes facin de partits de govern, estan molt equivocats.
El que dic és que el PSOE no té la més mínima voluntat d'obtenir el consentiment de l'independentisme. Crec que, igual com va fer després del 28A, està tornant a enganyar a Unidas Podemos. Els està ensarronant i, de nou, Pablo Iglesias no se n'adona. L'objectiu d'aquesta nova mentida és provocar que el PP s'abstingui oferint el cap d'Iglesias. M'ensumo que és el que passarà.
Sánchez és un mentider que es pensa que mentir és fer política, i Iglesias és massa superb. Casado, de moment, s'ho mira i espera. Segurament ja l'han avisat de la jugada, però la seva ambició pot fer que decideixi no seguir el joc.
Només hi han dues sortides possibles a aquesta comèdia : o bé un pacte PSOE-PP, o noves eleccions.
I com que el pacte PSOE PP demana massa intel·ligència per part dels dos, no ho dubteu : en sis mesos caldrà votar un altre cop, i potser aleshores sí que hi haurà un PPSOE.
Pel camí, l'estat espanyol s'haurà debilitat una mica més. És l'únic benefici que ha d'esperar l'independentisme. Aprofitem-lo. Tinguem ben present que la Independència només es guanyarà al carrer. Amb mobilització constant, amb desobediència civil, amb no violència, amb persistència. Amb accions continuades i distribuïdes per tot el territori. Com vam fer-ho el #1Oct i el #3Oct i amb totes les accions que han seguit a la sentència.
I guanyarem.
dissabte, 9 de novembre del 2019
Sem Catalunya Nord. Sem Països Catalans. 360 anys de resistència.
El 7 de novembre passat va fer 360 anys que Espanya i França van esquarterar Catalunya amb el Tractat dels Pirineus.
Però el Pirineu no és una frontera, al contrari, és columna vertebral
El dia 7 de Novembre és la Diada de la Catalunya Nord. El cap de setmana més proper a aquesta data, les entitats catalanistes de les comarques nord-catalanes organitzen actes diversos i la manifestació reivindicativa a Perpinyà.
Avui, doncs, és commemora aquella data i es reivindica la persistència i la resistència de la llengua, cultura i nació catalanes al nord del Pirineu.
És la diada dels nostres compatriotes del nord. Massa sovint oblidats. Tanmateix, sempre fidels. La més recent i sonada és que gran part de l'èxit del primer d'octubre de 2017 va ser fruit del compromís i l'organització dels activistes nordcatalans.
La més gran admiració i afecte per 360 anys de compromís i resistència. Sou el nostre nord.
* * *
Autodeterminació per canviar-ho tot
Fa un any, la indignació social esclatava en forma d’armilles grogues. Començaven a aflorar alguns dels problemes que patim la societat nord-catalana i altres pobles de l’estat francès.
La resposta de l’estat s’ha basat en una repressió brutal i en un intent de cooptació del moviment assumint algunes de les seves reivindicacions. Però, malgrat el Grand Débat National, sabem que la V República francesa és irreformable: una presó de pobles destinada a perpetuar el centralisme francès i el sotmetiment de la classe treballadora.
El xomatge, la manca de perspectives juvenils, les polítiques que destrueixen les bases econòmiques del país, la segregació social i la doble explotació a les dones treballadores fan del nostre territori un dels més empobrits de tot l’estat. Condemnats a ser una colònia interior, la francesització del nostre territori ha servit per a dominar-lo millor, i no per modernitzar-lo, tal com pregonaven els apologetes de la République.
Les reivindicacions que precisa la Catalunya Nord per poder sortir d’aquesta situació comporten totes la recuperació de la sobirania política i econòmica. Això és, la capacitat de la Catalunya Nord per decidir lliurement el seu futur. En definitiva, autodeterminació per canviar-ho tot.
Una autodeterminació que també fa camí al sud. Les mobilitzacions al sud també relliguen totes dues reivindicacions: la independència política i la sobirania econòmica per tal de superar la situació d’empobriment que també pateixen les classes populars al Principat, al País Valencià i a les Illes Balears. Per això, la Catalunya Nord ha estat solidària amb aquesta lluita que també és la nostra. I per això, també, tenim dret a exigir a la resta dels Països Catalans una solidaritat de tornada amb les lluites de la Catalunya Nord.
Perquè això va d’una vida digna per a les classes populars. Autodeterminació per canviar-ho tot!
Objectiu independentista : obtenir més del 50% dels vots emesos a Catalunya.
Votar. Hem de votar i guanyar. Hem de fer que els partits independentistes sumin la majoria absoluta de vots a Catalunya. Hem d'assolir aquesta fita.
El repartiment en escons d'aquests vots és poc important. Els diputats independentistes a Madrid, independentment del partit al que estiguin adscrits, no compten en cap suma per a fer cap govern. Se'ls demanarà, si de cas, un suport a canvi de res. Suport que, com ja ehem vist, només serveix per a continuar la presó, la repressió i per tancar les portes a l'autodeterminació. Per tant, el vot dels diputats catalans a Madrid ha de ser no a qualsevol candidat que no estigui disposat a parlar d'autodeterminació, primer de tot, i d'amnistia després.
No hi ha cap candidat espanyol a Madrid disposat a parlar d'autodeterminació i d'amnistia. Per tant, no cal discutir més. Els diputats catalans a Madrid han d'anar amb l'únic objectiu de bloquejar i de forçar unes noves eleccions espanyoles d'aquí a sis mesos.
En tot cas, aquesta capacitat de bloqueig no depèn exclusivament d'ells. Ja veurem què és el que acaba passant i com es gestiona la situació. Però el que és cert i segur és que obtenir més del 50% dels vots emesos només depèn dels votants.
Els votants independentistes ens hem de mobilitzar. Hem de votar tots. Hem de votar independentista, tots. Votar partits independentistes és, precisament, la millor forma de passar per sobre dels partits independentistes. De fer-los entendre que són un instrument al servei del poble. Que són clau, no martell. Que el martell som els votants. Que si el clau és rom, se'n posa un altre.
Demà els independentistes encarem una nova mobilització. Una de molt important que requereix del concurs de tantes mans i cors com sigui possible. Hem de guanyar votant. Com vam guanyar el 9N de 2014, i els 1O, 3O i 27D de 2017.
Anem a votar. Votem. Amb ràbia, amb confiança, amb convicció, amb dubtes... com sigui. Però anem a votar i guanyem amb més del 50% dels vots emesos a Catalunya. Aquest és l'objectiu i és assolible. Aquesta és la reflexió que hem de fer avui. Aquest ha de ser el convenciment. Som-hi.
El repartiment en escons d'aquests vots és poc important. Els diputats independentistes a Madrid, independentment del partit al que estiguin adscrits, no compten en cap suma per a fer cap govern. Se'ls demanarà, si de cas, un suport a canvi de res. Suport que, com ja ehem vist, només serveix per a continuar la presó, la repressió i per tancar les portes a l'autodeterminació. Per tant, el vot dels diputats catalans a Madrid ha de ser no a qualsevol candidat que no estigui disposat a parlar d'autodeterminació, primer de tot, i d'amnistia després.
No hi ha cap candidat espanyol a Madrid disposat a parlar d'autodeterminació i d'amnistia. Per tant, no cal discutir més. Els diputats catalans a Madrid han d'anar amb l'únic objectiu de bloquejar i de forçar unes noves eleccions espanyoles d'aquí a sis mesos.
En tot cas, aquesta capacitat de bloqueig no depèn exclusivament d'ells. Ja veurem què és el que acaba passant i com es gestiona la situació. Però el que és cert i segur és que obtenir més del 50% dels vots emesos només depèn dels votants.
Els votants independentistes ens hem de mobilitzar. Hem de votar tots. Hem de votar independentista, tots. Votar partits independentistes és, precisament, la millor forma de passar per sobre dels partits independentistes. De fer-los entendre que són un instrument al servei del poble. Que són clau, no martell. Que el martell som els votants. Que si el clau és rom, se'n posa un altre.
Demà els independentistes encarem una nova mobilització. Una de molt important que requereix del concurs de tantes mans i cors com sigui possible. Hem de guanyar votant. Com vam guanyar el 9N de 2014, i els 1O, 3O i 27D de 2017.
Anem a votar. Votem. Amb ràbia, amb confiança, amb convicció, amb dubtes... com sigui. Però anem a votar i guanyem amb més del 50% dels vots emesos a Catalunya. Aquest és l'objectiu i és assolible. Aquesta és la reflexió que hem de fer avui. Aquest ha de ser el convenciment. Som-hi.
divendres, 1 de novembre del 2019
El 10N hem de votar Independència. Objectiu : 50% + 1 dels vots emesos
Primer de tot : passeu aquest vídeo!
El proper diumenge 10 de novembre els independentistes tenim el repte d'aconseguir més del 40% dels vots emesos. Aquest repte l'hem de guanyar sempre que hi hagin una votació.
No crec en unicorns. El sistema representatiu és un engany i com més va més s'allunya del que és l'autèntica democràcia. En particular els representants catalans que actuin en clau catalana son activament marginats a Madrid. Sabent tot això per què votar? Per instrumentalitzar les eleccions. Per provocar la contradicció entre la suposada legitimitat de l'estat i del sistema que confereixen les votacions amb la legitimitat democràtica de la República Catalana Independent que és el que els independentistes votem.
Trieu bé el vot. No votem líders. Votem Independència i votem República. No votem per a donar carta blanca a quatre anys d'un autonomisme que ni existeix ni se l'espera. Votem per guanyar la independència. Voteu aquells partits que us representin millor.
I que em representin vol dir que han d'escoltar-me, que els puc revocar, que NO tenen carta blanca per fer el que vulguin a Madrid. Que em representin vol dir que el poble mana i els polítics escolten i actuen seguint el mandat. Estan comissionats i la seva força som nosaltres.
El proper 10N voteu. Votem Independència (ERC, JxCat o CUP) i guanyem amb més del 50% dels vots emesos. Aquest és l'objectiu d'aquí al 10N.
Som-hi!
El proper diumenge 10 de novembre els independentistes tenim el repte d'aconseguir més del 40% dels vots emesos. Aquest repte l'hem de guanyar sempre que hi hagin una votació.
No crec en unicorns. El sistema representatiu és un engany i com més va més s'allunya del que és l'autèntica democràcia. En particular els representants catalans que actuin en clau catalana son activament marginats a Madrid. Sabent tot això per què votar? Per instrumentalitzar les eleccions. Per provocar la contradicció entre la suposada legitimitat de l'estat i del sistema que confereixen les votacions amb la legitimitat democràtica de la República Catalana Independent que és el que els independentistes votem.
Trieu bé el vot. No votem líders. Votem Independència i votem República. No votem per a donar carta blanca a quatre anys d'un autonomisme que ni existeix ni se l'espera. Votem per guanyar la independència. Voteu aquells partits que us representin millor.
I que em representin vol dir que han d'escoltar-me, que els puc revocar, que NO tenen carta blanca per fer el que vulguin a Madrid. Que em representin vol dir que el poble mana i els polítics escolten i actuen seguint el mandat. Estan comissionats i la seva força som nosaltres.
El proper 10N voteu. Votem Independència (ERC, JxCat o CUP) i guanyem amb més del 50% dels vots emesos. Aquest és l'objectiu d'aquí al 10N.
Som-hi!