Això s'acaba!
Bona entrada d'any i que el 2007 sigui molt millor que el 2006.
Feliç Any Nou!
diumenge, 31 de desembre del 2006
dissabte, 30 de desembre del 2006
missatge i pregària
M'ha agradat el missatge de Nadal del President. L'hauria pogut firmar Carod. Quan he sentit que volia "una Catalunya lliure, justa i solidària" he pensat que si això mateix ho diu Carod, la tenim armada. D'altra banda, l'expressió és tan interpretable com es vulgui i, evidentment, Montilla no és independentista, així que no cal fer escarafalls. Igual com si aquesta frase l'hagués dita Carod. És que hi ha algú que no estigui d'acord amb aquest enunciat?
I m'ha agradat l'aposta d'esperança envers la pau al País Basc. El ZP diu que amb violència no hi ha diàleg. No estic d'acord. Malgrat la violència ha d'haver diàleg. Potser és que cal replantejar-se els objectius. El primer objectiu del diàleg és aturar la violència. Avui hi han dos morts més. Dues condemnes a mort signades i executades. Cal detenir als culpables. La sang dels morts cau sobre la seva consciència. Però cal obrir camins per la pau. Crec que s'ha esperat massa d'aquest procés de pau. Ni ETA es rendia, ni Espanya anava a obrir una via per a l'autodeterminació dels bascos. Era un treva. Quines expectatives tenien uns i altres? Perquè no s'ha aprofitat aquesta oportunitat? em nego a creure que estigui perduda del tot. Si us plau, no tanqueu les portes del diàleg! parleu! busqueu un camí per fer la pau!
Ara cal fer dol pels morts. Però no us equivoqueu. Caldrà seguir parlant i buscar espais i qüestions per negociar.
Caldrà legalitzar Batasuna i caldrà acostar als presos. I caldrà seguir parlant.
I ara cal pregar pels morts, dels conflictes, de les guerres, de la injustícia entre els humans. Pels que pateixen. Per aquest món desesperat. Per la pau.
Senyor, que aquest any nou sigui, t'ho prego, millor que el que acaba.
Doneu-nos la pau, Senyor. Feu-nos prou valents per no odiar l'enemic. Feu-nos forts per combatre la injustícia. Feu, Senyor, que no tinguem por i que no caminem pel camí fàcil de la violència i la intolerància. I, sobretot, Senyor, no permetis que siguem indiferents.
I m'ha agradat l'aposta d'esperança envers la pau al País Basc. El ZP diu que amb violència no hi ha diàleg. No estic d'acord. Malgrat la violència ha d'haver diàleg. Potser és que cal replantejar-se els objectius. El primer objectiu del diàleg és aturar la violència. Avui hi han dos morts més. Dues condemnes a mort signades i executades. Cal detenir als culpables. La sang dels morts cau sobre la seva consciència. Però cal obrir camins per la pau. Crec que s'ha esperat massa d'aquest procés de pau. Ni ETA es rendia, ni Espanya anava a obrir una via per a l'autodeterminació dels bascos. Era un treva. Quines expectatives tenien uns i altres? Perquè no s'ha aprofitat aquesta oportunitat? em nego a creure que estigui perduda del tot. Si us plau, no tanqueu les portes del diàleg! parleu! busqueu un camí per fer la pau!
Ara cal fer dol pels morts. Però no us equivoqueu. Caldrà seguir parlant i buscar espais i qüestions per negociar.
Caldrà legalitzar Batasuna i caldrà acostar als presos. I caldrà seguir parlant.
I ara cal pregar pels morts, dels conflictes, de les guerres, de la injustícia entre els humans. Pels que pateixen. Per aquest món desesperat. Per la pau.
Senyor, que aquest any nou sigui, t'ho prego, millor que el que acaba.
Doneu-nos la pau, Senyor. Feu-nos prou valents per no odiar l'enemic. Feu-nos forts per combatre la injustícia. Feu, Senyor, que no tinguem por i que no caminem pel camí fàcil de la violència i la intolerància. I, sobretot, Senyor, no permetis que siguem indiferents.
infàmia
Han matat a Saddam. Ull per ull. Però no és aquesta la justícia en la que crec. Crim per crim. Venjança. Avui, tots ens em allunyat una mica més de cert ideal d'humanitat.
No hi han paraules. Mentrestant, segueixen morint nens de gana. Segueix la guerra a Somàlia. Segueix la guerra als prop de trenta conflictes armats del món. Por, dolor, patiment, gana, malaltia... cada dia hi han més rics i cada dia hi han més pobres. Fem malbé el món.
Es revifa el conflicte al País Basc, també. Algú ha posat una bomba a Barajas. Primer un comunicat anònim ha avisat de la bomba i després algú en nom d'ETA l'ha reivindicat. Batasuna no diu res, encara. Rajoy es frega les mans. Zapatero desaparegut i Rubalcaba es menja el gripau. El pitjor de tot, però, és que potser hi ha un mort. Segons el TN, algú que anava d'acompanyant en un cotxe i s'havia quedat a l'aparcament. Un desaparegut. Un mort. La segona execució en poques hores. Aquests dies que vivim són infames.
No hi han paraules. Mentrestant, segueixen morint nens de gana. Segueix la guerra a Somàlia. Segueix la guerra als prop de trenta conflictes armats del món. Por, dolor, patiment, gana, malaltia... cada dia hi han més rics i cada dia hi han més pobres. Fem malbé el món.
Es revifa el conflicte al País Basc, també. Algú ha posat una bomba a Barajas. Primer un comunicat anònim ha avisat de la bomba i després algú en nom d'ETA l'ha reivindicat. Batasuna no diu res, encara. Rajoy es frega les mans. Zapatero desaparegut i Rubalcaba es menja el gripau. El pitjor de tot, però, és que potser hi ha un mort. Segons el TN, algú que anava d'acompanyant en un cotxe i s'havia quedat a l'aparcament. Un desaparegut. Un mort. La segona execució en poques hores. Aquests dies que vivim són infames.
divendres, 29 de desembre del 2006
crims
Mataran a Saddam. No se sap quan. Potser ja es mort. Condemnat a mort. L'han agafat, tancat i jutjat. I la justícia li ha dit que el mataran. Saddam, si encara és viu, està esperant que el duguin a una forca, que li posin una bossa al cap, que li passin el dogal pel coll, que s'obri el terra sota els seus peus, que el seu coll es parteixi. Està esperant la mort.
La pena de mort és un assassinat.
És un crim.
Un crim no repara un altre crim. Si de cas, el venja. Digueu que és venjança. No digueu que és justícia. Jo no crec que sigui justícia.
Cada tres segons mor un nen de gana al mon. A la banya d'Àfrica, a Somàlia, hi ha un conflicte armat amb gent que pateix, que mor, que te gana. A molts d'aquests també els han condemnat a mort.
És un crim.
La pena de mort. La guerra. Són crims.
No siguem indiferents.
No siguem còmplices.
La pena de mort és un assassinat.
És un crim.
Un crim no repara un altre crim. Si de cas, el venja. Digueu que és venjança. No digueu que és justícia. Jo no crec que sigui justícia.
Cada tres segons mor un nen de gana al mon. A la banya d'Àfrica, a Somàlia, hi ha un conflicte armat amb gent que pateix, que mor, que te gana. A molts d'aquests també els han condemnat a mort.
És un crim.
La pena de mort. La guerra. Són crims.
No siguem indiferents.
No siguem còmplices.
diumenge, 24 de desembre del 2006
dissabte, 23 de desembre del 2006
Via morta
Finalment sembla que l'ingrés de la federació catalana de patinatge a la CSP queda en suspens, i que té molts números de no produir-se. Les presions espanyolistes han frustrat aquesta via.
Aquest fet te la importància que té: les coses seguiran igual. Catalunya seguirà sense tenir selecció nacional d'hoquei patins en competicions oficials. Avui Catalunya està representada en alguns esports minoritaris que no mouen masses ni exciten passions nacionals. És al màxim al que es pot aspirar amb l'estatutet quo actual. Com sempre, això és el que democràticament es va triar en el seu moment. Amb poc entusiasme, també.
Per tant, no s'escau ni queixar-se ni protestar. Si de cas, buscar una altre via que no tingui marxa enrera, si és que existeix i és possible. La del CSP és una via morta.
Democràticament, el poble de Catalunya, subjecte explicitat en el nou estatutet que no la nació catalana, ha acceptat i votat que les seleccions nacionals catalanes no són quelcom de prioritari. No en renega, però tampoc és quelcom pel que el poble estigui disposat a gastar massa energies.
Jo no ho critico. Sóc molt i molt conscient que no hi ha res més difícil que mobilitzar la gent. Per dir alguna cosa: si els treballadors no es mobilitzen per defensar les seves condicions laborals, i això els toca el dia a dia, perquè he de creure que hi haurà una mobilització general per defensar quelcom tan eteri com una selecció nacional? tanmateix quan ni tan sols el poble vota per explicitar legalment que és nació.
Les coses no canviaran. Almenys no empitjoren. Però per alguns, entre els que em compto, és una frustració. Bé. Que es passi aviat. Aquesta guerra encara no ha acabat, però cal que tinguem clara quina és la relació de forces. Avui per avui, hi ha una evident desigualtat.
Només hi veig un camí: insistir. Ser tossuts. Tornar-hi i tornar-hi. Crear consciència de país. Aprofitar les oportunitats. Ser realistes. Tenir somnis. Lluitar per ells.
Aquest fet te la importància que té: les coses seguiran igual. Catalunya seguirà sense tenir selecció nacional d'hoquei patins en competicions oficials. Avui Catalunya està representada en alguns esports minoritaris que no mouen masses ni exciten passions nacionals. És al màxim al que es pot aspirar amb l'estatutet quo actual. Com sempre, això és el que democràticament es va triar en el seu moment. Amb poc entusiasme, també.
Per tant, no s'escau ni queixar-se ni protestar. Si de cas, buscar una altre via que no tingui marxa enrera, si és que existeix i és possible. La del CSP és una via morta.
Democràticament, el poble de Catalunya, subjecte explicitat en el nou estatutet que no la nació catalana, ha acceptat i votat que les seleccions nacionals catalanes no són quelcom de prioritari. No en renega, però tampoc és quelcom pel que el poble estigui disposat a gastar massa energies.
Jo no ho critico. Sóc molt i molt conscient que no hi ha res més difícil que mobilitzar la gent. Per dir alguna cosa: si els treballadors no es mobilitzen per defensar les seves condicions laborals, i això els toca el dia a dia, perquè he de creure que hi haurà una mobilització general per defensar quelcom tan eteri com una selecció nacional? tanmateix quan ni tan sols el poble vota per explicitar legalment que és nació.
Les coses no canviaran. Almenys no empitjoren. Però per alguns, entre els que em compto, és una frustració. Bé. Que es passi aviat. Aquesta guerra encara no ha acabat, però cal que tinguem clara quina és la relació de forces. Avui per avui, hi ha una evident desigualtat.
Només hi veig un camí: insistir. Ser tossuts. Tornar-hi i tornar-hi. Crear consciència de país. Aprofitar les oportunitats. Ser realistes. Tenir somnis. Lluitar per ells.
diumenge, 17 de desembre del 2006
entrevista al Mas
M'he llegit l'entrevista a l'Artur Mas que es publica avui a "El Punt".
Em pensava que alguna cosa havia canviat a CiU des de les eleccions. Però no.
Segueixen amb ERC al punt de mira. Es pensen que només poden créixer prenent-li votants a ERC. Per això el discurs vell (i fals) de la inexistència de dretes i esquerres. Continuen repetint la seva lectura de les eleccions segons la qual ells van guanyar (aclaparadórament!) i la Generalitat ha estat usurpada per uns perdedors que no han respectat la llei tàcita que dona la presidència al candidat de la llista més votada. Segons ell el govern és un desgavell. Segons ells, aquest govern dóna mala imatge. Segons ells, ERC no és independentista. Segons ells ERC morirà aviat i serà absorbida pel PSC. Segons ells, la majoria, ampla, del país són ells. Segons ells, caldrà pactar. Ells volen pactar amb el PSOE, però clar, després del'1 de novembre, no hi ha tanta confiança...
Cansa.
Què pesats.
Em prenen per ruc? De debò pensen que no sóc capaç de llegir els resultats electorals? que no sóc capaç de llegir quants vots han rebuts uns i altres? la magnitud de la monstruosa abstenció que vam patir (i aquest sí que és un problema de país)? de debò es pensen que em crec que no se distingir entre dretes i esquerres? de debò es pensen que a aquestes alçades encara no se que el sistema parlamentari català no és presidencialista? de debò es pensen que no veig que el pacte amb el PSC que critiquen d'ERC és el mateix que volen fer ells? de debò es pensen que sóc ruc? I ERC és independentista. Si no ho fos ja me n'hauria adonat.
Encara els dura l'enrabiada, o pitjor, es creuen el que diuen i aquest és el seu discurs. En fi. Pirotècnia durant quatre any més però aquest cop que vigilin: no hi haurà estatutet per fer-se fotos amb ZP, ni un Maragall que els obri el joc. Si el ZP no saboteja al govern d'Entesa, d'aquí a quatre anys la patacada de CiU serà monumental. Amb aquest discurs, van a la fossa. I els seus votants a l'abstenció.
Propera contesa, municipals. Més endavant les estatals. Veurem si tinc raó. Estic convençut que ERC millorarà resultats.
Em pensava que alguna cosa havia canviat a CiU des de les eleccions. Però no.
Segueixen amb ERC al punt de mira. Es pensen que només poden créixer prenent-li votants a ERC. Per això el discurs vell (i fals) de la inexistència de dretes i esquerres. Continuen repetint la seva lectura de les eleccions segons la qual ells van guanyar (aclaparadórament!) i la Generalitat ha estat usurpada per uns perdedors que no han respectat la llei tàcita que dona la presidència al candidat de la llista més votada. Segons ell el govern és un desgavell. Segons ells, aquest govern dóna mala imatge. Segons ells, ERC no és independentista. Segons ells ERC morirà aviat i serà absorbida pel PSC. Segons ells, la majoria, ampla, del país són ells. Segons ells, caldrà pactar. Ells volen pactar amb el PSOE, però clar, després del'1 de novembre, no hi ha tanta confiança...
Cansa.
Què pesats.
Em prenen per ruc? De debò pensen que no sóc capaç de llegir els resultats electorals? que no sóc capaç de llegir quants vots han rebuts uns i altres? la magnitud de la monstruosa abstenció que vam patir (i aquest sí que és un problema de país)? de debò es pensen que em crec que no se distingir entre dretes i esquerres? de debò es pensen que a aquestes alçades encara no se que el sistema parlamentari català no és presidencialista? de debò es pensen que no veig que el pacte amb el PSC que critiquen d'ERC és el mateix que volen fer ells? de debò es pensen que sóc ruc? I ERC és independentista. Si no ho fos ja me n'hauria adonat.
Encara els dura l'enrabiada, o pitjor, es creuen el que diuen i aquest és el seu discurs. En fi. Pirotècnia durant quatre any més però aquest cop que vigilin: no hi haurà estatutet per fer-se fotos amb ZP, ni un Maragall que els obri el joc. Si el ZP no saboteja al govern d'Entesa, d'aquí a quatre anys la patacada de CiU serà monumental. Amb aquest discurs, van a la fossa. I els seus votants a l'abstenció.
Propera contesa, municipals. Més endavant les estatals. Veurem si tinc raó. Estic convençut que ERC millorarà resultats.
50, toros, 80.
És molt tard, com de costum, o sigui que anem per feina:
Primera: l'estat donarà una paga extra als pensionistes per tal de compensar la pujada de l'IPC. Seria una bona notícia si no fos que la paga extra serà de 50€. És un insult. Segur que millor això que no res i que més d'un pensionista se'n pot, inclús, alegrar. Però ni que sigui veritat. Les pensions mínimes haurien de ser suficients per viure.
Les pensions mínimes es poden consultar a la pàgina web de la seguretat social. N'hi ha prou amb aquests mínims? sí, si no tens res a pagar, si t'has fet una raconet, si tens algun negociet muntat que et dóna algun caler, si estàs sa, si no gastes res en lleure, si vas d'oferta al Lidl, si la família t'ajuda... Encara queda camp per correr per a parlar d'un autèntic estat del benestar... encara queda camp per correr, però també hi ha camp per recular. Més ens valdrà no badar.
Cal rebel·lar-se contra aquest fatalisme que es va inculcant poc a poc que ens va dient que això dels sistemes de seguretat social s'acaba, que més val que ens busquem seguretat, sanitat i pensions provades perquè el sistema de protecció social pública no es pot aguantar i caldrà desballestar-lo. No es pot permetre que aquesta mentida cali.
I defensar l'estat del benestar no vol dir defensar l'estat. Més aviat té a veure, un cop més, amb dretes i esquerres: Independència ha de ser sinònim d'Estat Català del Benestar. Si un dels objectius principals no és proporcionar sanitat, educació i seguretat social catalana, pública i de qualitat, aleshores el projecte queda coix.
Segona: La plaça de toros de la Monumental tancarà. Me n'alegro. A Barcelona hi havia afició pels toros. Per això hi havien dues places (l'única ciutat de l'estat espanyol!). Però la societat canvia. Creix. Madura. Avui els aficionats als toros de Barcelona es deuen poder comptar amb les mans i la plaça tanca. El Portabella hi vol posar Els Encants. Hi quedarien bé allà. Però m'hi jugo un pèsol que abans que no ens pensem hi posaran un centre comercial com a "las Arenas", conservant les façanes i els detalls de l'arquitectura però buidant-ho per dins.
I tercera: velocitat màxima de 80Km/h per a reduir la contaminació. Els del RACC diuen que la contaminació la produeix la congestió, no la velocitat. Crec que tenen raó. El que caldria seria multiplicar el número d'illes de vianants i restringir la circulació només a vehicles públics, i millorar el transport públic urbà i interurbà. I ja posats, limitar la potència i velocitat dels cotxes. Si la velocitat màxima en autopista és de 120Km/h, tots els cotxes haurien de tenir un limitador a aquesta velocitat incorporat. I no entenc perquè per dur als nens a l'escola cal fer-ho amb quatre per quatre. I ja no és només per la contaminació és que potser que comencessim a anar estalviant energia, no?
Primera: l'estat donarà una paga extra als pensionistes per tal de compensar la pujada de l'IPC. Seria una bona notícia si no fos que la paga extra serà de 50€. És un insult. Segur que millor això que no res i que més d'un pensionista se'n pot, inclús, alegrar. Però ni que sigui veritat. Les pensions mínimes haurien de ser suficients per viure.
Les pensions mínimes es poden consultar a la pàgina web de la seguretat social. N'hi ha prou amb aquests mínims? sí, si no tens res a pagar, si t'has fet una raconet, si tens algun negociet muntat que et dóna algun caler, si estàs sa, si no gastes res en lleure, si vas d'oferta al Lidl, si la família t'ajuda... Encara queda camp per correr per a parlar d'un autèntic estat del benestar... encara queda camp per correr, però també hi ha camp per recular. Més ens valdrà no badar.
Cal rebel·lar-se contra aquest fatalisme que es va inculcant poc a poc que ens va dient que això dels sistemes de seguretat social s'acaba, que més val que ens busquem seguretat, sanitat i pensions provades perquè el sistema de protecció social pública no es pot aguantar i caldrà desballestar-lo. No es pot permetre que aquesta mentida cali.
I defensar l'estat del benestar no vol dir defensar l'estat. Més aviat té a veure, un cop més, amb dretes i esquerres: Independència ha de ser sinònim d'Estat Català del Benestar. Si un dels objectius principals no és proporcionar sanitat, educació i seguretat social catalana, pública i de qualitat, aleshores el projecte queda coix.
Segona: La plaça de toros de la Monumental tancarà. Me n'alegro. A Barcelona hi havia afició pels toros. Per això hi havien dues places (l'única ciutat de l'estat espanyol!). Però la societat canvia. Creix. Madura. Avui els aficionats als toros de Barcelona es deuen poder comptar amb les mans i la plaça tanca. El Portabella hi vol posar Els Encants. Hi quedarien bé allà. Però m'hi jugo un pèsol que abans que no ens pensem hi posaran un centre comercial com a "las Arenas", conservant les façanes i els detalls de l'arquitectura però buidant-ho per dins.
I tercera: velocitat màxima de 80Km/h per a reduir la contaminació. Els del RACC diuen que la contaminació la produeix la congestió, no la velocitat. Crec que tenen raó. El que caldria seria multiplicar el número d'illes de vianants i restringir la circulació només a vehicles públics, i millorar el transport públic urbà i interurbà. I ja posats, limitar la potència i velocitat dels cotxes. Si la velocitat màxima en autopista és de 120Km/h, tots els cotxes haurien de tenir un limitador a aquesta velocitat incorporat. I no entenc perquè per dur als nens a l'escola cal fer-ho amb quatre per quatre. I ja no és només per la contaminació és que potser que comencessim a anar estalviant energia, no?
dijous, 14 de desembre del 2006
Banderes, lleis i perfils
No volia, però no ho puc resistir més. Moltes cosetes a comentar:
Banderes. Em fan pensar en la dreta... La dreta del pacte nacional, aquella que diu que això se'n va a fer punyetes i que no arribarem al 2800 (hosti! això sí que és mirar a llarg termini!); la mateixa dreta que diu que el Catalunya ha estat venuda a l'espanyolisme Montil·lià; la mateixa que diu que el Puigcercós ha traïcionat a Catalunya al penjar l'estanquera a Governació; aquesta dreta, dic, que ha anat corrent a quadrar-se al davant del marit de la periodista i rendir-li honors. Aquesta mateixa dreta que no diu ni piu pel fet que la senyera no oneja al Bruc, encara que per llei hauria de fer-ho; aquesta dreta que diu que vol ser la casa gran del catalanisme i del nacionalisme però que diu també que no són independentistes, si més no la U de la coalició. Aquesta dreta que vota a favor de la llei de la memoria històrica que considera lícit el judici i l'afusellament de Companys i els judicis i crims comesos contra tants altres patriotes. Aquesta dreta que es dedica a encendre focs, a veure si algun crema de debò...
No ajuda gaire aquesta dreta. Ja vaig dir que per a sabotejadors en tindriem prou i força amb PP i PSOE. El PSOE es carrega el circuit català de TVE. És una agressió. En tota regla. Ha de ser combatuda i contrarestada.
Aquest mateix PSOE que vol imposar la tercera hora setmanal de castellà a primària. Més enllà del fet que els educadors afirmen que aquesta hora addicional no cal (o que podria ser contraproduent per a la immersió), la forma com es pretén imposar resulta, de nou, una agressió: segons la ministra serveix ...per garantir el bilingüisme!
El PSOE sabotejant al govern d'Entesa. No per previst deixa de ser emprenyador.
ERC s'ha posicionat en contra d'aquesta llei, però el PSC pot provar de fer-la empassar perquè el PSC no vol crear problemes al PSOE. En fi. Uns i altres diuen que es respectaran les directrius de pactades per al govern d'Entesa. Espero que això vulgui dir que el model educatiu català es decideix a Catalunya. La meva opinió és que si això prospera es debilita el sistema d'immersió i, per tant, es fa mal a la convivència a Catalunya; es dóna ales als que diuen que a Catalunya hi ha un conflicte lingüístic; es dóna ales als que diuen que el castellà està perseguit; i es perjudica directament a ERC al fer-la empassar-se un gripau en una qüestió que li és particularment sensible.
Però ERC és al govern. Neda entre dues aigües.
No és directament competència d'ERC, però són obra de govern dues lleis importants que han d'afavorir l'accés a la vivenda.
Primera, la pràctica supressió de l'impost de successions per a vivenda que vagi a ser d'ús habitual i, segona, la llei de l'habitatge que obligarà a llogar les vivendes habitualment desocupades. Aquesta llei de l'habitatge és una altre de les lleis que van decaure amb el final del primer govern tripartit i que ara reprèn l'Entesa.
Per cert, que la dreta ja ha anunciat que es posiciona en contra d'aquesta llei.
És innegable el perfil social que té avui el govern d'Entesa i això, per mi, és una gran notícia. Que duri. És un dels motius pels que ERC és en aquest govern. Però cal mostrar fermesa en el perfil nacional.
I la fermesa nacional no té perquè esdevenir un Dragon-Khan. El tripartit va petar després de la tensió extrema del no d'ERC a l'estatutet. Aquest cop no hi ha estatutet pel mig. Tots son més vells i més llestos. Tots saben millor què volen. Les relacions de força són lleugerament millors per ERC que en l'etapa anterior. Montilla no és Maragall. És un escenari nou. Aparentment més estable.
Però no, no serà fàcil.
Banderes. Em fan pensar en la dreta... La dreta del pacte nacional, aquella que diu que això se'n va a fer punyetes i que no arribarem al 2800 (hosti! això sí que és mirar a llarg termini!); la mateixa dreta que diu que el Catalunya ha estat venuda a l'espanyolisme Montil·lià; la mateixa que diu que el Puigcercós ha traïcionat a Catalunya al penjar l'estanquera a Governació; aquesta dreta, dic, que ha anat corrent a quadrar-se al davant del marit de la periodista i rendir-li honors. Aquesta mateixa dreta que no diu ni piu pel fet que la senyera no oneja al Bruc, encara que per llei hauria de fer-ho; aquesta dreta que diu que vol ser la casa gran del catalanisme i del nacionalisme però que diu també que no són independentistes, si més no la U de la coalició. Aquesta dreta que vota a favor de la llei de la memoria històrica que considera lícit el judici i l'afusellament de Companys i els judicis i crims comesos contra tants altres patriotes. Aquesta dreta que es dedica a encendre focs, a veure si algun crema de debò...
No ajuda gaire aquesta dreta. Ja vaig dir que per a sabotejadors en tindriem prou i força amb PP i PSOE. El PSOE es carrega el circuit català de TVE. És una agressió. En tota regla. Ha de ser combatuda i contrarestada.
Aquest mateix PSOE que vol imposar la tercera hora setmanal de castellà a primària. Més enllà del fet que els educadors afirmen que aquesta hora addicional no cal (o que podria ser contraproduent per a la immersió), la forma com es pretén imposar resulta, de nou, una agressió: segons la ministra serveix ...per garantir el bilingüisme!
El PSOE sabotejant al govern d'Entesa. No per previst deixa de ser emprenyador.
ERC s'ha posicionat en contra d'aquesta llei, però el PSC pot provar de fer-la empassar perquè el PSC no vol crear problemes al PSOE. En fi. Uns i altres diuen que es respectaran les directrius de pactades per al govern d'Entesa. Espero que això vulgui dir que el model educatiu català es decideix a Catalunya. La meva opinió és que si això prospera es debilita el sistema d'immersió i, per tant, es fa mal a la convivència a Catalunya; es dóna ales als que diuen que a Catalunya hi ha un conflicte lingüístic; es dóna ales als que diuen que el castellà està perseguit; i es perjudica directament a ERC al fer-la empassar-se un gripau en una qüestió que li és particularment sensible.
Però ERC és al govern. Neda entre dues aigües.
No és directament competència d'ERC, però són obra de govern dues lleis importants que han d'afavorir l'accés a la vivenda.
Primera, la pràctica supressió de l'impost de successions per a vivenda que vagi a ser d'ús habitual i, segona, la llei de l'habitatge que obligarà a llogar les vivendes habitualment desocupades. Aquesta llei de l'habitatge és una altre de les lleis que van decaure amb el final del primer govern tripartit i que ara reprèn l'Entesa.
Per cert, que la dreta ja ha anunciat que es posiciona en contra d'aquesta llei.
És innegable el perfil social que té avui el govern d'Entesa i això, per mi, és una gran notícia. Que duri. És un dels motius pels que ERC és en aquest govern. Però cal mostrar fermesa en el perfil nacional.
I la fermesa nacional no té perquè esdevenir un Dragon-Khan. El tripartit va petar després de la tensió extrema del no d'ERC a l'estatutet. Aquest cop no hi ha estatutet pel mig. Tots son més vells i més llestos. Tots saben millor què volen. Les relacions de força són lleugerament millors per ERC que en l'etapa anterior. Montilla no és Maragall. És un escenari nou. Aparentment més estable.
Però no, no serà fàcil.
dimarts, 12 de desembre del 2006
Consell de Relacions Laborals
"El Punt" d'avui: "el govern aprova dues lleis més que van decaure en l'anterior legislatura".
i comença "Després de la llei de serveis socials, la de creació de l'Institut de Seguretat de Catalunya i la de creació del Consell de Relacions Laborals, el nou govern tripartit continua aprofitant avui l'herència de l'anterior i el consell de govern aprovarà aquest matí la llei de l'Agència Catalana de Turisme i la llei de contractes de conreu. Cinc lleis, per tant, en dues reunions ordinàries del govern. De fet, en van quedar una vintena de pendents per la dissolució del Parlament abans d'hora"[...]
Van per feina.
Em sembla molt interessant el "Consell de Relacions Laborals". Busco a Gencat i trobo el següent:
"El Govern aprova el Projecte de llei de creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya.
És dir, un organ consultiu estructurat en comitès que ha de servir per a propiciar el diàleg entre administració, empresaris i sindicats i, probablement pot ser inspirador d'alguna acció normativa. Això està a molt alt nivell i no hauria d'afectar a curt i mig termini la vida diària d'un comitè d'empresa. Veurem quina utilitat acaba tenint, en particular la comissió de convenis col·lectius. Per tant, si no ho tinc mal entès, ara hi haurà, per una banda el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) i, per l'altra, el Consell de Relacions Laborals de Catalunya (CRLC) que assumirà algunes de les comissions del CTESC i en crearà de noves. S'amplien i s'aprofondeixen, per tant, els punts de contacte dels agents socials amb el govern i també els àmbits de diàleg. En principi, sobre el paper, és una bona notícia.
Serà interessant fer el seguiment d'aquests dos consells. El CRLC, com és nou, encara no te web. El CTESC sí i l'enllaço; i també les webs del Parlament i de la Generalitat.
i comença "Després de la llei de serveis socials, la de creació de l'Institut de Seguretat de Catalunya i la de creació del Consell de Relacions Laborals, el nou govern tripartit continua aprofitant avui l'herència de l'anterior i el consell de govern aprovarà aquest matí la llei de l'Agència Catalana de Turisme i la llei de contractes de conreu. Cinc lleis, per tant, en dues reunions ordinàries del govern. De fet, en van quedar una vintena de pendents per la dissolució del Parlament abans d'hora"[...]
Van per feina.
Em sembla molt interessant el "Consell de Relacions Laborals". Busco a Gencat i trobo el següent:
"El Govern aprova el Projecte de llei de creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya.
Catalunya serà la primera comunitat autònoma en disposar d’una Comissió de Convenis Col·lectius, com a òrgan especialitzat, que té per objectiu impulsar, orientar i millorar l’estructura i els continguts de la negociació col·lectiva.
El Govern ha aprovat el Projecte de llei de creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, un òrgan col·legiat de participació institucional i de diàleg i concertació social en matèria de relacions laborals. La constitució d’aquest organisme respon a la voluntat del Govern de continuar desenvolupant i enfortint les relacions laborals i la participació institucional a Catalunya i amb ell es dóna un pas més en la construcció d’un enramant institucional en l’àmbit sociolaboral que es va iniciar amb la reforma del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).Les seves funcions seran principalment de diàleg i de participació institucional entre organitzacions sindicals, empresarials i Administració. El Consell integra les comissions que fins ara tenia el CTESC (relacions laborals, seguretat i salut laborals i ocupació) així com la comissió de seguiment de la contractació laboral i les taules de prevenció de riscos laborals existents, instàncies que s’integren en les comissions de contractació i de seguretat i salut laboral. D’altra banda es creen dues noves comissions, una en matèria d’igualtat i no discriminació i l’altra del Sistema d’Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS).
També convé destacar la creació, com a organisme especialitzat del Consell de Relacions Laborals, de la Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya, amb l’objectiu general d’impulsar, orientar i millorar l’estructura i els continguts de la negociació col·lectiva. D’aquesta manera, Catalunya serà la primera comunitat autònoma en disposar d’aquesta comissió especialitzada, així com les d’igualtat i no discriminació i la d’Inspecció de Treball.L’organisme actuarà en Ple, en comissions –seguretat i salut laboral; seguiment de la contractació laboral; d’igualtat i no discriminació; i d’ITSS- i en grups de treball.
El Consell serà paritari, estarà integrat per un president o presidenta i 24 persones membres, designades per l’Administració de la Generalitat (8), les organitzacions sindicals (8) i empresarials (8) més representatives del territori català.El pressupost previst per aquest òrgan, inclòs en la Llei de pressupostos per al 2006, és d’1.000.000 d’euros (400.000 euros per al Consell Català de Relacions Laborals i 600.000 euros per a la Comissió de Convenis Col·lectius).
La creació d’un Consell Català de Relacions Laborals constitueix l’expressió de la voluntat dels agents socials i econòmics i del Govern de Catalunya de fomentar i afavorir la participació institucional, concertació i el diàleg social, tal i com es va recollir en l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, signat el 16 de febrer de 2005.En aquest context, la creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya respon a la doble necessitat de facilitar i racionalitzar el diàleg social, d’una banda, i de donar cobertura amb caràcter estable a la participació institucional dels agents socials, de l’altra, tot fomentant i facilitant la cooperació i el diàleg permanents entre les organitzacions sindicals i empresarials i entre aquestes i l’Administració així com per l’impuls, millora i racionalització de la negociació col·lectiva a Catalunya."
...És dir, un organ consultiu estructurat en comitès que ha de servir per a propiciar el diàleg entre administració, empresaris i sindicats i, probablement pot ser inspirador d'alguna acció normativa. Això està a molt alt nivell i no hauria d'afectar a curt i mig termini la vida diària d'un comitè d'empresa. Veurem quina utilitat acaba tenint, en particular la comissió de convenis col·lectius. Per tant, si no ho tinc mal entès, ara hi haurà, per una banda el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) i, per l'altra, el Consell de Relacions Laborals de Catalunya (CRLC) que assumirà algunes de les comissions del CTESC i en crearà de noves. S'amplien i s'aprofondeixen, per tant, els punts de contacte dels agents socials amb el govern i també els àmbits de diàleg. En principi, sobre el paper, és una bona notícia.
Serà interessant fer el seguiment d'aquests dos consells. El CRLC, com és nou, encara no te web. El CTESC sí i l'enllaço; i també les webs del Parlament i de la Generalitat.
divendres, 8 de desembre del 2006
Japonesos
Hi han oportunitats de negoci que, de tant evidents, no les veu ningú.
Aquest matí explicaven el cas d'uns estudiants japonesos que sembla ser que han vist una d'aquestes oportunitats: Fotocòpies gratis. Per una cara, la fotocòpia en blanc i negre; per l'altra
cara, publicitat.
Res d'alta tecnologia. Simplement aprofitar l'espai en blanc, els centímetres quadrats d'un A4, per omplir-lo de publicitat. La publicitat paga la fotocòpia i dona un rendiment suficient com per a muntar una empresa que carregui les màquines fotocopiadores amb paquets d'A4 amb publicitat per una cara. Naturalment, amb paper reciclat i reciclable. I ja posats, pots comprar paquets de 100 fulls de publicitat a una cara, per una quarta part del preu d'un paquet de 100 fulls en blanc. Se en compres dos, te'n regalen el tercer. Si comptem només les planes en blanc, surt més a compte comprar dos paquets de publicitat que un sol paquet de fulls en blanc.
I això es lliga amb la cosa de la publicitat a les aules. O de tatuar-se el logo de Nike, o de Pepsi, o de Zara.
Es fantàstic, no? o una perversió? un full en blanc, on no hi ha res... En canvi, un full de publicitat... I dic jo... No es podria fer que CD i DVD estiguessin patrocinats? No parlo de promocions, no. Parlo de que els CD i DVD re gravables siguin gratuïts sempre, això sí, amb la propaganda impresa a les cobertes o, fins-hi tot, amb alguns Mb de propaganda inesborrable. Jo aniria al super i, a més de la compra, m'agafaria la revista amb les promocions immobiliàries, el full amb les ofertes del mes al súper i una caixa de 50DVD amb propaganda diversa. El canon a prendre pel sac. Les empreses pagarien el canon ficant publicitat als suports massius. I si algú no vol publicitat, que pagui una mica més.
En fi. Alguns volen fer pagar pels drets de propietat intel·lectual que es vulneren a les biblioteques públiques... I uns japonesos troben la fórmula per a fer fotocòpies gratis. És curiós, no?
Faig una proposta a aquests que vetllen pels drets de propietat intel·lectual. Cal posar comissaris a les maternitats. Quan neixi un nen sa: ni cec, ni sord, ni mut, se'ls diu als pares que o paguen el canon o li punxen els timpans, li treuen els ulls i li tallen la llengua a la criatura, que potser algun dia podria recordar un cançó i cantar-la a la dutxa, o copiar-se un dibuix (o calcar-lo!!!). I ja posats, per assegurar-se que no recordarà mai cap cosa protegida, li buidaran el cervell a cullerades. Com l'Aníbal Lecter. Això sí, només en el cas que no paguin el canon.
No home, no! No cal ni pagar el canon ni desgraciar la criatura! Poden tatuar-li el cos amb els logos dels patrocinadors!
Aquest matí explicaven el cas d'uns estudiants japonesos que sembla ser que han vist una d'aquestes oportunitats: Fotocòpies gratis. Per una cara, la fotocòpia en blanc i negre; per l'altra
cara, publicitat.
Res d'alta tecnologia. Simplement aprofitar l'espai en blanc, els centímetres quadrats d'un A4, per omplir-lo de publicitat. La publicitat paga la fotocòpia i dona un rendiment suficient com per a muntar una empresa que carregui les màquines fotocopiadores amb paquets d'A4 amb publicitat per una cara. Naturalment, amb paper reciclat i reciclable. I ja posats, pots comprar paquets de 100 fulls de publicitat a una cara, per una quarta part del preu d'un paquet de 100 fulls en blanc. Se en compres dos, te'n regalen el tercer. Si comptem només les planes en blanc, surt més a compte comprar dos paquets de publicitat que un sol paquet de fulls en blanc.
I això es lliga amb la cosa de la publicitat a les aules. O de tatuar-se el logo de Nike, o de Pepsi, o de Zara.
Es fantàstic, no? o una perversió? un full en blanc, on no hi ha res... En canvi, un full de publicitat... I dic jo... No es podria fer que CD i DVD estiguessin patrocinats? No parlo de promocions, no. Parlo de que els CD i DVD re gravables siguin gratuïts sempre, això sí, amb la propaganda impresa a les cobertes o, fins-hi tot, amb alguns Mb de propaganda inesborrable. Jo aniria al super i, a més de la compra, m'agafaria la revista amb les promocions immobiliàries, el full amb les ofertes del mes al súper i una caixa de 50DVD amb propaganda diversa. El canon a prendre pel sac. Les empreses pagarien el canon ficant publicitat als suports massius. I si algú no vol publicitat, que pagui una mica més.
En fi. Alguns volen fer pagar pels drets de propietat intel·lectual que es vulneren a les biblioteques públiques... I uns japonesos troben la fórmula per a fer fotocòpies gratis. És curiós, no?
Faig una proposta a aquests que vetllen pels drets de propietat intel·lectual. Cal posar comissaris a les maternitats. Quan neixi un nen sa: ni cec, ni sord, ni mut, se'ls diu als pares que o paguen el canon o li punxen els timpans, li treuen els ulls i li tallen la llengua a la criatura, que potser algun dia podria recordar un cançó i cantar-la a la dutxa, o copiar-se un dibuix (o calcar-lo!!!). I ja posats, per assegurar-se que no recordarà mai cap cosa protegida, li buidaran el cervell a cullerades. Com l'Aníbal Lecter. Això sí, només en el cas que no paguin el canon.
No home, no! No cal ni pagar el canon ni desgraciar la criatura! Poden tatuar-li el cos amb els logos dels patrocinadors!
dijous, 7 de desembre del 2006
Versió acústica
He afegit un enllaç a la "versió acústica" del bloc (aquesta és la Techno!). Es tracta d'aquest mateix bloc però a un espai web personal. Els articles van en format XML; es carreguen invocant-los directament amb la crida típica d'AJAX; es visualitzen col·locant el text de l'element a dins la capa "div" corresponent. Tot manual. Cal millorar-ho. Per exemple: als documents XML hi poso elements per a imatges i per a comentaris i en canvi al document index.html que contè el motoret en javascript que mou tot plegat, de moment aquests elements no es tenen en compte.
Doncs això: nou enllaç. Digue'm egocèntric.
Doncs això: nou enllaç. Digue'm egocèntric.
tasca de govern
La primera llei del nou govern serà la "Llei de Serveis Socials". De fet hi ha una mica de trampa, doncs no és una llei que s'hagi fet de nou. Aquesta llei estava pendent des de febrer d'aquest any i es va el·laborar a l'anterior legislatura. Si no va entrar llavors va ser principalment pel vot en contra de CiU i PP.
Ara aquesta llei es fa camí i s'aprovarà, finalment. La llei de serveis socials diu que:
Aquesta llei " garanteix i universalitza el dret als serveis socials per a totes les persones que tenen necessitats socials a Catalunya. "
Per algun lloc he llegit que la "guerra de les banderes" ha tapat la primera acció del nou govern. Suposo que qui vulgui veure una guerra de banderes la pot veure. Qui vulgui veure una llei amb contingut social, també. A mi em sembla, però, que la guerra de les banderes que alguns han pretès encendre només crema a les seves ments.
Feta la llei ara cal aprovar-la i desplegar-la. Encara li queda a aquesta llei abans no s'apliqui. Caldrà seguir-ho.
I una qüestió identitària, ara sí: segons l'Avui des del novembre passat la federació catalana de patinatge forma part de la Confederació Sud-americana (CSP). Això vol dir que la selecció nacional de Catalunya podrà competir oficialment en els campionants sud-americans d'hoquei patins, hoquei en línia, patinatge de velocitat i patinatge artístic. I és un pas més per a millorar les posicions de cara a un reconeixement complet per la FIRS. Poc a poc. És molt important aquest reconeixement internacional en un esport que és bandera.
Per cert, que l'aplicació d'aquesta llei de serveis socials serà, en una part molt important, responsabilitat de la Conselleria d'Acció Social i Ciutadania liderada per ERC amb la consellera Carme Capdevila i Palau; i que la tasca de reconeixement de les seleccions nacionals va ser a l'anterior legislatura tasca d'ERC, en particular destacaré a Rafael Niubó, i aquesta tasca la segueix liderant ERC al ser responsabilitat seva les competències en política esportiva i exterior de la vicepresidència de Carod-Rovira.
ERC assumeix responsabilitats i, juntament amb els socis, governa.
I ja posats: deixeu només la catalana! i que rebentin de ràbia!
Ara aquesta llei es fa camí i s'aprovarà, finalment. La llei de serveis socials diu que:
- Fins ara, quan s'analitzava la renda d'un possible usuari en vistes a l'accés a un servei residencial, per exemple, es tenia en compte la renda dels seus fills/es; amb la nova llei això no serà així i només s'avaluarà la renda de la persona usuària.
- Es proposa que els patrimonis intestats sense hereus siguin donats als serveis socials per finançar-los.
- S'analitzaran totes les sol·licituds, i només es tindrà en compte la renda desprès per fixar el preu, però atendrà totes les que presentin necessitat social segons la llei.
- Hi haurà una xarxa única de serveis socials de responsabilitat/d'atenció pública.
- El desplegament i la descentralització dels serveis socials es farà en un Consell conjunt de la Generalitat amb la Federació i l'Associació de Municipis.
- Totes les persones i famílies que vagin als serveis socials tindran assignat un/a professional de referència, que els orientarà en totes les gestions que necessitin al llarg de la seva vida.
- Les persones amb greu situació de dependència física podran triar entre seguir vivint a casa seva amb ajut a domicili professional, viure en un centre residencial, o bé disposar d'un assistent personal que li faciliti l'organització de la seva vida, segons la seva elecció: l'objectiu és guanyar autonomia personal.
- Es regularà la participació de les entitats, sindicats i patronals, FMC i ACM i col·legis professionals en la planificació i l'avaluació dels serveis socials, conjuntament amb la Generalitat.
- El Parlament aprovarà anualment la Cartera de Serveis conjuntament amb la Llei de pressupostos.
- Els ciutadans i ciutadanes que creguin que no són atesos correctament o que no es garanteixen els seus drets estatutaris o fixats per la llei, podran exigir-ne el compliment més fàcilment, administrativament o judicialment, a l'Administració.
Aquesta llei " garanteix i universalitza el dret als serveis socials per a totes les persones que tenen necessitats socials a Catalunya. "
Per algun lloc he llegit que la "guerra de les banderes" ha tapat la primera acció del nou govern. Suposo que qui vulgui veure una guerra de banderes la pot veure. Qui vulgui veure una llei amb contingut social, també. A mi em sembla, però, que la guerra de les banderes que alguns han pretès encendre només crema a les seves ments.
Feta la llei ara cal aprovar-la i desplegar-la. Encara li queda a aquesta llei abans no s'apliqui. Caldrà seguir-ho.
I una qüestió identitària, ara sí: segons l'Avui des del novembre passat la federació catalana de patinatge forma part de la Confederació Sud-americana (CSP). Això vol dir que la selecció nacional de Catalunya podrà competir oficialment en els campionants sud-americans d'hoquei patins, hoquei en línia, patinatge de velocitat i patinatge artístic. I és un pas més per a millorar les posicions de cara a un reconeixement complet per la FIRS. Poc a poc. És molt important aquest reconeixement internacional en un esport que és bandera.
Per cert, que l'aplicació d'aquesta llei de serveis socials serà, en una part molt important, responsabilitat de la Conselleria d'Acció Social i Ciutadania liderada per ERC amb la consellera Carme Capdevila i Palau; i que la tasca de reconeixement de les seleccions nacionals va ser a l'anterior legislatura tasca d'ERC, en particular destacaré a Rafael Niubó, i aquesta tasca la segueix liderant ERC al ser responsabilitat seva les competències en política esportiva i exterior de la vicepresidència de Carod-Rovira.
ERC assumeix responsabilitats i, juntament amb els socis, governa.
I ja posats: deixeu només la catalana! i que rebentin de ràbia!
dimecres, 6 de desembre del 2006
pont i bandera
Inici del super-pont de la Immaculada. Ha coincidit l'arribada de la primera nevada important al Pirineu amb el primer festiu que els comerços obren en la campanya de Nadal.
Resultat: cues a les carreteres i als mitjans de transport. Veïns que fugen de Barcelona per anar a buscar la neu a les muntanyes, o la tranquil·litat de cases rurals, o qualsevol altre de les destinacions de lleure. I molts altres veïns que ens quedem a caseta, que com a caseta enlloc t'hi trobaràs. Bé, de fet, molts d'aquests veïns han aprofitat per a acostar-se a algun dels centres comercials oberts. M'ha fet molta gràcia una família que sortia per la tele, que havien anat a a passar el dia al centre comercial i venien a dir: "està ple de gent! si arribo a saber que hi ha tanta gent, és que no vinc! fixi's que porto aquí des de les dotze!". Jo pensava: no se la veu particularment ofesa a aquesta senyora, de fet, sembla passar-ho molt bé, el marit potser sí que té aspecte d'estar perjudicat, i el nen segur... i el carretó que porten indica clarament que han aprofitat el temps... En tot cas, és que algú l'ha obligat a quedar-se? Ara penso en els treballadors del comerç que es passaran un mes sencer sense descansar més que un parell o tres de dies. Aquests sí que poden acabar passant-ho malament.
Es curiós. Avui deien que cada any el consum nadalenc creix. Un 5% per fer números rodons. I la gent que marxa de vacances al pont, no deixen pas de fer-ho.
Aquest TN d'avui ha mostrat una part de la realitat de cada dia. La realitat dels que poden marxar de vacances i poden anar a comprar gastant-se una mica més que l'any passat. Tot va bé, segons el TN. De totes formes no diré que aquesta sigui una realitat falsa, però sí diré que hi ha una altre realitat on no tot va bé.
Per cert, sembla que la història de la bandera a governació ha estat un malentès. Per llei la bandera espanyola ha d'onejar a les institucions i, a menys que vulguem entrar en una guerra de banderes que aportarà poc, millor no ficar-s'hi. Pel meu gust, però, millor que no n'onegi cap. En definitiva, a molts ajuntaments de Catalunya només oneja la senyera. Son els ajuntaments on hi ha una majoria nacionalista que no ha demanar permís a ningú per endreçar la casa al seu gust. Doncs bé, quan a la Generalitat mani una majoria nacionalista que no li calgui demanar permís a ningú per endreçar la casa segurament llavors a la Plaça de Sant Jaume només onejarà la catalana.
Resultat: cues a les carreteres i als mitjans de transport. Veïns que fugen de Barcelona per anar a buscar la neu a les muntanyes, o la tranquil·litat de cases rurals, o qualsevol altre de les destinacions de lleure. I molts altres veïns que ens quedem a caseta, que com a caseta enlloc t'hi trobaràs. Bé, de fet, molts d'aquests veïns han aprofitat per a acostar-se a algun dels centres comercials oberts. M'ha fet molta gràcia una família que sortia per la tele, que havien anat a a passar el dia al centre comercial i venien a dir: "està ple de gent! si arribo a saber que hi ha tanta gent, és que no vinc! fixi's que porto aquí des de les dotze!". Jo pensava: no se la veu particularment ofesa a aquesta senyora, de fet, sembla passar-ho molt bé, el marit potser sí que té aspecte d'estar perjudicat, i el nen segur... i el carretó que porten indica clarament que han aprofitat el temps... En tot cas, és que algú l'ha obligat a quedar-se? Ara penso en els treballadors del comerç que es passaran un mes sencer sense descansar més que un parell o tres de dies. Aquests sí que poden acabar passant-ho malament.
Es curiós. Avui deien que cada any el consum nadalenc creix. Un 5% per fer números rodons. I la gent que marxa de vacances al pont, no deixen pas de fer-ho.
Aquest TN d'avui ha mostrat una part de la realitat de cada dia. La realitat dels que poden marxar de vacances i poden anar a comprar gastant-se una mica més que l'any passat. Tot va bé, segons el TN. De totes formes no diré que aquesta sigui una realitat falsa, però sí diré que hi ha una altre realitat on no tot va bé.
Per cert, sembla que la història de la bandera a governació ha estat un malentès. Per llei la bandera espanyola ha d'onejar a les institucions i, a menys que vulguem entrar en una guerra de banderes que aportarà poc, millor no ficar-s'hi. Pel meu gust, però, millor que no n'onegi cap. En definitiva, a molts ajuntaments de Catalunya només oneja la senyera. Son els ajuntaments on hi ha una majoria nacionalista que no ha demanar permís a ningú per endreçar la casa al seu gust. Doncs bé, quan a la Generalitat mani una majoria nacionalista que no li calgui demanar permís a ningú per endreçar la casa segurament llavors a la Plaça de Sant Jaume només onejarà la catalana.
dilluns, 4 de desembre del 2006
poloni, vivenda i quart cinturó
Inicio les entrades de l'últim mes de l'any. La meva percepció de l'ambient polític és que està tot molt paradet, que hi ha molta tranquilitat i que sembla que ningú vol fer massa soroll. Avui mateix, un amic em comentava que el que segueix amb més interès als diaris és el cas Litvinenko i els assassinats amb Poloni. Em comentava que la història és un autèntic argument de pel·lícula de James Bond. El que sobta, però, és que aquí hi la tragèdia d'uns cruels assassinats de veritat i, més enllà, sembla que la demostració de força d'unes màfies extremadament poderoses per a les quals la vida humana te només un valor circumstancial. Darrerament vaig veure un reportatge sobre el mobbing immobiliari a Moscou i el d'aquí és un joc de nens comparat amb el rus. Venien a dir que a Rússia una amenaça de mort no és per fer por, sinó que és una sentència.
Segons diu el comissionat de la ONU per a la vivenda, però, a Barcelona el sector immobiliari no està controlat per coloms. De fet, i ja ho sabíem, el sector és salvatge, d'un capitalisme ferotge i sense escrúpols i capaç de deixar al carrer a vells, malalts i nens. I després hi ha una nul·la responsabilitat social, de forma que aquests pisos tacats de sang es compren.
però com pot ser que amb els sous que hi han es puguin comprar pisos a més de 8000€ el metre quadrat? Vaig sentir que el 30% de la vivenda que es compra s'adquireix amb objectius inversors, i això encara em sorprèn més. Tants diners hi han per invertir? És un blanqueig massiu? de qui? Em costa de creure que sigui diner de gent que treballa. En qualsevol cas, si és purament financer llavors s'entén la manca de compromís social. L'inversor busca la millor inversió. Només són xifres i tant li fa que l'immoble hagi estat construït sobre famílies desnonades. Sobre vells, malalts i nens.
En fi. Estrena del nou govern. Saura ha de desallotjar "La Makabra" i ho fa. El quart cinturó rep protestes en contra en les que oficialment no hi participen ni IC ni ERC, però que compta amb el suport dels militants locals. Caldrà molta disciplina interna i administrar el pacte a tres amb molta intel·ligència. No ens enganyem. Tant IC com ERC estan a l'esquerra del PSC. Desallotjar "la Makabra" és una cosa i el quart cinturó una altre. En un cas, es podrà refer l'espai cultural a un altre lloc (a Can Ricart?) en l'altre, però, perdem tots.
Espero que el quart cinturó no sigui una monstruosa via de circumval·lació. Crec que és imprescindible defensar i promoure els corredors verds. La connexió entre els espais naturals de Catalunya. Mirant un mapa resulta que si el quart cinturó és una cinta d'asfalt i camions de sis carrils entre Vilanova i Mataró, passant per Vilafranca, Manresa i Granollers, aïlla o afecta als espais naturals de Collserola, Garraf, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, Montseny i Montnegre-Corredor. Em sembla brutal. Una agressió criminal.
I no entenc que sigui una aposta pel creixement del País. L'aposta seria que aquest quart cinturó fos amb ferrocarril. L'aposta sostenible és potenciar el transport públic i no el privat.
No es parlava fa temps del tren orbital? Quart cinturó sí, però amb tren. I que funcioni. Amb freqüència de pas. I respectant els corredors ecològics. Crec que així sí que és sostenible. Així sí que estimes el país, i és una opció de futur que potencia el consum intel·ligent d'energia. Sincerament, no veig que posar un altre scalextric que destrossi el paisatge, l'embruti de contaminació, potenciï el transport privat i ens faci més dependents dels carburants fòssils sigui cap solució brillant i pensant en el futur. Potser, però, alguns estan pensant en com s'ompliran les butxaques amb les requalificacions. Potser, com sempre, alguns posen el benefici propi per sobre del benefici de tots.
Segons diu el comissionat de la ONU per a la vivenda, però, a Barcelona el sector immobiliari no està controlat per coloms. De fet, i ja ho sabíem, el sector és salvatge, d'un capitalisme ferotge i sense escrúpols i capaç de deixar al carrer a vells, malalts i nens. I després hi ha una nul·la responsabilitat social, de forma que aquests pisos tacats de sang es compren.
però com pot ser que amb els sous que hi han es puguin comprar pisos a més de 8000€ el metre quadrat? Vaig sentir que el 30% de la vivenda que es compra s'adquireix amb objectius inversors, i això encara em sorprèn més. Tants diners hi han per invertir? És un blanqueig massiu? de qui? Em costa de creure que sigui diner de gent que treballa. En qualsevol cas, si és purament financer llavors s'entén la manca de compromís social. L'inversor busca la millor inversió. Només són xifres i tant li fa que l'immoble hagi estat construït sobre famílies desnonades. Sobre vells, malalts i nens.
En fi. Estrena del nou govern. Saura ha de desallotjar "La Makabra" i ho fa. El quart cinturó rep protestes en contra en les que oficialment no hi participen ni IC ni ERC, però que compta amb el suport dels militants locals. Caldrà molta disciplina interna i administrar el pacte a tres amb molta intel·ligència. No ens enganyem. Tant IC com ERC estan a l'esquerra del PSC. Desallotjar "la Makabra" és una cosa i el quart cinturó una altre. En un cas, es podrà refer l'espai cultural a un altre lloc (a Can Ricart?) en l'altre, però, perdem tots.
Espero que el quart cinturó no sigui una monstruosa via de circumval·lació. Crec que és imprescindible defensar i promoure els corredors verds. La connexió entre els espais naturals de Catalunya. Mirant un mapa resulta que si el quart cinturó és una cinta d'asfalt i camions de sis carrils entre Vilanova i Mataró, passant per Vilafranca, Manresa i Granollers, aïlla o afecta als espais naturals de Collserola, Garraf, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, Montseny i Montnegre-Corredor. Em sembla brutal. Una agressió criminal.
I no entenc que sigui una aposta pel creixement del País. L'aposta seria que aquest quart cinturó fos amb ferrocarril. L'aposta sostenible és potenciar el transport públic i no el privat.
No es parlava fa temps del tren orbital? Quart cinturó sí, però amb tren. I que funcioni. Amb freqüència de pas. I respectant els corredors ecològics. Crec que així sí que és sostenible. Així sí que estimes el país, i és una opció de futur que potencia el consum intel·ligent d'energia. Sincerament, no veig que posar un altre scalextric que destrossi el paisatge, l'embruti de contaminació, potenciï el transport privat i ens faci més dependents dels carburants fòssils sigui cap solució brillant i pensant en el futur. Potser, però, alguns estan pensant en com s'ompliran les butxaques amb les requalificacions. Potser, com sempre, alguns posen el benefici propi per sobre del benefici de tots.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)